Catalunya impulsa les polítiques d'habitatge amb un pla territorial que augmentarà el lloguer assequible

La Generalitat de Catalunya intenta posar solució a la crisi habitacional que es viu al seu territori. El Consell Executiu de Catalunya ha aprovat el Decret del Pla territorial sectorial d'habitatge, un marc estratègic que busca donar resposta a les necessitats residencials de la regió. Aquest pla s'alinea amb la Llei del dret a l'habitatge de 2007, que estableix la creació d'un instrument fonamental per a la planificació i la programació de polítiques d'habitatge a tota la comunitat autònoma. La nova regulació definirà les àrees d'alta demanda residencial i establirà objectius específics per als propers cinc anys.

Àrees d'alta demanda i solidaritat urbana

Una de les principals mesures del pla és la identificació dels municipis que es troben en àrees de demanda residencial forta i acreditada. Aquests municipis hauran de complir objectius de “solidaritat urbana”, la qual cosa implica destinar almenys un 15 % del parc d'habitatges principals a polítiques socials en un termini de 20 anys. A més, es fixa l'objectiu d'incrementar el nombre d'habitatges de lloguer assequible fins a assolir el 9 % del parc total a Catalunya.

L'anomenat Pla 50.000, recentment presentat per la Generalitat, detalla l'aportació econòmica i les accions necessàries per complir aquests objectius en el proper quinquenni.

Estàndards per a la reserva de sòl i flexibilitat a les normatives

El nou pla també aborda la reserva de sòl per a habitatges de protecció pública en àrees d'alta demanda. Els municipis afectats han de reservar el 50 % del sòl destinat a nous desenvolupaments residencials en àrees urbanitzables delimitades i el 40 % en sòl urbà no consolidat. Aquesta xifra es podrà reduir fins al 30 % en cas que sigui necessari per garantir la viabilitat econòmica de les actuacions. La meitat d'aquestes reserves s'han de destinar específicament al règim d'arrendament.

El pla estableix un termini de dos anys perquè els municipis adaptin els seus plans locals d'habitatge al nou marc territorial per assegurar una coherència amb els objectius establerts.

Integració de diferents tipus d'habitatges socials

El pla preveu la incorporació de diversos tipus d'habitatges al parc destinat a polítiques socials. Aquests en són alguns exemples:

• Habitatges amb protecció oficial
• Habitatges promoguts per operadors públics amb preus intermedis
• Habitatges públics o privats gestionats per administracions
• Allotjaments dotacionals
• Habitatges privats de lloguer gestionats per xarxes de mediació social
• Habitatges d'inserció i acolliment per a col·lectius vulnerables, com ara persones immigrades o sol·licitants d'asil
• Habitatges cedits en règim de masoveria urbana (una forma d'habitatge alternatiu, que ja es practicava a masies catalanes i que ofereix habitatge a canvi de treballar-ne les terres, per exemple) i altres destinats a treballadors

Control del parc d'habitatges i fons de solidaritat urbana

Els municipis han de crear un cens d'habitatges destinats a polítiques socials en el termini d'un any després de lentrada en vigor del Pla territorial sectorial d'habitatge. A més, s'estableix la possibilitat que les àrees amb demanda residencial forta es mancomunin per gestionar aquestes polítiques de manera més eficient. La Generalitat serà l'encarregada de gestionar un fons de solidaritat urbana i s'encarregarà de coordinar programes d'inspecció per detectar habitatges desocupats, amb la finalitat d'elaborar censos de propietats que puguin ser afectades per les mesures.

Terminis i entrada en vigor

El decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Això no obstant, els objectius específics de solidaritat urbana, lloguer social i protecció oficial es posaran en marxa a partir de l'1 de gener de 2025, moment en què els municipis hauran de complir les exigències marcades pel nou marc regulador.

Amb aquesta nova iniciativa, el govern català pretén consolidar un sistema d'habitatge més inclusiu i assequible, alhora que promou un desenvolupament urbà equilibrat i sostenible.