L'Ajuntament de Barcelona s'ho repensa i orquestra una operació per pagar 4 milions més per la Casa Orsola. El Consistori i Hàbitat3 han adquirit la Casa Orsola per 9,2 milions d'euros, gairebé el doble dels 5,4 milions que el fons d'inversió Lioness Inversiones va pagar per l'edifici el 2021. L'operació, que pretén garantir el dret a l'habitatge dels llogaters actuals, ha generat crítiques per part de molts actors del sector en considerar que s'ha afavorit l'especulació immobiliària a la ciutat. El 2021, el Consistori barceloní va tenir opció de comprar l'immoble mitjançant la fórmula de tempteig i retracte, però la va descartar.
Des que Lioness Inversiones va adquirir l'immoble, els llogaters han estat en lluita per evitar l'expulsió i la conversió de l'edifici en apartaments de lloguer turístic o d'alt estànding. La pressió veïnal i mediàtica va aconseguir que el cas de la Casa Orsola esdevingués un símbol de la crisi del lloguer a Barcelona. Finalment, l'Ajuntament i la Fundació Hàbitat3 han tancat un acord amb el propietari, Albert Ollé, assegurant que l'edifici passi a ser de gestió pública.
Una compra amb condicions especials
L'Ajuntament ha destacat que aquesta adquisició s'ha realitzat mitjançant una fórmula "extraordinària, innovadora i excepcional" en col·laboració amb la Fundació Hàbitat3. L'Administració ha adquirit el 49 % de l'edifici, mentre que la fundació ha comprat el 51 % restant, cosa que permet que la inversió municipal sigui menor. L'operació també s'ha negociat per sota del preu de mercat, segons l'equip de govern local.
L'edifici, compost per 26 habitatges i quatre locals comercials a l'Eixample, passarà a ser gestionat per Hàbitat3 amb criteris de lloguer social. Es mantindran els contractes vigents i s'oferiran lloguers assequibles als pisos disponibles. En total, es posaran a disposició nou habitatges dins del parc públic: els dos pisos buits i els set de lloguer de temporada quan finalitzin els contractes.
Crítiques a l'operació
Tot i l'argument municipal, el preu de la transacció ha despertat suspicàcies. Segons el Sindicat de Llogateres, la compra s'ha negociat "d'esquena als llogaters i al Sindicat per garantir que l'especulador no perdés ni un euro". En un comunicat, l'organització denuncia que "el govern municipal pagarà 9,2 milions d'euros a Albert Ollé per rescatar-lo i premiar-lo després d'anys d'intentar expulsar els veïns".
El cas posa en evidència una contradicció a les polítiques municipals d'habitatge. Mentre l'Ajuntament promou regulacions per frenar l'especulació i limitar l'impacte dels grans tenidors, acaba fent una operació que beneficia un d'ells amb una plusvàlua milionària en només tres anys. La compra de la Casa Orsola planteja el debat sobre si l'Administració pública ha de participar en aquest tipus de transaccions o si, en canvi, s'hauria de centrar a intervenir al mercat amb mesures que evitin aquest tipus d'increments de preu.
Per als llogaters de l'edifici, la compra suposa un alleujament a curt termini, ja que podran seguir a casa seva sense por de ser desnonats. Tot i això, l'estratègia municipal d'adquirir habitatge a preus inflats pot establir un precedent perillós i incentivar altres inversors a replicar la mateixa estratègia: comprar barat, pressionar els llogaters i vendre car l'Administració. Una dinàmica que, lluny de solucionar la crisi residencial, la podria agreujar en el futur.
L'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona han expressat la seva preocupació davant la compra de Casa Orsola per part de l'Ajuntament de Barcelona i la fundació Hàbitat3. Consideren que l'operació suposa un precedent perillós per a la seguretat jurídica dels propietaris, en consolidar un model en què l'Administració cedeix davant la pressió de determinades organitzacions, fet que desincentivaria la inversió en el mercat immobiliari. Segons les dues entitats, la compra d'aquest edifici, que no presentava casos de vulnerabilitat, transforma una propietat privada en habitatge públic mitjançant una estratègia que qüestiona el dret dels propietaris a gestionar els seus immobles amb normalitat.
A més, denuncien que el procés de venda ha estat condicionat per un context d'inseguretat jurídica i pressió sobre la propietat, fet que ha deixat els propietaris sense cap altra alternativa que desprendre's de l'actiu. Asseguren que aquest tipus d'intervencions contribueixen a desestabilitzar el mercat del lloguer a Barcelona, generen incertesa entre els inversors i dificulten l'accés a l'habitatge. Des de l'AIC i el Col·legi API reclamen un marc normatiu estable que garanteixi la seguretat jurídica i permeti un equilibri entre el dret a l'habitatge i la protecció de la propietat privada.
Un model de gestió que premia l'especulació
Sembla que el model d'adquisició d'habitatge públic a Barcelona està generant incentius perversos. Si l'Administració està disposada a pagar sobrepreus per immobles en conflicte, els propietaris poden veure una oportunitat en l'especulació: adquirir edificis amb llogaters vulnerables, pressionar per desallotjament i vendre'ls posteriorment a l'Ajuntament amb un marge de benefici garantit.
Aquest tipus d'operacions també afecten els recursos públics. En un context de crisi residencial i de pressupostos limitats, la compra d'immobles a preus inflats (tot i que insisteixin que és per sota de mercat) redueix la capacitat d'inversió en altres projectes d'habitatge social. "Quants habitatges es podrien haver construït amb aquests 9,2 milions? Fins a quin punt és sostenible continuar adquirint immobles en aquestes condicions?", assegura un professional del sector immobiliari que prefereix mantenir-se a l'anonimat.