L'euríbor a 12 mesos ha reaccionat amb fortes pujades a l'onada de declaracions dels últims dies que apunten a un canvi proper a la política monetària del Banc Central Europeu (BCE).
Amb les temudes pujades dels tipus d'interès a la zona de l'euro com a teló de fons, l'indicador de referència per a la majoria de les hipoteques a Espanya està guanyant terreny aquests primers dies de febrer. Tant és així que la mitjana mensual de l'euríbor a 12 mesos ja se situa al voltant del -0,38 %, el nivell més alt en un any i mig, davant el -0,477 % en què va acabar el primer mes de l'any. Caldria remuntar-se a l'agost del 2020 per veure una mitjana mensual més alta.
I tot apunta que el repunt de l'indicador podria augmentar les properes sessions, ja que la mitjana en taxa diària es troba a màxims des del juliol del 2020 (al voltant del -0,31 %) després d'acumular increments jornada rere jornada des que va començar el mes.
La raó d'aquestes pujades és que el mercat està donant per suposat que la màxima autoritat monetària i financera de la zona de l'euro haurà d'encarir el preu dels diners, que porta instal·lat en els mínims històrics del 0,0 % des de la primavera del 2016, per frenar l'escalada de la inflació, que el gener va batre rècord a la zona de l'euro en situar-se al 5,1 %.
El control dels preus és un dels grans objectius del BCE i, si bé el passat estiu va aplicar un canvi de directrius per poder ser més flexible i no veure's obligat a prendre mesures precipitades, les últimes setmanes el guardià de l'euro ha reconegut que les tensions inflacionàries podrien durar més del que estava previst.
La presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, va advertir a principis de setmana, durant el seu discurs davant la Comissió d'Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu, que si les pressions dels preus es tradueixen en augments salarials superiors als previstos o si l'economia torna més ràpidament a la seva plena capacitat, "la inflació podria resultar més alta". També va insistir que "el BCE exercirà el seu paper i mostrarà la determinació necessària per garantir l'estabilitat de preus. Poden estar segurs que el nostre compromís de complir això continua sent absolutament intocable", va recalcar Lagarde.
El BCE comunicarà el març les noves previsions de creixement econòmic i d’inflació, però ja hi ha veus que semblen preparar el mercat davant d'una possible pujada dels tipus d'interès. El passat 4 de febrer, Olli Rehn, governador del Banc de Finlàndia i membre del consell de govern del BCE, va afirmar en una entrevista amb el diari Helsingin Sanomat que la primera pujada del preu dels diners es produirà el 2023, com a molt tard.
"La recuperació econòmica a l’eurozona continua i la inflació s'ha accelerat. Si no hi ha un contracop en una pandèmia o situació geopolítica, el més lògic seria que el BCE pugés els tipus d'interès el proper any com a molt tard", va explicar Rehn.
En aquesta mateixa línia, Klaas Knot, considerat un dels màxims representants de l'ortodòxia al si del consell de govern del BCE i president del Banc dels Països Baixos, també ha afirmat els últims dies que espera que la pujada dels tipus de interès es produeixi a finals d’aquest mateix any.
El mercat ja està reaccionant davant aquesta bateria de declaracions, i per això els últims dies s'ha produït una accelerada en la tendència a l'alça amb què l'euríbor a 12 mesos havia arrencat l'any. Aquest impuls de l'indicador no només trenca les previsions que manejaven molts experts, sinó que també portarà un encariment de les quotes de les hipoteques variables.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.