D'impugnar la compra a crítiques per les maneres: el sector lamenta l'operació de la Casa Orsola

La compra de la Casa Orsola per part de l'Ajuntament de Barcelona ha generat una onada de reaccions al sector immobiliari, els partits polítics i diverses associacions. Mentre que des del govern municipal s'ha defensat l'operació com una victòria per als llogaters, diversos actors han expressat el seu descontentament per l'impacte econòmic i jurídic de la transacció. Idealista/news recull les diferents reaccions, que van des de la intenció d'impugnar la compra del Partit Popular de Barcelona fins a crítiques a la manera com s'ha dut a terme la compra.

El Partit Popular (PP) ha estat una de les veus més crítiques. El seu líder a Barcelona, Daniel Sirera, ha anunciat que portarà la compra davant la Fiscalia, argumentant que es tracta d'una "cessió al xantatge" per part dels llogaters i del Sindicat de Llogateres. Sirera ha denunciat que el 2021 l'Ajuntament va rebutjar adquirir l'edifici per 6 milions d'euros, mentre que ara el compra per 9,2 milions, cosa que, segons ell, representa una "nefasta gestió dels recursos públics". A més, considera que la compra estableixi un perillós precedent en incentivar altres col·lectius a pressionar el consistori perquè actuï de la mateixa manera en altres immobles.

En la mateixa línia, Junts per Catalunya ha titllat la compra d'"econòmicament insostenible" i ha criticat el govern municipal per "improvisar" en matèria d'habitatge. Consideren que l'operació no resol el problema estructural de l'accés a l'habitatge i que estableix un precedent negatiu. Des de la formació han argumentat que l'Ajuntament no pot assumir la compra de totes les finques amb problemes de lloguer i que aquest tipus de solucions són merament pedaços que no aborden el fons del problema: la manca d'habitatge assequible i l'encariment del mercat.

A l'àmbit veïnal, l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample ha manifestat la seva preocupació per l'impacte de la compra al mercat immobiliari. Consideren que l'operació beneficia excessivament la propietat i que el cost de 9,2 milions d'euros és desproporcionat. Des de l'organització han subratllat que, encara que comprenen la situació dels llogaters, l'Ajuntament hauria d'haver negociat un preu més ajustat per no generar un efecte crida que motivi altres propietaris a elevar artificialment els preus dels seus immobles.

Des del sector immobiliari, l'Associació d‟Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i el Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària (Coapi) de Barcelona han alertat sobre la inseguretat jurídica que pot generar la compra. Argumenten que pot establir un precedent perillós i dissuadir propietaris de llogar els seus immobles davant el risc que siguin adquirits per l'Administració sota pressió veïnal. Adverteixen que aquestes compres poden distorsionar el mercat i que cal cercar solucions més estructurals per garantir un equilibri entre els drets d'inquilins i propietaris.

El Sindicat de Llogateres i altres moviments socials també ha criticat l'operació: la compra s'ha negociat "d'esquena als llogaters i al Sindicat per garantir que l'especulador no perdés ni un euro". En un comunicat, l'organització denuncia que "el govern municipal pagarà 9,2 milions d'euros a Albert Ollé rescatant-lo i premiant-lo després d'anys d'intentar expulsar els veïns".

Des d'Esquerra Republicana, la portaveu Najat Driouech ha celebrat la compra, tot i que ha exigit al Govern que complementi aquest tipus d'iniciatives amb una regulació del lloguer de temporada. Segons ERC, el problema de l'habitatge a Barcelona no només és degut a l'especulació immobiliària, sinó també a l'auge dels lloguers de curta durada, que redueixen l'oferta per als residents i encareixen els preus. Exigeixen que el Govern actuï per evitar que aquest tipus d'operacions segueixin sent necessàries en el futur.

Per part seva, els Comuns han defensat l'operació com "una victòria de la ciutadania organitzada". Jéssica Albiach ha subratllat que l'adquisició de l'edifici garanteix la permanència dels veïns als seus habitatges i enforteix el model d'habitatge públic a la ciutat. Consideren que aquesta compra és un pas més en la lluita contra la gentrificació i que permet evitar l'expulsió dels llogaters a causa de l'augment dels lloguers.

Aquest debat reflecteix les profundes divisions sobre la intervenció del sector públic al mercat immobiliari. Mentre que alguns consideren que és una mesura necessària per garantir el dret a l'habitatge, altres veuen en l'operació un risc per a l'estabilitat del sector i la inversió immobiliària a Barcelona. En qualsevol cas, la compra de la Casa Orsola s'ha convertit en un símbol del pols entre administracions, propietaris i llogaters a la capital catalana.