En general, la demanda estructural d'habitatge es manté sòlida, impulsada per la creació de noves llars, el creixement demogràfic i unes condicions de finançament raonablement favorables. Quan parlem de Catalunya, el dèficit d'estoc és encara important i contrasta amb la necessitat de tenir un habitatge. Quina serà la demanda a la comunitat durant el 2026?
Els experts creuen que aquesta demanda continuarà, però una mica menys que durant el 2025. Per a Óscar Habas, director regional d'UCI a Catalunya, a més, els avals públics i els programes de suport a l'entrada, tant estatals com autonòmics, estan permetent que part d'aquesta demanda potencial es converteixi en demanda efectiva, especialment entre joves i compradors de primer habitatge.
Per tant, "tot apunta que la demanda seguirà sent molt forta el 2026, amb ritmes una mica més moderats. Les possibles causes tenen a veure amb factors demogràfics (Catalunya continua rebent població), oferta limitada, una regió atractiva per a la inversió i que les ajudes al finançament també poden tenir efecte", destaca l'expert. Conclou que, possiblement, la demanda continuarà sent intensa, però més racional.
Per la seva banda, Albert Costa, CEO d'AHS Immobles, respon que veurem més demanda d'habitatge a Catalunya, però amb una oferta limitada. “El desequilibri farà que continuïn pujant els preus, però de manera menys accentuada que el 2025”.
També continuarà la demanda insatisfeta
Albert Costa estima que la demanda acumulada no satisfeta d'habitatge a Catalunya és ara al voltant dels 120.000-150.000 habitatges, amb una demanda anual per la creació de noves llars de 75.000 habitatges. “No obstant, actualment només se'n produeixen uns 15.000 a l'any des del sector privat”.
Per tant, per a Costa existeix ara com ara un dèficit estructural d'oferta que el mercat no aconsegueix corregir al ritme que necessita la població. A això s'hi afegeix un marc fiscal i regulatori especialment exigent, "que incentiva poc l'entrada de nova oferta, particularment a Catalunya i de forma molt acusada a Barcelona. Amb aquestes dades, creiem que el 2026 continuarem veient una demanda insatisfeta i una oferta estructuralment deficient".
Les zones més demandades de Catalunya el 2026
Barcelona ciutat i el seu entorn immediat continuaran ocupant un paper clarament protagonista al mercat de la demanda d'habitatge de primera residència a Catalunya, “tant pel pes econòmic i demogràfic com per la persistent escassetat d'oferta estructural, que continua tensionant el mercat residencial”, destaca Costa.
Més enllà de Barcelona, el CEO d'AHS Immobles també apunta que Tarragona, i especialment el seu nucli urbà, mantindrà una demanda sòlida i sostinguda, tant d'origen nacional com internacional. Aquesta fortalesa és el resultat d'una combinació atractiva: "alta qualitat de vida, preus sensiblement inferiors als de Barcelona, un teixit d'ocupació local estable i una connectivitat ferroviària competitiva amb la resta d'Espanya (AVE), factors que reforcen el seu atractiu com a alternativa residencial i d'inversió", apunta.
Les àrees de segona i tercera corona de les ciutats seran protagonistes de la demanda aquest 2026. “El principal vector de canvi serà la intensificació del desplaçament de la demanda cap a aquestes, en concret Barcelona i parcialment a Girona capital”, remarca.
Un moviment que respon a la recerca de preus més assequibles per part dels usuaris, sense renunciar a la connectivitat diària (via ferroviària/viària) amb els principals hubs econòmics i industrials.
En aquest context, la “proximitat diària” a principals pols d'ocupació (ciutat, zones industrials) marcarà el tall de demanda. Per a Costa, especialment a comarques com el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, el Maresme i els àmbits del Garraf i l'Alt Penedès -corredors com la C-32 i l'AP-7- s'espera que es consolidin com a zones receptores netes de demanda el 2026.
A determinats municipis d'aquestes àrees, els preus són entre un 30 i un 50% més baixos que a capitals com Barcelona, fet que permet absorbir llars que busquen habitatge fora de la ciutat, amb millor equilibri entre cost i mida de l'habitatge, qualitat de vida i accés al mercat laboral.
