El govern català ha iniciat l'actuació preparatòria per definir les zones de Catalunya on es limitarà el preu dels lloguers residencials previst a la llei d'habitatge que va entrar en vigor el 26 de maig passat.
Aquest tràmit previ és "necessari per declarar les zones de mercat residencial tenses en aquells àmbits territorials on hi hagi un risc d'oferta insuficient d'habitatge assequible", ha explicat la Generalitat en un comunicat aquest dimarts, després de la reunió del Consell Executiu.
La Generalitat també ha reclamat per carta al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) l'homologació de l'índex de referència dels preus del lloguer català, "que és vigent i plenament operatiu i que serà l'indicador base per aplicar la regulació". Es tracta de l'índex que ja es va utilitzar per limitar els preus del lloguer amb la normativa pionera que Catalunya va impulsar el 2020 en matèria de contenció de lloguers (llei 11/2020) i que el Tribunal Constitucional va tombar.
“Anem més tard del que voldríem perquè Catalunya va ser pionera en aquesta qüestió, però el govern espanyol va frenar el desplegament amb un recurs davant del Tribunal Constitucional. Malauradament, massa vegades el progrés a Catalunya queda frenat per formar part de l'Estat”, ha denunciat la portaveu del govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu.
Segons ha deixat entreveure Plaja, la voluntat del govern és aplicar la nova llei com més aviat millor. “S'han perdut massa mesos en una decisió que no beneficiava ni les famílies treballadores ni els joves ni les persones grans, i és per això que amb la màxima celeritat possible el govern de Catalunya torna a posar la maquinària en marxa perquè la limitació del preu del lloguer torni a ser vigent”, ha insistit.
En què consisteix la declaració de zona de mercat residencial tens
Una de les principals mesures de la llei d’habitatge estableix el control dels lloguers en aquelles zones que es declarin tenses, però aquesta actuació depèn del treball dels ajuntaments i de les comunitats autònomes per elaborar un estudi sobre la situació del mercat que es pretén intervenir per elevar-lo al govern central.
Recordem que aquesta memòria havia d'incloure si el mercat es podria declarar tensionat complint un d'aquests evidents desequilibris:
a) Que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer al pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30 % dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars.
b) Que el preu de compra o lloguer de l'habitatge hagi experimentat en els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea de mercat d'habitatge tens un percentatge de creixement acumulat almenys un 3 % superior al percentatge de creixement acumulat de l'Índex de Preus de Consum (IPC) de la comunitat autònoma corresponent.
El tràmit seguia amb l'enviament de l'informe i la resolució a la Secretaria General d'Agenda Urbana i Habitatge del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que amb caràcter trimestral aprovaria i publicaria la relació de zones de mercat residencial tens. La vigència de la declaració d'un àmbit territorial com a zona de mercat residencial tensionat seria de tres anys, i es podria prorrogar anualment, cosa que tot sembla indicar que no aplicarà gairebé cap comunitat.
“El que és inaudit”, adverteix José Ramón Zurdo, “és que el mercat del lloguer al nostre país hagi d'estar pendent dels resultats electorals per saber si un propietari pot o no posar amb seguretat i tranquil·litat el seu habitatge de lloguer. Aquesta incertesa ens afecta a tots, llogaters i propietaris, ja que al final estan trastocant greument un mercat de lloguer, destruint oferta i, per tant, dificultant enormement l'accés a l'habitatge”.