El Tribunal Suprem ha donat suport a la normativa de l'Ajuntament de Barcelona que obliga a reservar el 30 % de promocions d'obra nova o de grans rehabilitacions per a habitatge protegit. L'alt tribunal ha desestimat el recurs de cassació interposat per l'empresa Josel SLU, pertanyent al grup Núñez i Navarro, contra aquesta norma que va ser impulsada per l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau el 2018. En concret, la sentència assenyala que es pot obligar els promotors a reservar un 30 % de pisos socials a la ciutat.
Tant la Generalitat de Catalunya com l'Ajuntament de Barcelona van presentar al·legacions contra el recurs de cassació interposat per Núñez i Navarro, i la sentència de la Sala Contenciosa del Suprem els ha donat la raó.
La decisió, que consolida una sentència prèvia del Tribunal Constitucional avalant també aquesta normativa, assenyala que “a través dels corresponents instruments de planejament es poden establir reserves de sostre per a habitatge de protecció pública (HPP) en sòl urbà consolidat”. És a dir, és possible destinar el 30 % de sòl tant a actuacions de transformació urbanística, com a actuacions edificatòries (noves promocions d'obra nova o grans rehabilitacions).
A més, sobre la possibilitat d'indemnitzar els promotors afectats per aquesta normativa, el Suprem assenyala que no es pot reconèixer amb caràcter general el dret de ser indemnitzat per la restricció de l'ús que genera la norma urbanística de Barcelona. Per això, exigeix “circumstàncies concretes” per poder atendre una possible indemnització. És a dir, no es genera indemnització automàtica, sinó que perquè aquesta han de concórrer una restricció de l'aprofitament, una limitació singular i una impossibilitat d'equidistribució.
L'actual batle de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), estudia reformar aquesta normativa juntament amb Junts, encara que ara mateix aquesta negociació està suspesa. En iniciar el seu mandat el 2023, Collboni va intentar juntament amb Junts flexibilitzar aquesta normativa, però el juliol del 2025 no es va arribar a cap acord i el regidor va assenyalar que ajornava la modificació al proper mandat (2027-2031). El punt d'inflexió va arribar amb el no de Junts, que exigia canvis addicionals, com ara una rebaixa de l'IBI del 4 %, abans de sumar el seu vot.
