Amb motiu del Dia Internacional de la Joventut, l'oficina europea d'estadístiques Eurostat analitza l'edat mitjana en què els joves europeus abandonen el niu patern per començar a "volar" pel seu compte. L'edat mitjana és de poc més de 26 anys, encara que a Espanya supera àmpliament els 27 anys.
Els joves perden pes en el mercat de l'habitatge, i és que l'efecte d'arrossegament de les últimes crisis econòmiques i les dificultats per accedir a una feina i mantenir una estabilitat laboral estan minvant el seu paper com a compradors de cases i com a nous hipotecats.
Segons un estudi de la xarxa Alfa Inmobiliaria, la xifra de compradors d'habitatge menors de 35 anys no arriba al 15 % en les operacions en què fa de mitjancera, mentre que abans del 2008 era del 23 %. A més, el seu pes està molt concentrat a les grans ciutats. En concret, quatre de cada cinc es troben en mercats com Madrid, Barcelona, València o Màlaga.
Entre els factors fonamentals que expliquen la pèrdua de pes dels joves en la compravenda de cases hi ha l'alta taxa d'atur juvenil, les dificultats per estalviar atesa la precarietat laboral i els salaris baixos, la inestabilitat econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19, un preu dels immobles que els joves no poden assumir i la incertesa per trobar feina o millorar laboralment. Segons el Banc d'Espanya, aquests problemes ja hi eren abans de la crisi sanitària, però s'han accelerat els últims mesos.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.