Revés legal a l’Ajuntament de Barcelona. El Tribunal Suprem acaba de ratificar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava la mesura aprovada pel Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), presidit per Ada Colau, d'excloure el pagament del tribut metropolità, que es cobra com a recàrrec a l'IBI, als 18 municipis de la segona corona de l'AMB per a l'any 2018.
La sentència indica que “l'AMB no pot determinar en una ordenança fiscal l'àmbit territorial en què s’aplica el recàrrec de l'impost sobre béns immobles”. Especifica que "no es pot excloure de l’obligació fiscal la meitat dels 36 municipis que configuren l’ens supramunicipal pel fet, al·legat per la defensa de l’AMB, que no rebien el servei de transport públic col·lectiu com sí que el reben els 18 municipis pertanyents a la primera corona metropolitana”.
Així, segons recull la sentència, “l'AMB va incórrer en discriminació a l'hora de decidir els municipis ens els quals cobra el tribut metropolità”. El tribunal dona per bons, així, els arguments de la part recurrent, que va denunciar un trencament del principi d'igualtat. Com que el tribut metropolità va lligat a l'IBI, cal gravar els béns immobles ubicats a tot el territori de l'àrea metropolitana.
Per contra, desestima els arguments de l'AMB perquè entén que, per més que els 18 municipis exclosos del pagament del tribut metropolità el 2018 no rebessin llavors un nivell de serveis de transport públic equiparable a la resta de l'àrea metropolitana, no justifica que s’eximeixi aquests municipis del pagament del tribut, ja que més enllà de costejar el transport públic serveix per prestar altres serveis en matèria d'urbanisme, aigües, residus, medi ambient, infraestructures d'interès metropolità, desenvolupament econòmic i social i cohesió social i territorial, així com per a l'ordenació i la intervenció administrativa del taxi, tal com recull la sentència.
Encara que la sentència no especifica que pugui tenir efectes retroactius, s'estima que si no hagués aplicat l'exempció el 2018 del pagament del tribut metropolità als 18 municipis que aleshores formaven part de la segona corona metropolitana, l’AMB podria haver recaptat uns 17 milions d’euros de més.
Article vist a
Varapalo del Supremo a Ada Colau que obliga a aplicar el tributo del IBI en toda la AMB (The Objective)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.