Catalunya inicia els tràmits per afegir 131 municipis a les zones tensionades de lloguer

La Generalitat de Catalunya ha començat els tràmits per ampliar de 140 a 271 el nombre de municipis catalans on es limitarà el preu del lloguer, segons ha anunciat la consellera de Territori Ester Capella, en un acte a la província de Lleida.

D'aquesta manera, 131 municipis més se sumen als 140 que ja es van declarar com a zona tensionada a Catalunya des del mes de març passat. Si finalment, aquestes localitats s'inclouen, la mesura afectarà un 90 % de la població catalana, que és de més de 7 milions d'habitants.

Precisament es compleix un mes de l'entrada en vigor d'aquests límits amb què es pretén frenar l'augment dels preus, especialment a localitats de l'àrea metropolitana de Barcelona i del litoral.

L'ampliació afecta municipis de més de 2.000 habitants repartits per la geografia catalana, inclosa la zona de la Vall d'Aran, que ho havia sol·licitat i que aquest dilluns ha celebrat la Comissió d'urbanisme, presidida per Capella a Viella.

"L'increment generalitzat del cost de l'habitatge dels darrers anys a Catalunya, gairebé sempre molt per sobre dels ingressos de les llars, i la tendència alcista del preu del lloguer, tot i la recent aplicació de la contenció de rendes, ha fet necessària la revisió dels criteris emprats en la identificació dels municipis declarats com a zona de mercat residencial tensionat", destaca el comunicat de Conselleria d'Habitatge català.

Catalunya ha estat la primera comunitat autònoma d'Espanya a aplicar aquests límits als preus del lloguer, que segons l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, van baixar un 5,4 % el primer trimestre d'aquest any, una mitjana de 1.399 euros/mes, i van augmentar un 10,5 % respecte al quart trimestre del 2022.

La reducció d'oferta d'habitatge de lloguer permanent a Catalunya ha pres un nou impuls amb l'entrada en vigor del control de preus previst a la Llei d'habitatge el 16 de març passat. Segons un estudi realitzat per idealista, l'estoc cau un 13 %.

La caiguda ha estat generalitzada també entre les capitals catalanes, amb ajustaments de doble dígit en un sol mes a la majoria: a Girona, el nombre de lloguers disponibles s'ha reduït un 21 %, mentre que a Tarragona la reducció d'oferta ha estat del 16 %. A Barcelona s'ha quedat en un 14% i a Lleida, on més s'ha moderat, la caiguda d'estoc s'ha quedat al 9 %.

Recordem que perquè una zona es pugui declarar mercat tensionat ha de complir una d'aquestes dues condicions:

• Que les persones o famílies dediquin més del 30 % dels seus ingressos a pagar el lloguer o hipoteca, incloses les despeses i els subministraments bàsics.
• Que el preu de lloguer o compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers cinc anys un increment acumulat d'almenys 3 punts per sobre de l'IPC.

La tramitació que comença seguirà el mateix procediment que la primera declaració. S'obre un període d'informació pública de 20 dies perquè les administracions, les entitats i els particulars puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat, s'analitzaran i respondran i la resolució final es notificarà al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana perquè la publiqui i pugui entrar en vigor.

Aquest anunci coincideix amb el període prelectoral que hi ha a Catalunya després de l'anunci del president Pere Aragonès de la convocatòria d'eleccions autonòmiques per al 12 de maig. El sector ja ha criticat aquesta mesura en “clau electoral”. Per a Sergio Gutiérrez, cofundador i soci director del club d'agents immobiliaris Excellence Real Estate Circle, “aquesta mesura no farà altra cosa, si surt endavant, que exacerbar la problemàtica que tenim al mercat. Seguirem veient com els habitatges de lloguer, tant de grans com de petits propietaris, desapareixeran de mica en mica”, conclou.