Quan es produeix la separació d'una parella de fet propietària d'un habitatge cal signar acords per saber què passa amb l'immoble. És diferent si no estan casats i és una parella de fet, en base al codi civil català? Què passa si hi ha fills menors?
Abel Marín Riaguas, soci fundador de Marín & Mateo Abogados, destaca que a una parella de fet es produeix un escenari diferent: la parella es trenca, ningú inicia procediment i tot queda congelat. La titularitat no es toca, la hipoteca continua a nom dels dos, no hi ha ús atribuït ni pensions fixades, i qualsevol reclamació futura es complica per la prova. És la situació més freqüent i la més perillosa.
Per la seva banda, Juan Ramón Manso, director de l'Àrea Jurídica dels API de Catalunya, destaca que la ruptura de la parella no genera canvis al règim de propietat de l'habitatge. Els percentatges que figurin a l'escriptura es mantenen, encara que un dels membres deixi de residir-hi. Per tant, cal diferenciar entre la titularitat de l'immoble i el dret a utilitzar-lo.
Conseqüències successòries
Hi ha un efecte que gairebé ningú no associa amb l'habitatge, encara que acaba decidint el seu destí. Abel Marín ens comenta que, a Catalunya, la separació -fins i tot la de parelles de fet- produeix conseqüències successòries. "El cònjuge separat de fet perd els seus drets a la successió intestada, i les disposicions testamentàries fetes a favor seu esdevenen ineficaces. N'hi ha prou que hi hagi una demanda pendent. Només la reconciliació ho reverteix. De manera que la parella que ho deixa sense formalitzar res sol creure que no ha canviat res, i ha canviat bastant".
No obstant això, a parelles de fet, la protecció és menor i menys automàtica. Els efectes econòmics de la ruptura depenen en bona mesura d'allò pactat i de si hi ha fills. La compensació per raó del treball sí que opera. “I l'efecte successori també: la separació de fet deixa sense efecte allò que es disposa en testament a favor del convivent”.
És un marc general. Cada cas depèn de la titularitat concreta, de la hipoteca i del que es pactés al seu dia, segons l'advocat Marín.
Amb o sense fills
El director de l'Àrea Jurídica dels API de Catalunya també respon que la parella pot acordar que un continuï a l'habitatge, mantenir temporalment la copropietat, vendre'l a un tercer o adjudicar-lo a un dels seus membres mitjançant una extinció de condomini compensant econòmicament l'altre.
Ara bé, si hi ha fills comuns menors, el Codi Civil de Catalunya permet atribuir preferentment l'ús de l'habitatge al progenitor que en tingui la guarda i, en cas de guarda compartida, a qui presenti una necessitat més gran, dependrà de les circumstàncies de la parella.
Quan no hi ha fills comuns menors, la condició de parella estable no concedeix per si sola un dret preferent a romandre a l'habitatge. Si tots dos són propietaris i no arriben a un acord, qualsevol pot sol·licitar judicialment la dissolució del condomini.
Qui paga què i quins són els tràmits?
Quan l'ús de l'habitatge s'atribueix a un dels membres de la parella, qui hi romangui ha d'assumir, amb caràcter general, els subministraments, les despeses ordinàries de comunitat, el manteniment i les reparacions ordinàries, així com els tributs i les taxes anuals, entre ells l'IBI.
Per contra, la hipoteca, les assegurances vinculades al seu finançament i les obligacions derivades de l'adquisició o la millora de l'immoble s'han de satisfer d'acord amb el que estableixen les escriptures i els contractes corresponents.
Segons Juan Ramón Manso, les reparacions extraordinàries o estructurals corresponen normalment als propietaris segons els seus respectius percentatges, llevat que s'acordi una altra distribució. Els acords aconseguits per la parella de fet només produeixen efectes entre ells i no vinculen tercers.
"Si qui es va comprometre a assumir una despesa no la paga, el creditor podrà reclamar-la a la persona que figuri legalment o contractualment com a obligada. Per exemple, l'Ajuntament podrà exigir l'IBI a qui figuri com a propietari, qui posteriorment podrà reclamar a la seva exparella les quantitats que aquesta s'havia compromès a abonar", destaca.
És important recordar que un acord privat pel qual un dels membres es compromet a pagar íntegrament la hipoteca no allibera l'altre davant del banc. Perquè deixi de ser deutor és imprescindible formalitzar la novació de l'escriptura de préstec hipotecari corresponent.
L'expert apunta que sempre que sigui possible, i igual que en cas de separació o divorci, és aconsellable recollir tots els efectes de la ruptura en un conveni: ús de l'habitatge, repartiment de despeses, durada de la copropietat, valoració de l'immoble, possible venda o adjudicació i conseqüències d'un incompliment eventual.
Si hi ha fills comuns menors o dependents, l'acord s'ha de sotmetre a aprovació judicial. Si no n'hi ha, es pot formalitzar davant de notari o davant del lletrat de l'Administració de Justícia.
Quan un dels membres s'adjudiqui l'habitatge, cal valorar l'immoble, determinar el deute hipotecari pendent, atorgar la novació del préstec hipotecari corresponent amb el banc, liquidar els impostos i inscriure el canvi de titularitat al Registre de la Propietat.
L'advocat també apunta que, si la parella de fet figurava inscrita al Registre de parelles estables de Catalunya, també haurà de comunicar formalment la seva extinció. En absència d'acord, les parts han d'acudir a un procediment judicial per resoldre l'ús de l'habitatge i, si escau, extingir el règim de copropietat.
El més destacat
