En un carrer tranquil de l'Eixample, a dues passes de la Sagrada Família, hi ha un pis reformat que brilla per fora, però que per al seu propietari s'ha convertit en un malson. L'habitatge pertany a un home amb un 76 % de discapacitat que, des de fa anys, no pot accedir a casa seva perquè està ocupat per una família que va deixar de pagar el lloguer després de la pandèmia. Qui alça la veu és el seu cosí Alberto Asín, que després de la mort del seu oncle va assumir la tutela legal: "Des d'aleshores, soc el tutor legal del meu cosí i en nom seu demano solucions".
El pis, situat al carrer València i amb tres habitacions i dos lavabos (un d'ells en suite), es va reformar per treure'n un rendiment raonable al mercat del lloguer. La renda pactada era de 900 euros mensuals, un preu que Asín considera ajustat tenint en compte que es tracta d'un entresol al costat del metro i a escassos metres de la Sagrada Família. "Era un pis molt arreglat, el meu oncle fins i tot va pensar a posar-hi una gestoria, però al final el vam llogar perquè generés ingressos i ajudés a cobrir les despeses del meu cosí", explica.
Durant els primers anys, els llogaters, una parella amb dos fills adolescents, van pagar amb normalitat. Però amb l'arribada de la pandèmia la situació va canviar. "Jo els vaig oferir durant tres mesos pagar només el 50 % del lloguer, igual que vaig fer amb l'altre llogater d'un altre pis del meu cosí. Però després de la pandèmia van començar els problemes: que no podien pagar, que no sé què... fins que van deixar de pagar del tot", recorda. La fiança de cinc mesos va quedar consumida i, després de mig any sense ingressos, Asín va anar als tribunals.
Segueix tota la informació immobiliària i els informes més nous a la nostra newsletter diària i setmanal. També pots seguir el mercat immobiliari de luxe amb el nostre butlletí mensual de luxe.
El procediment judicial va donar la raó al propietari i es va fixar data de llançament. Tot i això, la dona de la parella es va declarar insolvent i, en ser considerada vulnerable perquè tenia dos fills menors, el desnonament va quedar suspès. "El que jo demano és que això es revisi cada cert temps, no que es declari una vegada i ja hi sigui. Deia que guanyava 150 euros al mes... amb això no pagues ni la llum a l'hivern. Mentrestant, el meu cosí, que va amb caminador dins de casa i necessita ajuda per a tot, no és vulnerable?", protesta Asín.
El problema va més enllà de l'impagament. Les despeses de l'habitatge (IBI, comunitat, derrames) continuen a càrrec del propietari. "És que el mínim seria que, si l'Estat decideix que aquestes persones no se'n poden anar, ens paguin el lloguer directament a nosaltres. I mentre duri la situació, que almenys ens alliberin de pagar l'IBI. És molt fort: estem pagant per un habitatge del qual no en podem gaudir", denuncia.
El tutor insisteix que no és una qüestió de diners, sinó de justícia. "Si a Bilbao donen 750 euros d'ajuda al lloguer, per què aquí no? No dic que aquestes persones no siguin vulnerables, em sembla bé que se'ls ajudi, però que no es faci a costa d'un propietari que a més és discapacitat. Si l'Estat decideix que no se'n poden anar, que ens compensi. El que no pot ser és que el meu cosí estigui més desprotegit que ells".
El desgast, tant econòmic com emocional, ja ha tingut conseqüències. El tutor legal admet que, quan el procés acabi, difícilment tornarà a posar l'habitatge de lloguer com a residència: "El trauré del mercat i el posaré com a despatx o el vendré, i així hi haurà un pis menys de lloguer a Barcelona. Després diuen que no hi ha oferta... com no n'ha de faltar si ens deixen en aquesta situació?".
La família, impotent davant la paràlisi judicial, ha decidit fer un pas més i llançar una petició a Change.org que ja reuneix milers de firmes. Reclamen tres mesures clares: revisions periòdiques de la vulnerabilitat dels ocupants, que els ajuts al lloguer s'entreguin directament als propietaris i que s'exoneri del pagament d'impostos a qui no puguin disposar de casa seva per aquests casos.
El cas d'aquest home amb un 76 % de discapacitat, atrapat per la "inquiocupació" en ple Eixample, no és només un drama familiar. També reflecteix una tendència que preocupa a Barcelona: cada cop més propietaris, farts de la desprotecció, opten per retirar els pisos del mercat de lloguer. Una espiral que, lluny de resoldre la crisi d'habitatge, amenaça d'agreujar-la.
El més destacat
