El divendres 27 de gener es va aprovar al ple de l’Ajuntament de Barcelona el nou Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics de Barcelona (PEUAT). Amb ell, esperen controlar la creació d’establiments turístics en consonància amb un model de turisme de ciutat. El nou mapa dibuixa un turisme més sostenible en la creació d’hotels i pisos turístics i protegeix els barris amb major densitat hotelera.
La tinenta d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, celebra que l’acord sigui “fruit del consens, diàleg i participació” de mesos amb tots els grups municipals i associacions veïnals. Mostra d’això són els canvis que s’han vist obligats a fer per tal que l’oposició (ERC) a l’Ajuntament acceptés el pla. Al Consell Plenari també es va abordar la mesura, fruit del diàleg entre el govern i ERC, per determinar el nombre d’inspectors municipals per detectar l’oferta submergida. Així mateix, es van estudiar els 3 projectes que ERC demanava que fossin sotmesos a consulta ciutadana.
Amb el PEUAT busquen “garantir la convivència i la qualitat de l’espai públic”, una mesura que ajudarà també a “preservar el dret a l’habitatge i que prioritzi viure a la nostra ciutat”, tal com a declarat Sanz.
Per evitar la concentració excessiva d’hotels i allotjaments turístics, el nou pla distribueix pels territoris l’oferta hotelera i garanteix un equilibri entre les places d’allotjaments turístics i la població resident per evitar la saturació de l’espai públic. Aquestes són les quatre zones amb què s’ha dividit el mapa de Barcelona per distribuir l’oferta d’allotjaments turístics:
Zona 1. Decreixement natural
És la zona que concentra la major saturació hotelera avui en dia, és a dir, el centre històric de la ciutat, Ciutat Vella, i que s’estén fins a l’Eixample Esquerre, la Dreta de l'Eixample, part de Sant Antoni, fins a arribar a zones més allunyades, com Hostafrancs, la Vila de Gràcia, la Vila Olímpica i el Poblenou.
En aquests barris es concentren el 50% de les places hoteleres de la ciutat, més del 60% dels albergs i més del 80% dels hostals de Barcelona. En aquesta zona no s’admetrà la implantació de nous establiments ni tampoc l’ampliació de les places dels establiments ja existents. El decreixement natural arribarà quan, en cas que l’activitat d’un dels locals acabi, no es permeti obrir-ne un de nou en el seu lloc.
Zona 2. Manteniment
No viuen l’aglomeració dels barris més cèntrics i/o visitats, però des de l’Ajuntament es busca preservar-los per ser limítrofes amb les àrees de major saturació. Aquests barris o zones són: la Nova Esquerra de l'Eixample, part de Sant Antoni (les illes a l’oest del carrer Comte d'Urgell), la Sagrada Família, Fort Pienc, la Font de la Guatlla, Sants, Les Corts, Sant Gervasi-Galvany, part del Putxet, de Vallcarca i Penitents, la Salut, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, Baix Guinardó, Llacuna, Diagonal Mar i Front Marítim.
En aquestes zones es concentren el 40% de les places hoteleres actuals i el 40% dels aparthotels de la ciutat. La relació de la població flotant i resident és del 9,92%. Són barris amb punts d’interès turístic i són pròxims a barris amb una elevada saturació. En aquesta àrea es busca mantenir l’oferta hotelera actual. Això vol dir, que si es tanca un establiment, es permet obrir-ne un altre en el seu lloc, sempre que respecti el mateix nombre de places que l’anterior local.
En un principi es van definir els criteris de distàncies i de densitat en funció de les dimensions de l’establiment. En l’última actualització del PEUAT, les condicions d’implantació dels nous allotjaments es flexibilitzen.
Zona 3. Creixement contingut
És l’àrea que cobreix gran part de la resta urbana de la ciutat. Són barris allunyats dels interessos turístics i no són sensibles a la seva pressió. Amb prou feines compten amb oferta hotelera. Només acullen un 10% de les places d’hotel, un 2% dels hostals i pensions i el 35% de les places de residències.
Aquestes zones més perifèriques serviran com a estratègia centrífuga per destesar les zones amb major activitat turística, però ho faran amb un creixement controlat. Es permetrà implantar nous establiments i ampliar els existents, sempre que no se superi la densitat màxima de places. Un dels requisits per traslladar a aquestes zones els pisos turístics és que no sigui en edificis compartits amb habitatge residencial i tampoc en planta baixa.
Tant a la zona 2 i com a la 3 s’amplia el criteri inicial que determinava l’obertura de nous hotels. Per exemple, mentre abans es prohibia obrir nous establiments en carrers de menys de 8 metres, ara es podran implantar hotels de menys de 50 places en carrers d’entre 6 i 8 metres d’amplada. I si abans s’establia un radi de 150 metres de separació entre un nou hotel i els ja existents, ara el radi serà d’entre 100 a 150 metres, depenent del nombre de places.
Zona 4. Altres àmbits de regulació específica
Aquesta zona delimita tres grans àrees de transformació de la ciutat, a criteri de l’Ajuntament. Pel seu ús i les condicions en les quals s’estan desenvolupant, es necessita preveure una regulació pròpia adaptada al territori. Aquestes zones són la Marina del Prat Vermell (Sants- Montjuïc), la Sagrera (Sant Andreu) i el 22@ (Sant Martí).
Hi ha un nombre màxim de places hoteleres i d’habitatge turístic a la zona, per tal de mantenir el bon equilibri amb la població resident. Segons els càlculs de l’Ajuntament, la flota hotelera a la Marina del Prat Vermell no pot superar el 6% de la població resident, que actualment és de 24.700 habitants.
Respecte a la Sagrera, es limita la implantació de nous establiments en aquells terrenys qualificats a ús exclusiu hoteler. El nombre màxim de places serà d’aproximadament 3.000.
Per 22@ s’establiran unes condicions específiques per garantir una distribució territorial equilibrada. S’estimen unes 3.200 noves places, ubicades majoritàriament a la zona de Llevant.
Canvis d’última hora en el redactat final
A l’actualització del redactat final, a expenses de ser oficial el pròxim divendres, també van afegir aspectes com les obres de renovació d’allotjaments, que permetrà totes les actuacions mentre no impliqui reformar més del 80% de l’edifici ni enderrocar-lo. Aquest punt incorporat neix d’una demanda de CiU, ERC i C’s. Un altre aspecte és la prohibició d’incrementar els habitatges d’ús turístic (HUT), però mantenint el nombre actual. Quan un habitatge de la zona 1 tanqui, se n’obrirà un de nou a les zones 2 i 3.
Viure al passeig de la Bonanova: així és el seu alt estil de vida i habitatges
El passeig de la Bonanova és una de les artèries més elegants i emblemàtiques de la zona alta de Barcelona. Amb un traçat ampli, arbrat i ple d'edificis senyorials, aquesta avinguda ofereix la serenitat d'un entorn residencial i proximitat a alguns dels serveis més exclusius de la ciutat. Descobreix com és viure al passeig de la Bonanova i deixa't emportar per la seva atmosfera, marcada per l'equilibri entre tradició i modernitat.
Empuriabrava, la 'Venècia catalana', obre el canal al luxe nàutic i agita el mercat immobiliari
A les primeres hores del dia, quan el sol gairebé no frega la superfície de l'aigua, el canal principal d'Empuriabrava sembla un mirall perfecte. Les façanes blanques dels seus habitatges es dupliquen al reflex i el silenci només es trenca pel murmuri d'algun motor fora borda. No obstant això, alguna cosa està a punt de canviar en aquest tranquil paisatge: la reforma del pont del Gran Canal permetrà que embarcacions més grans accedeixin a les propietats situades més enllà d'aquesta bar
Herències a Catalunya: el Suprem aclareix els límits al pagament de la llegítima
Què passa quan una herència no es reparteix de manera equitativa i alguns germans se senten perjudicats? Un hereu pot acabar responent amb el seu propi patrimoni pel que ha rebut? El Suprem acaba de respondre aquestes preguntes, gens infreqüents en la realitat jurídica de Catalunya.
Costa Brava: Begur i S’Agaró són les poblacions amb habitatges més cars
Des de fa anys, la Costa Brava és un atractiu per comprar habitatge, especialment per a estrangers que estiuegen, vénen a viure a Espanya o bé compren cases en aquesta zona amb l'objectiu de treure'n la màxima rendibilitat.
Prequalificació d'inquilins: què és, com funciona i per què convé fer-la
Al voltant del lloguer actual, la prequalificació s'ha convertit en un pas fonamental per proporcionar agilitat, seguretat i confiança a propietaris, llogaters i agències immobiliàries. Però què és exactament la prequalificació de llogaters i com et pot ajudar en el proper lloguer?
