El preu de l'habitatge d'obra nova a València està disparat i podria continuar pujant els propers mesos fins a superar els 5.000 euros/m2. Aquesta és l'advertència del darrer informe que ha publicat la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), que posa el focus en la combinació perillosa entre l'escalada de preus i una oferta cada vegada més reduïda.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Segons les dades de l'estudi, el preu mitjà de l'habitatge plurifamiliar d'obra nova es va situar en 4.575 euros per m2 construït el tercer trimestre de l'any, després de pujar un 23,5 % interanual (l'estiu del 2025 es trobava en 3.705 euros). Respecte a finals del 2019, la mitjana s'ha més que duplicat (1.915 euros/m2).
El director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón, atribueix aquesta evolució principalment a l'escassetat d'habitatges disponibles. "Els preus no pugen perquè sobri demanda, sinó perquè falta producte", assenyala, i alerta que, si no es produeix un augment significatiu de la construcció i de l'habitatge protegit a curt termini, el preu podria superar els 5.000 euros per m2 l'estiu del 2027.
La reducció de l'oferta és un dels principals factors de pressió sobre el mercat immobiliari valencià. Segons l'Observatori, la ciutat disposa actualment de només 189 habitatges d'obra nova a la venda, que contrasten amb els 784 comptabilitzats a finals del 2019. La caiguda arriba al 76 %, mentre que el nombre de promocions actives ha passat de 110 a 50 durant el mateix període.
L'escalada de preus no només afecta la capital, sinó que també s'estén a l'àrea metropolitana. En concret, el m2 d'obra nova arriba als 3.579 euros a l'Horta Nord, els 3.359 euros a l'Horta Oest i els 3.210 euros a l'Horta Sud.
Els lloguers s'encareixen davant d'una oferta a la baixa
A més, el document insisteix que el mercat del lloguer tampoc no ofereix una alternativa assequible per a una part creixent de la població. La renda mitjana residencial a València puja a 1.776 euros mensuals, un 8,7 % més que fa un any i gairebé el doble que a finals del 2019, quan se situava en 938 euros, amb una pujada generalitzada a 18 dels 19 districtes de la Ciutat del Túria.
A aquesta pujada se suma la reducció dels immobles disponibles: l'oferta de lloguer ha passat de 1.909 habitatges a 1.572 en un trimestre, un descens del 17,7 %. A més, el volum actual és un 14 % inferior al registrat fa un any.
Segons Cos-Gayón, una família necessitaria ingressar més de 5.300 euros nets al mes per destinar a la renda mitjana únicament un terç dels ingressos. Una situació que, en paraules del director de la Càtedra, deixa bona part dels joves sense possibilitats reals d'accedir tant a la compra com al lloguer.
L'HPO, alternativa per frenar els preus
L'informe també dona un raig de llum pel que fa a l'habitatge protegit, ja que detecta un canvi de tendència i confia que la recuperació pugui contribuir a moderar l'encariment del mercat.
Entre el gener del 2025 i el 2 d'octubre del 2026, la Generalitat Valenciana ha concedit qualificacions provisionals a 3.381 habitatges protegits a la regió, dels quals 1.074 corresponen a la ciutat de València. Set de cada deu habitatges qualificats són d'iniciativa privada.
El primer semestre del 2026 va registrar un 45 % més de qualificacions que el segon semestre del 2025, una evolució que l'Observatori considera especialment rellevant per ampliar l'oferta assequible. "És la millor notícia d'aquest informe i, probablement, l'única que pot canviar la tendència", afirma Cos-Gayón.
Les dades municipals també apunten a un increment de l'activitat. Les sol·licituds de llicència per a habitatge protegit a València han passat d'una mitjana propera a 100 unitats anuals entre 2015 i 2023 a 290 el 2024 i a 598 el 2025. Des de començament del 2026, ja sumen 453 i la previsió de la Càtedra situa el tancament de l'exercici al voltant de 680 habitatges, que suposaria el millor registre des de fa una dècada.
L'Observatori de l'Habitatge de la UPV vincula aquest repunt, en bona mesura, a l'actualització del mòdul de preu màxim de l'habitatge protegit, que va ser revisat el desembre del 2024 i de nou, el mes d'agost passat, quan es va aprovar un increment del 7 %, fins a deixar el mòdul en 2.568 euros per m2 útil.
Les mesures per evitar arribar a 5.000 euros/m2
La Càtedra d'Habitatge de la Universitat Politècnica de València considera que les promocions protegides previstes per lliurar-se entre el 2027 i el 2029 poden introduir una alternativa més econòmica, especialment als barris no centrals i a la primera corona metropolitana. Tot i això, adverteix que l'efecte sobre els preus dependrà que els projectes s'executin amb prou rapidesa i volum.
Actualment, el termini entre la qualificació d'un projecte i el lliurament de les claus s'acosta als tres anys. Per això, l'Observatori reclama agilitzar la concessió de llicències i la tramitació administrativa, mantenir el ritme de noves qualificacions, actualitzar periòdicament els mòduls de preus i mobilitzar sòl públic mitjançant fórmules com ara el dret de superfície. Entre les seves reivindicacions també hi ha reduir l'IVA, impulsar la construcció industrialitzada i establir una estratègia d'habitatge públic a llarg termini que no depengui dels canvis polítics.
Tot això aconseguiria corregir el desequilibri entre oferta i demanda i evitar que el preu arribi als 5.000 euros per m2. Segons l'estudi, la recuperació de l'habitatge protegit obre una possibilitat de canvi, tot i que el repte serà convertir els projectes aprovats en habitatges acabats abans que l'escalada de preus continuï dificultant l'accés a l'habitatge a València.
