El sector immobiliari català es planta davant la declaració de zones tenses que ha anunciat la Generalitat com a pas previ per limitar els lloguers a 140 municipis de la regió.
La Conselleria de Territori de la Generalitat de Catalunya va iniciar a finals de juny els tràmits per declarar 140 localitats com a zones tenses. La majoria dels pobles i ciutats es troben a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), sumen una població de 6,2 milions de persones (prop del 80 % de la població total a Catalunya) i tenen, segons el govern, un "especial risc d'oferta insuficient d'habitatge assequible".
Aquest pla és el que han recorregut diferents associacions i entitats representatives dels professionals i les empreses del sector immobiliari.
Segons el comunicat oficial, el Consell de Col·legis d'Administradors de Finques de Catalunya, el Consell de Col·legis Oficials d'Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya i l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE) han signat un recurs d'alçada, davant de la consellera del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, per la resolució de la Secretaria d'Habitatge per declarar de manera oficial les zones de mercat residencial tens a la comunitat autònoma, pas previ per poder establir límits als preus del lloguer als habitatges.
Les entitats consideren que la declaració és "contrària al que estableix la llei 12/2023, del 24 de maig, pel Dret a l'Habitatge", i ja hi van presentar al·legacions el 27 de juliol passat.
Aquestes al·legacions, afirma el comunicat, "se centren en l’incompliment del procediment establert a la Llei d’habitatge", com per exemple "la manca d’una memòria justificativa per a cadascun dels 140 municipis. Per quin motiu considera l’administració que un municipi en concret s’ha de declarar ZMRT".
També al·legaven l’absència d'un pla específic amb les mesures necessàries per corregir el desequilibri entre l'oferta i la demanda. És a dir, quines actuacions (públiques, privades o publicoprivades) s’haurien de dur a terme per donar resposta a les necessitats d’habitatge". I que “la selecció dels requisits per poder declarar formalment una Zona de Mercat Residencial Tens que recull la resolució és esbiaixada i no correspon a la definició que fa la Llei d’habitatge en un tema tan delicat com calcular quina és la càrrega en concepte d’habitatge que poden suportar les famílies".
El recurs d’alçada presentat per les entitats en via administrativa és previ a la interposició del recurs contenciós administratiu.
Aplicar com més aviat millor el límit de les rendes
El 6 de juny passat, el govern va anunciar que havia iniciat l'actuació preparatòria per definir les zones de Catalunya on es limitarà el preu dels lloguers residencials previst a la Llei d'habitatge, que va entrar en vigor el 26 de maig passat.
Aquest tràmit previ és "necessari per declarar les zones de mercat residencial tenses en aquells àmbits territorials on hi ha un risc d'oferta insuficient d'habitatge assequible", segons va explicar el govern regional.
Segons va detallar la portaveu del govern, Patrícia Plaja, la voluntat del govern és aplicar la nova llei com més aviat millor. “S'han perdut massa mesos en una decisió que no beneficiava ni les famílies treballadores, ni els joves ni les persones grans, i és per això que amb la màxima celeritat possible el govern de Catalunya torna a posar la maquinària en marxa perquè la limitació del preu del lloguer torni a estar vigent”, ha insistit.
En què consisteix la declaració de zona de mercat residencial tens
Una de les principals mesures de la Llei d’habitatge estableix el control dels lloguers a les zones que es declarin tenses. De totes maneres, aquesta actuació depèn del treball, primer dels ajuntaments, i després de les comunitats autònomes per elaborar un estudi sobre la situació del mercat que es pretén intervenir per elevar-lo al govern central.
Recordem que aquesta memòria havia d'incloure si el mercat es podria declarar tens complint un d'aquests evidents desequilibris:
a) Que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer al pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30 % dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars.
b) Que el preu de compra o lloguer de l'habitatge hagi experimentat en els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea de mercat d'habitatge tens, un percentatge de creixement acumulat almenys un 3 % superior al percentatge de creixement acumulat de l'Índex de Preus de Consum (IPC) de la comunitat autònoma corresponent.
El tràmit seguia amb l'enviament de l'informe i la resolució a la Secretaria General d'Agenda Urbana i Habitatge del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), que amb caràcter trimestral aprovaria i publicaria la relació de zones de mercat residencial tens. La vigència de la declaració d'un àmbit territorial com a zona de mercat residencial tens seria de tres anys i es podria prorrogar anualment. Cosa que tot sembla indicar que no aplicarà gairebé cap CCAA, sobretot després dels resultats electorals del 28M.