"El problema principal a l'habitatge és la manca d'oferta de tota tipologia, i especialment d'habitatge de lloguer", és la conclusió que detalla el sector immobiliari català alhora que rebutja la proposta jurídica de prohibició de determinades compres d'habitatge. Per què s'ha arribat a aquesta manca d'immobles per comprar o llogar i quines possibles solucions hi ha?
Causes de la dificultat d'accés a l'habitatge a Catalunya
Eugenia Sans, subdirectora General de Gloval i Miguel Ángel Casado, responsable d'Operacions Territorial Nord de Gloval, afirmen que una de les principals causes del problema d'accés a l'habitatge és l'escassetat de sòl, “però hi ha molts altres factors que generen dificultat per a accedir a l'habitatge”.
Comenten que l'escassetat de sòl existeix als municipis que tenen limitacions físiques per les seves condicions geogràfiques que impedeixen l'expansió de l'àrea urbana o bé no és sostenible el seu creixement des del punt de vista ambiental. “D'altra banda, el recurs sòl és limitat i requereix polítiques que redueixin els llargs processos burocràtics i la rigidesa en la gestió del sòl per tal de poder actuar en un termini curt en un moment en que hi ha tensió immobiliària”.
Dèficit de construcció
Els experts assenyalen que una de les causes d'aquest problema a l'habitatge és el dèficit de construcció: Catalunya ha acumulat un dèficit d'uns 10.000 habitatges anuals a la darrera dècada, fet que significa que l'oferta no creix al ritme necessari per a cobrir la demanda. "El dèficit és molt important a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on l'oferta fins i tot ha baixat els darrers anys".
Mala regulació
Altres factors són el desviament de l'oferta per la regulació, ja que tot i que la regulació del preu del lloguer ha mostrat certa efectivitat en la baixada de preus en contractes existents, "també ha provocat un desviament de l'oferta cap a contractes de temporada o d'ús turístic, que no estan subjectes a la mateixa limitació, reduint l'oferta de lloguer residencial a llarg termini", segons ha dit.
Poc o gairebé nul habitatge social
A això se suma el parc d'habitatge social molt limitat, ja que el percentatge d'habitatge de lloguer social a Catalunya és de només l'1,7%, molt per sota de la mitjana europea del 9%, fet que deixa molts col·lectius vulnerables sense opcions accessibles, segons l'Observatori DESC.
"Falta d'oferta assequible"
El problema de tot Espanya és la manca d'oferta assequible, i a Catalunya (i especialment Barcelona) "la situació és més crítica a causa de la pressió demogràfica i turística més gran, la inversió especulativa i un dèficit històric d'habitatge públic que ha cronificat la crisi d'accés a l'habitatge", segons els experts de Gloval.
Catalunya ha viscut un "segon boom demogràfic" al segle XXI, amb un creixement de gairebé 700.000 persones a la darrera dècada, impulsat per la immigració. El percentatge de població amb nacionalitat estrangera ha passat de l'1,1% el 1987 al 16,3% el 2023, segons Idescat.
A l'àrea de Barcelona, el nombre d'habitatges transmesos és positiu, amb un increment respecte del mateix trimestre de l'any anterior de l'11,25%, i la demanda continua creixent, segons dades de Gloval.
Les possibles solucions a l'escassetat d'habitatge
Juan Antonio Gómez-Pintado, president de Corporación Vía Ágora, esmenta que depenent del territori, queden anys d'escassetat. "La problemàtica de l'urbanisme requereix mesures valentes i contundents que modifiquin les regles actuals per a la generació de sòl finalista".
Per a Gómez-Pintado, avui, poques comunitats autònomes estan actuant de manera ferma i decidida, tret d'algunes regions com la Comunitat de Madrid. La resta, o canvien la seva manera de gestionar la nostra matèria primera, “o continuarà sent un bé escàs, cosa que no ajudarà a generar l'habitatge assequible que necessita el nostre país”.
Per als experts de Gloval, la burocràcia i manca de sòl són un gran entrebanc. "La rigidesa a la gestió del sòl complica la ràpida construcció de nous habitatges, tant públics com privats. Les polítiques de cessió del 30% de l'aprofitament urbanístic per a habitatge de protecció oficial ha generat una disminució dels projectes a Barcelona capital a favor de localitats properes, provocant un efecte contagi als preus per l'augment de la demanda". Per això, proposen com una solució “crear bosses de sostre VPO o monetitzar-lo per poder executar-lo de manera discontínua”.
Així, apunten que la solució s'ha de basar en la col·laboració publicoprivada mitjançant incentius fiscals i acords per a augmentar l'oferta d'habitatge lliure i la construcció d'habitatge de protecció oficial de caràcter perpetu per tal de disposar d'un parc públic d'habitatges. "Això pot suposar un endeutament més gran de l'Estat, que ja supera els 1,7 bilions d'euros".
A les poblacions on hi ha sòl vacant, cal prioritzar el desenvolupament sostenible juntament amb polítiques d'impuls de la rehabilitació d'edificis existents per a crear nous habitatges, mentre que a poblacions on no hi ha sòl vacant o per desenvolupar, "cal explorar la possibilitat d'augmentar la densitat d'habitatges així com incrementar les polítiques de rehabilitació d'edificis, en lloc de dependre exclusivament de la construcció a sòl nou", segons Gloval.
Per la seva banda, el sector immobiliari català (Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya, Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i província, i Consell de Cambres de la Propietat de Catalunya) insta els poders públics a apostar per polítiques que incentivin l'oferta d'habitatge en col·laboració publicoprivada, respectant el marc jurídic nacional i europeu.
Diferència entre l'ICIO i la llicència d'obra, quina és i què has de saber?
No, la principal diferència és que l'ICIO (impost sobre construccions, instal·lacions i obres) és l'impost municipal que s'ha de pagar per haver realitzat una obra, mentre que la llicència d'obra és el permís administratiu necessari per fer aquesta obra, construcció o instal·lació.