Dos informes jurídics independents a què ha tingut accés idealista/news han posat en qüestió la nova Llei catalana 11/2025 d'habitatge i urbanisme, fet que ha obert un debat de gran importància sobre el seu encaix constitucional. El primer, elaborat pel catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Girona Joan Manuel Trayter a petició de l'associació Som Habitatge, analitza el règim d'inspecció i sancions. El segon, signat pels professors Sergio Nasarre, Héctor Simón i Gemma Caballé, se centra en la regulació dels arrendaments de temporada i per habitacions. Tots dos coincideixen a assenyalar possibles vulneracions de drets fonamentals i invasió de competències estatals.
L'informe de Trayter se centra a reforçar les potestats de l'Administració en matèria d'inspecció. L'anàlisi adverteix que la llei introdueix un sistema que qualifica d'exorbitant, en atribuir als inspectors d'habitatge la condició d'agents de l'autoritat i atorgar-los àmplies facultats, com la presumpció de veracitat de les seves actes o l'adopció de mesures cautelars. Segons el dictamen, aquest disseny podria entrar en tensió amb drets com la inviolabilitat del domicili o el dret de defensa, ja que no delimita amb prou precisió els límits de l'actuació inspectora ni les garanties per als afectats.
Aquest informe també posa l'accent en el principi de seguretat jurídica. A parer seu, l'amplitud de les funcions atribuïdes als inspectors i la manca de concreció d'algunes de les seves facultats podrien generar un context d'incertesa per als ciutadans, ja que es deixaria un marge rellevant de discrecionalitat en mans de l'Administració. En aquest sentit, el text adverteix del risc d'actuacions inspectores àmplies i poc delimitades, amb efectes difícils de preveure per als propietaris.
Per la seva banda, el dictamen signat per Nasarre, Simón i Caballé s'endinsa en un dels aspectes més controvertits de la llei: la regulació del lloguer de temporada i per habitacions. Segons aquesta anàlisi, la norma catalana redefineix el concepte d'habitatge en equiparar aquestes modalitats a l'arrendament d'habitatge habitual i aplicar-los gran part del règim jurídic, inclòs el control de rendes. Els autors consideren que aquesta equiparació entra en contradicció amb la legislació estatal, que distingeix entre habitatge habitual i usos diferents, com ara els arrendaments temporals.
En aquest punt, l'informe de Nasarre subratlla que la llei podria alterar elements essencials del contracte d'arrendament, com ara l'objecte o la causa, matèries que corresponen a l'Estat. A més, adverteix que considerar una habitació com a habitatge o assimilar un lloguer temporal a residència permanent desvirtua el concepte jurídic d'habitatge i podria afectar principis com la llibertat d'empresa, el dret de propietat o la unitat de mercat.
Un dels elements més delicats assenyalats a l'informe de Trayter és el possible solapament entre el règim sancionador en matèria d'habitatge i el ja existent en l'àmbit del consum. Segons el dictamen, una mateixa conducta podria ser sancionada per les dues vies, cosa que obriria la porta a una eventual doble sanció pels mateixos fets i a una vulneració del principi non bis in idem.
A aquesta qüestió s'hi afegeix, segons el mateix informe, el dubte sobre el respecte al principi de reserva de llei en matèria sancionadora. L'anàlisi apunta que l'incompliment d'algunes obligacions activaria sancions que no naixerien directament d'una llei aprovada pel Parlament, sinó que tindrien l'origen en normes prèvies, cosa que podria comprometre una de les garanties bàsiques de l'ordenament jurídic.
Tot plegat, tots dos informes coincideixen en un punt essencial: la Llei 11/2025 podria haver anat més enllà de les competències autonòmiques en incidir en aspectes estructurals del contracte d'arrendament que corresponen a l'Estat. Aquest qüestionament obre la porta a possibles recursos davant del Tribunal Constitucional i situa la norma en un terreny jurídic especialment delicat.
Més enllà del pla estrictament legal, el rerefons és també econòmic. L'extensió d'obligacions i controls a modalitats com el lloguer de temporada o per habitacions, que han guanyat pes els darrers anys, podria tenir un impacte directe en l'oferta disponible. I, tal com apunten els experts en tots dos dictàmens, fer-ho sobre una base jurídica discutida incrementa la incertesa en un mercat ja tensionat, especialment en ciutats com Barcelona.
El més destacat
