La reserva del 30 % d'habitatge protegit en noves promocions torna a agitar la política municipal a Barcelona en un moment especialment delicat: la recta final del mandat i l'horitzó electoral cada cop més a prop. I aquesta vegada el xoc arriba amb un to més dur per part de Jordi Martí Galbis, líder de Junts a Barcelona, que acusa l'alcalde Jaume Collboni (PSC) de mantenir la mesura encallada per pur càlcul polític, tot i admetre que no funciona.
En una entrevista amb Metropolioberta, els postconvergents insisteixen que estan disposats a negociar una modificació de la norma abans que s'acabi el mandat, però denuncien que el govern municipal no té cap intenció real de desbloquejar-la. "Collboni ha enganyat el sector immobiliari i també a nosaltres", ha afirmat el portaveu de Junts a l'Ajuntament, que considera que l'alcalde ha actuat amb desdeny i ha alimentat expectatives de reforma que no pensa complir.
El debat sobre el 30 % fa temps que està en un punt mort. Per a Junts, ja no es tracta de discutir si la mesura necessita ajustaments, sinó d'assenyalar qui impedeix que aquests canvis arribin. Martí Galbis sosté que el PSC i Junts estan bàsicament d'acord amb l'abast de la flexibilització, però acusa Collboni de no moure fitxa perquè creu que fer-ho el perjudica electoralment. És a dir, segons Junts, l'alcalde mantindria la norma intacta no per convicció, sinó per por d'assumir el cost polític de modificar un mecanisme que durant anys ha estat defensat com una eina clau per garantir habitatge assequible.
La polèmica creix també pel balanç de resultats, que s'ha convertit en argument recurrent a l'Ajuntament: la reserva del 30 % hauria aconseguit materialitzar 31 pisos davant dels 2.000 previstos. Aquesta enorme distància entre els objectius anunciats i l'impacte real al parc d'habitatge alimenta el discurs dels que consideren que la mesura s'ha quedat en un símbol incapaç de transformar el mercat com es prometia.
En paral·lel, Collboni també ha reconegut que la fórmula no ha donat resultats, encara que des del govern municipal s'insisteix que el bloqueig s'explica per la manca d'acord polític per reformar-la. En aquestes acusacions creuades, el PSC intenta traslladar part de la responsabilitat a Junts, mentre que els postconvergents eleven el nivell del retret i presenten l'alcalde com algú que hauria traslladat al sector un missatge d'obertura que, en realitat, no pensa executar.
Així, el 30 % es torna a situar al centre del tauler com una mica més que una política pública. Junts intenta fixar un relat: Collboni, asseguren, ha preferit la paràlisi abans que afrontar una reforma que podria incomodar-lo, i per això "no l'aprovarà per por que el perjudiqui". Amb la norma immòbil i el clima polític cada cop més tens, la reserva d'habitatge protegit es consolida com un dels grans fronts del mandat i com un element que marcarà, inevitablement, la batalla dels propers mesos.
El 30 %, també sota pressió per la frenada de l'obra nova
L'enfrontament polític arriba, a més, en un moment incòmode per al termòmetre de l'obra nova a la ciutat. Barcelona va tancar el 2025 amb 1.195 habitatges visats, un 39 % menys que l'any anterior i la pitjor dada en una dècada, segons el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. La caiguda, que al sector s'interpreta com un símptoma de manca de tracció i d'inseguretat reguladora, ha reactivat un debat que semblava eternament encallat: fins a quin punt el 30 % frena la promoció a la capital.
En paral·lel, les dades reflecteixen un doble efecte. D'una banda, el mecanisme segueix sumant habitatges protegits, encara que a un ritme molt inferior al previst quan es va impulsar la mesura. Només el 2025, la reserva va afectar 16 promocions i va permetre incorporar 52 habitatges al parc públic, una xifra que els seus defensors presenten com a prova que el model produeix resultats, encara que sigui de manera limitada. D'altra banda, l'HPO ha guanyat un pes notable dins l'activitat de l'any: de tots els habitatges visats a la ciutat, 597 van ser protegits, pràcticament la meitat del total.
El problema, segons adverteixen veus del mercat, és que el balanç global continua deixant una imatge de paràlisi al conjunt de la producció residencial. I en aquest context, el 30 % ha esdevingut una peça central del debat: per a uns, un instrument imprescindible per garantir habitatge assequible; per a altres, un requisit que desincentiva la inversió i empeny projectes cap a fora de Barcelona. Amb la caiguda de l'habitatge visat com a teló de fons, la discussió ja no es limita a si la norma és bona o dolenta: també col·loca sobre la taula si la ciutat es pot permetre mantenir sense canvis mentre l'obra nova es refreda.
El més destacat
