La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, i la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, han presentat una proposició de llei per reconvertir oficines i locals comercials en habitatges de protecció oficial (HPO), i augmentar l'edificabilitat d'habitatges.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Ho han explicat en una roda de premsa a Mollet del Vallès (Barcelona) aquest divendres i la norma té com a objectiu incrementar el parc d'habitatge protegit a Catalunya i implicar els agents privats en el seu impuls, i les mesures que incorpora seran “temporals i excepcionals” i s'aplicarien als municipis amb el mercat residencial tensionat.
Paneque ha sostingut que davant l'emergència residencial actual és una prioritat inajornable del Govern prendre mesures per ampliar el parc d'habitatge públic de Catalunya i que aquesta protecció sigui permanent, mentre que Albiach ha defensat que és una norma innovadora : "El que estem dient al sector privat és que no es pot rentar les mans davant de la crisi salvatge d'habitatge que tenim al nostre país".
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat l'acord aconseguit amb els Comuns per a una proposició de llei que acceleri la construcció d'habitatge de protecció oficial (HPO): "Allà on hi hagi una oportunitat per fer habitatge protegit, l'aprofitarem".
Ha explicat que s'impulsarà la reconversió d'oficines, hotels, aparcaments i locals comercials i que es facilitarà l'ampliació d'edificis per incrementar l'oferta on més es necessiti: "Més habitatge protegit, més ràpid i per sempre", ha dit en un missatge a 'X' recollit per Europa Press.
Les mesures previstes
La proposició de llei consta de fins a cinc mesures per facilitar la construcció de HPO, sense necessitat de modificar el planejament urbanístic, i inclou una sisena mesura addicional.
Els nous habitatges construïts a partir de les mesures temporals i excepcionals que es contemplen mantindran la qualificació de HPO de forma indefinida i en cap cas no podran convertir-se en habitatges lliures ni tenir cap altre ús residencial diferent del de protecció pública. Cada dos anys el Govern informarà sobre els habitatges obtinguts amb aquest paquet de mesures.
En primer lloc, s'admet la creació de la HPO en sol d'ús terciari d'oficines, edificis d'hotels i aparcaments privats en alçada, a condició que aquests nous habitatges ocupin almenys el 50% de la superfície construïda de l'edifici. També es facilitarà, sempre que l'Ajuntament ho acordi, reconvertir habitatge protegit a locals comercials de planta baixa amb una superfície mínima de 50 m2.
En segon lloc, es permet incrementar l'edificabilitat del sostre residencial un 20%, fins i tot per sobre de l'alçada reguladora, per construir HPO en els dos casos següents: primer, als sòls o edificis d'ús terciari aïllats d'altres construccions, ja siguin oficines, edificis hotelers i aparcaments en altura ; i segon, en equipaments comunitaris, també aïllats de la resta dedificis, on sexecute allotjament temporal de protecció.
Amb lobjectiu de permetre la reconversió de la planta hotelera en municipis que puguin tenir excés de planta hotelera, es permet la reconversió en habitatge amb lobjectiu dafavorir la promoció dhabitatge de protecció. Dins aquesta mesura, també es possibilitarà incrementar l'edificabilitat fins a un 20% del sostre residencial previst en sòls urbans no consolidats i urbanitzables.
Pel que fa a la tercera mesura presentada, es podran aixecar noves plantes per realitzar HPO en aquelles construccions que tenen l'edificabilitat esgotada però alçada romanent. Aquestes plantes no podran superar l'alçada real de les mitgeres dels edificis laterals i, per blindar l'habitatge protegit, en cas de substituir l'edificació per una de nova, aquesta haurà d'incorporar el mateix número de HPO.
La quarta mesura facilita que, en aquells edificis on actualment no es poden preveure més habitatges, es permetran subdivisions i també reconvertir despatxos a habitatge protegit, també amb la condició de superfície mínima de 50 m². En el cas de subdivisió, el nou habitatge ha de ser protegit i, en el cas de canvi dús o de canvi dús i subdivisió, tota la superfície que canvia ha de ser de HPO.
Com a darrera mesura per facilitar habitatge protegit sense necessitat de modificar el planejament, es possibilita construir HPO a aquelles parcel·les que no tenen condicions mínimes d'edificació. sempre que es compleixin els requisits dhabitabilitat.
Amb l'objectiu de contribuir a rehabilitar el patrimoni industrial i la seva activació com a habitatge, la proposició flexibilitza les càrregues urbanístiques al planejament urbanístic que ordeni les colònies tèxtils per destinar-les a habitatges, preveient el règim de cessions que es va contemplar pels municipis rurals.
Els nous habitatges han de tenir, amb caràcter general, una superfície mínima de 50 m2 i complir les condicions dhabitabilitat. El paquet inclou a més la transformació de locals situats a plantes baixes, la reconversió de despatxos i oficines, la divisió d'habitatges i la construcció de noves plantes sobre edificis que encara tinguin capacitat per créixer. En el cas dels locals comercials, els ajuntaments podran determinar mitjançant un acord del ple municipal a quines zones s'admet el canvi d'ús, amb l'objectiu de protegir els eixos comercials principals i evitar la pèrdua de comerç de proximitat.
Finalment, la proposició recull una disposició addicional segona sobre la destinació obligatòria a residència habitual i permanent dels nous habitatges que es construeixin a partir de llicències sol·licitades des de l'entrada en vigor de la Llei als municipis inclosos en el seu àmbit d'aplicació. Aquest ús de residència habitual i permanent es pot fer tant en règim de propietat per ús propi o familiar com en règim de lloguer de llarga durada subjecte a la Llei d'arrendaments urbans.
Els ajuntaments poden excloure aquesta mesura d'admetre altres usos residencials, amb un acord al ple que ha d'estar basat en la suficiència d'habitatge habitual i permanent. Aquesta suficiència sacreditarà mitjançant memòria social que justifiqui la suficiència en atenció a la població resident, en el marc de la garantia i promoció del dret a lhabitatge i segons el respecte del principi de desenvolupament territorial i urbà sostenible.
Podria facilitar més de 15.000 HPO
La mesura s'aplicarà inicialment durant quatre anys, amb la possibilitat de prorrogar-la quatre més, i serà avaluada cada dos anys. Els seus impulsors calculen que podria facilitar la creació d'entre 15.000 i 20.000 habitatges protegits durant el primer període de vigència.
La iniciativa afectarà principalment els 271 municipis catalans declarats zona de mercat residencial tensionat, en què resideix prop del 90% de la població, així com les localitats considerades àrees de demanda residencial forta i acreditada.
El text es registrarà al Parlament i es pretén tramitar pel procediment d'urgència perquè entri en vigor abans que s'acabi l'any. PSC i Comuns necessitaran demanar nous suports parlamentaris per aprovar-ho. Els habitatges generats mitjançant aquestes excepcions urbanístiques quedaran sotmesos de manera permanent al règim de protecció oficial.
Junts veu un "atac a la propietat privada"
La secretària d'organització de Junts i diputada al Parlament, Judith Toronjo, ha qualificat d'"atac a la propietat privada" l'acord que han presentat aquest divendres el Govern i els Comuns per impulsar la construcció d'habitatge de protecció oficial (HPO).
En una roda de premsa aquest divendres des del Parlament, Toronjo ha dit que cal més habitatge protegit, però que aquesta proposta els sembla, d'entrada, una improvisació que prova que el PSC "ha assumit plenament les receptes dels Comuns" en habitatge.
Tot i això, no ha concretat el sentit del seu vot quan la proposta arribi a la Cambra: "Aquest text no s'ha compartit amb la resta de grups parlamentaris. Una dinàmica que veiem sovint en matèria d'habitatge, que hauria de ser precisament una qüestió primordial per poder compartir amb totes les forces parlamentàries".
Toronjo ha recordat que la seva formació ja va presentar una proposta per a la reconversió de locals buits, però que són partidaris de fer-ho amb incentius fiscals i no com, segons ella, pretenen fer el Govern i els Comuns: "La nostra proposta no parla d´obligatorietat ni d´atac a la propietat privada. No sabem si estem parlant d´expropiacions", ha sostingut.
A base de "pegats"
La secretària d'organització ha criticat la política d'habitatge del Govern en general, assegurant que es basa a posar pegats: "Tres canvis normatius en menys d'un mes", ha dit, en referència a les mesures incorporades a la llei d'acompanyament dels Pressupostos, la proposta per limitar la compra especulativa i la proposició d'aquest divendres.
"Catalunya fa anys que encadena decrets, encadena reformes, encadena pegats, sense cap tipus d'estratègia estable i sense avaluar, el més important, els resultats de les mesures impulsades", i ha apostat per més estabilitat normativa, més seguretat jurídica i col·laboració amb tots els actors.
