Heretar un habitatge té diversos avantatges fiscals, però també pot suposar un problema de càrrega i liquiditat per a moltes famílies. Segons dades del Consell General del Notariat, el 2024 es van rebutjar 54.837 herències a Espanya, fet que suposa un augment del 23% respecte a les xifres del 2020, amb 44.585 renúncies. El rècord es va marcar el 2023, amb més de 56.000 renúncies. I Catalunya està entre les comunitats on més es renuncia, segons determina Abel Marín, de Marín & Mateo Advocats.
Els motius per què cada vegada es renuncia més a les herències
Jorge Fernández, advocat i soci d'AF Legis, especifica que no s'accepten bàsicament per l'existència d'hipoteques i embargaments sobre la finca en qüestió.
"Així mateix, el benefici d'inventari tampoc no és útil en aquests casos. És a dir, acceptar l'herència a benefici d'inventari, separant els patrimonis: personal de l'hereu i allò que percep del difunt, de manera que únicament respon l'hereu dels deutes del difunt amb els béns heretats, tampoc no és una solució efectiva en molts casos, en que l'abast dels deutes fa que no resulti gens atractiu acceptar l'herència”, respon.
Per a Abel Marín, moltes herències no són un regal. "Són un paquet, una herència enverinada. I el "regal" ve amb deutes: davant del banc, davant d'Hisenda, davant de la Seguretat Social, o un immoble amb càrregues que val menys del que arrossega. Qui hereta, ho hereta tot. Allò bo i allò dolent".
L'advocat també destaca que hi ha un segon motiu menys dramàtic però molt real: la liquiditat. L'impost i la plusvàlua es paguen en diners, en sis mesos. "I l'herència sol ser un pis, no un compte corrent. Hi ha famílies que no poden avançar aquesta factura".
Ana Busquets, advocada i sòcia de Busquets Law & Finance, destaca dos motius per a renunciar a l'herència d'un habitatge a Catalunya. El primer és lexistència de deutes o càrregues associades a l'herència. Quan el passiu del finat -per exemple, préstecs, hipoteques, rebuts pendents o altres obligacions- supera o redueix significativament el valor econòmic dels béns heretats, alguns cridats a heretar opten per renunciar per evitar assumir aquesta situació.
"El segon, el cost fiscal associat a acceptar un habitatge. Encara que l'immoble tingui un valor econòmic elevat, l'hereu ha de fer front a l'impost sobre successions i, en determinats casos, a la plusvàlua municipal, fet que pot generar dificultats de liquiditat si no disposa d'efectiu suficient", comenta.
Fernández també apunta que no s'accepten perquè l'habitatge sol anar nuat a l'existència de càrregues hipotecàries i embargaments i/o deutes de consideració del causant. "El fet d´acceptar l´herència, encara que sigui a benefici d´inventari, comporta haver d´incórrer en una sèrie de despeses, com a notari, advocat per estar mínimament assessorat, registre de la propietat, impostos o tramitació d'impostos encara que siguin a zero (despeses de gestió d´escriptura…)". I moltes vegades es converteixen en despeses i problemes, per a no res, per no obtenir res a canvi.
Efectes fiscals
L'advocada Ana Busquets aclareix que els efectes fiscals depenen del tipus de renúncia. Una renúncia pura, simple i gratuïta implica que tributarà qui finalment rep l'herència. "En canvi, una renúncia realitzada a favor d'una persona concreta pot tenir conseqüències fiscals addicionals, ja que es pot considerar una transmissió", aclareix.
A més, cal tenir en compte el risc d'acceptació tàcita de l'herència. Si la crida a heretar realitza determinats actes que impliquin disposar de béns del difunt, “es pot entendre que ha acceptat l'herència, perdent posteriorment la possibilitat de renunciar-hi amb eficàcia”.
Via intermèdia
Per la seva banda, Abel Marín esmenta que gairebé ningú sap que hi ha una via intermèdia: acceptar a benefici d'inventari. En llenguatge planer: "respons dels deutes només amb el que heretes, mai amb el teu patrimoni personal. Abans de renunciar per por, convé preguntar. Renunciar és gratis, però irrevocable".
El més destacat
