En un local d'Esplugues de Llobregat, a Barcelona, tres joves dissenyadors revolucionen la il·luminació amb una proposta tan dolça com innovadora. Pongotodo, fundada per Guillem Solans (23 anys), Lara Hernansanz (23) i Arnau Fernández (21), transforma filament d'impressora 3D en llums modulars que semblen postres acabades de sortir d'una pastisseria de disseny. I no és casualitat: les seves creacions porten noms com Guinda, Merengue i Bombón, amb colors pastel mat que conviden més a mossegar-les que a encendre-les. "És disseny desmuntable imprès en 14 hores", asseguren des de l'empresa.
La història arrenca fa tot just un any, quan en Guillem i la Lara, graduats recents de l'escola de disseny Eina, van decidir llançar-se al buit. "Vam acabar la carrera i vam dir: què volem fer? Anar pel nostre compte o buscar feina?", recorda en Guillem. La resposta va ser clara: invertir 2.000 euros dels estalvis d'estudiants en una impressora 3D i presentar-se en un mercat de disseny el desembre del 2024. El resultat va ser explosiu: van vendre 40 llums en dos dies i mig. "Jo treia el meu Excel amb les dates de lliurament i ja anava dient: has d'esperar dues setmanes", explica la Lara entre rialles. L'èxit els va obligar a trucar a l'Arnau, un "apassionat del 3D" que havia visitat el seu estand i va quedar fascinat amb la proposta modular.
El que distingeix PongoTodo de la resta de làmpades impreses en 3D és la seva filosofia de disseny intercanviable. Cada llum costa 220 euros i es compon d'una base, una bola central i tres pantalles imantades que l'usuari pot canviar al seu gust. "Els teus gustos canvien, i per què no els teus llums?", planteja la Lara. Les pantalles, que ells anomenen toppings en honor a l'estètica pastissera, es venen per separat a 90 euros i permeten transformar completament un llum sense fer una gran inversió. "Compres una idea, compres un any de feina, compres l'experiència de tenir un producte amb què pots jugar", defensa en Guillem sobre el preu, que pot semblar elevat però amaga 16 hores de producció artesanal per peça.
El procés és meticulosament manual. Al seu taller de Barcelona, vuit impressores 3D funcionen pràcticament 24 hores al dia —"és una relació molt tòxica amb la màquina, sempre estàs pendent de quan acaba per canviar la peça", fa broma la Lara—. Cada element passa per un exhaustiu control de qualitat: "No sempre la màquina fa bé les peces. Hi ha d'haver una temperatura adequada, les plaques han d'estar ben netes... A vegades tres hores d'impressió se'n van a les escombraries", explica. El resultat és una superfície mat, suau al tacte, sense les rugositats típiques de la impressió 3D que tant els preocupava al principi.
La inversió inicial va rondar entre 30.000 i 40.000 euros, aconseguits mitjançant una ronda de finançament familiar que estan decidits a tornar. "A vegades la gent ens veu joves i pensa que els nostres 'papis' ens han ficat pasta perquè juguem. Vida social no en tenim cap, i l'únic que volem és tornar la confiança que van dipositar en nosaltres", afirma la Lara amb determinació. Han entrat al local a les 11:00 i en sortiran a les 00:30, com cada dia. Les màquines ronden entre els 100 i els 2.000 euros segons el model, força més accessibles del que s'imaginaven, encara que el veritable cost és en les hores de perfeccionament.
Actualment, PongoTodo té tres models permanents —Guinda (per a "personalitats més àcides"), Merengue (per a "personalitats més dolces") i Bombó (per a "les més juganeres")— i llançaments de temporada com la carbassa d'octubre. Ja són a Minim, l'exclusiva botiga de disseny de Via Augusta, i a diverses cafeteries barcelonines, perquè "si són pastissets, també haurien de ser on són els pastissos, no?". El punt d'inflexió va arribar quan la influenciadora Sara (@honolalab), amb 300.000 seguidors, va mostrar el llum a TikTok des de Suïssa: "Molta gent ha arribat a partir d'aquí", reconeix Guillem.
L'objectiu per al març és assolir 18 impressores 3D i consolidar la distribució en concept stores, mantenint sempre l'esperit artesanal. "Al final volem trencar aquesta barrera segons la qual el disseny no es pot tocar. El disseny està fet per jugar, perquè la peça s'adapti a tu i a les necessitats al llarg del temps", resumeix la Lara. I, mentrestant, seguiran acudint a markets amb les jaquetes de pastissers, convertint cada presentació en una performance on el producte —i ells mateixos— enamoren de la mateixa manera.
El més destacat
