El turisme suposa per Espanya una de les seves principals fonts de riquesa. El 2017 va rebre gairebé 82 milions de turistes internacionals que van gastar al país 60.156 milions d’euros, segons les dades del Banc d’Espanya. Els allotjaments han crescut també, i el 2016, per primer cop, les places en habitatges turístics (362.493) superaven les places hoteleres (330.258), segons les dades d’Exceltur.
Les grans ciutats estan vivint el fenomen dels apartaments turístics de forma dispar. Les comunitats autònomes, que són les que tenen les competències en matèria de turisme, han establert algunes regles de joc sobre un mercat que va deixar de ser incipient per ser una activitat cada vegada més assentada. El panorama legislatiu, en constant adaptació, està responent al fenomen dels habitatges turístics. Aquestes són les regulacions de les principals ciutats espanyoles:
Madrid
L’Ajuntament està preparant el futur Pla Especial d’Implantació d’Ús d’Allotjament (Plan Especial de Implantación de Uso de Hospedaje) a la capital espanyola amb l’objectiu que als propietaris que lloguin el seu pis més de 90 dies l’any se’ls exigeixi una llicència urbanística que anirà lligada a una sèrie de requisits, els mateixos que regeixen pels negocis d’allotjament, al ser considerat per l’Ajuntament com una activitat econòmica.
S’exigirà, entre altres requisits, que els allotjaments turístics ubicats al districte centre i els barris limítrofs tinguin un accés independent des del carrer, com un establiment hoteler. Segons els càlculs de José Manuel Calvo, delegat de Desenvolupament Urbà del Consistori, amb aquesta exigència “el 95% dels habitatges turístics ja no podran operar com a tals”.
El pla especial d’allotjaments turístics, que planteja en el seu esborrany dividir la ciutat en quatre àrees, està previst que s’aprovi definitivament al Ple als mesos de novembre o desembre.
Mentre es redacta i aprova el nou pla especial, la Junta del Govern va aprovar el passat mes de gener una moratòria per suspendre per un any, amb la possibilitat de pròrroga d’un any mes, la concessió de llicències a edificis residencials del districte centre i barris limítrofs que vulguin canviar el seu ús a una altra modalitat d’allotjament. La moratòria en la concessió de llicències no afectaria els propietaris que vulguin llogar els seus allotjaments menys de 90 dies.
Palma de Mallorca
A partir del mes de juliol els propietaris d’un pis o apartament situat a Palma no podran llogar els seus habitatges a turistes; es prohibiran definitivament els pisos turístics a tota la ciutat.
La proposta inicial de la delimitació del lloguer vacacional s’aprovarà definitivament al Ple del mes de juliol, coincidint amb l’aixecament de la moratòria prèviament establerta. Des d’aquell moment, Palma només permetrà l’arrendament a viatgers en habitatges unifamiliars (cases aïllades i xalets) excepte els situats en sòl rústic protegit, a l’entorn de l’aeroport i en àrees d’ús no residencial com els polígons industrials.
Cal recordar que el passat estiu el Govern balear va posar en marxa la llei autonòmica de lloguer turístic 6/2017, una ampliació de la Llei de turisme 8/2012, i amb la que s’introduïen multes de fins a 400.000 euros a les empreses que anunciessin immobles sense número de referència que garantís la seva legalitat.
Barcelona
Va ser la que va marcar el precedent de com controlar els establiments turístics. El 6 de març de 2017 va entrar en vigor el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (Peuat). Amb aquesta normativa s’establien quatre zones a la ciutat per distribuir l’oferta d’establiments turístics: a la zona 1, que abasta gran part del nucli històric, no es donen noves llicències i tots aquells pisos que cessessin la seva activitat no tindrien recanvi. A la zona 2, només s’atorguen llicències quan un projecte cessa la seva activitat i a les zones 3 i 4, a l’extraradi, poden créixer els límits.
Sant Sebastià
El 27 de març va entrar en vigor l’Ordenança reguladora de l’ús urbanístic d’habitatge turístic i lloguer d’habitacions en habitatge habitual per ús turístic.
L’Ordenança fa una divisió de la ciutat en tres zones diferenciades. La zona A, saturada, que abasta la Part Vella i on no es concediran més llicències; la zona B, d’alta demanda, que compren l’Eixample oriental de la Part Vella, Centre, Gros i Amara fins a Pío XII, part d’Egia i de l’Antiguo, on els pisos turístics han d’estar a la primera planta, amb usos no residencials iguals o inferiors a 250 metres quadrats, a més només hi pot haver un pis turístic per cada sis alçades; i la zona C, que es refereix a la resta de la ciutat, on es flexibilitzen les condicions fins als 350 metres quadrats d’usos no residencials i dos pisos turístics cada sis plantes en alçada.
Entre altres coses, l’ordenança estableix i limita el nombre de pisos per edifici, posa condicions d’habitabilitat, d’ocupació de l’habitatge i de metres quadrats mínims.
Bilbao
L’Ajuntament de Bilbao va aprovar el passat mes de gener la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (Plan General de Ordenación Urbana, PGOU) que afecta la regulació de l’ús dels allotjaments turístics; es va establir la mesura de limitar els pisos turístics a les primeres plantes dels edificis o en els baixos, per aïllar-los de la resta de veïns.
En els barris adscrits al Pla de Rehabilitació del Casc Vell i al Pla Especial de Rehabilitació i Reforma Interior de Bilbao La Vieja, només està permesa la instal·lació d’una única activitat d’ús turístic a tot l’edifici, bé sigui un habitatge turístic, hotel, habitació o qualsevol de les altres tipologies regulades pel Pla d’Ordenació Urbana.
València
El mes passat es va aprovar la Llei de Turisme i Hospitalitat de la Generalitat Valenciana, amb la qual els ajuntaments recuperaven el control d’aquest tipus d’habitatges. A partir d’ara, tots els propietaris que vulguin inscriure els seus habitatges com a turístics hauran d’obtenir el permís previ de l’Ajuntament corresponent, la qual cosa implicarà que els nous pisos turístics quedin limitats pràcticament als baixos i a les primeres plantes.
Segons ha informat l’Ajuntament de València, en aquells edificis on prèviament s’hagi autoritzat la coexistència d’habitatges particulars amb habitatges turístics, aquests últims no podran ubicar-se a la mateixa planta o per sobre dels habitatges particulars (ús residencial).
Així mateix, es va aprovar la suspensió cautelar de les llicències turístiques a partir del 26 de febrer de 2018, a tots els barris de Ciutat Vella, que es mantindrà en vigor fins que s’aprovi l’exposició pública del Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella, en el qual es plasmaran els detalls del nou planejament i la suspensió de llicència s’adaptarà al que estableixi aquest pla.