El govern català ha aprofitat els dotze mesos més convulsos que es recorden des de fa anys per sacsejar el mercat de l'habitatge. Amb tot el sector immobiliari en contra de tots els seus moviments, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han aprovat lleis com el control de preu del lloguer, la “legalització” de l'okupació il·legal després de sis mesos o la intervenció del mercat residencial a Barcelona obligant els propietaris que tinguin habitatges buits a cedir-los com a habitatges social. Si el món recordarà aquest exercici per la pandèmia mundial, part del negoci immobiliari també el recordarà per com van canviar les regles del joc enmig del partit.
El gener va començar amb les noves mesures en matèria d'habitatge presentades per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Si bé l'objectiu va ser social, els professionals que s'encarreguen de dinamitzar aquest sector van interpretar aquest decret llei (en concret, el 17/2019) com un atac directe al sector privat i el van titllar de “drama” i de “desprotector” per als actors del negoci immobiliari de tota la comunitat.
El text tracta fonamentalment d'incrementar el parc d'habitatge protegit i l'oferta d'habitatges en règim de lloguer. Específicament, es reforcen les eines per posar al mercat els habitatges buits (que seran els que romanguin desocupats de manera permanent i sense causa justificada durant més de dos anys), per gestionar les situacions d’emergència social, per qualificar habitatges amb protecció oficial i per moderar els preus del lloguer dels habitatges lliures.
A més, a partir d'ara, quan un terreny canviï d'ús, per poder-hi desenvolupar habitatges (en un canvi de terciari a residencial, per exemple) caldrà reservar-ne com a mínim un 40% per a habitatge assequible (abans era el 30%). Aquest canvi també afectarà els solars no urbanitzables que vulguin passar a urbanitzables, que hauran d’incorporar també un 40% de reserva per a HPO.
El decret ha fet que el parc d'habitatge assequible creixi, per la qual cosa la titularitat dels habitatges no deixarà de ser “en cap moment” de l'administració pública. Quant al preu, es fixarà un preu per mes i m2, per la qual cosa un pis de lloguer assequible “costarà el mateix a Sarrià que al Carmel”, expliquen des del consistori.
Al març, just abans que esclatés la crisi del coronavirus, el ple del Parlament de Catalunya va convalidar el decret llei que modifica la definició d'habitatge buit per deixar clar que “l'ocupació il·legal no impedeix que un habitatge es consideri buit”, amb el que deixa la porta oberta als okupes, encara que el propietari hagi iniciat accions judicials per desnonar-los.
A més, aquesta llei (el decret llei 1/2020, que es va aprovar el passat 21 de gener) també contempla que es considerarà buit un habitatge quan l'immoble estigui deshabitat sense causa justificada durant més de dos anys.
La definició modificada queda així: “l'habitatge buit és el que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, durant més de dos anys”.
Per la Generalitat, les causes justificades són el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l'abandonament de l'habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l'habitatge sigui objecte d'un litigi judicial pendent de resolució. L'ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge.
Control del preu del lloguer, la llei més polèmica
Sense cap dubte, la norma que més mal va fer al sector va venir el setembre, quan el parlament català va aprovar el control del preu del lloguer. Amb 71 vots a favor, de 29 diputats de JuntsxCat, i els grups ERC, Podem i la CUP, i 63 en contra (Ciutadans, PSC, PP, dos diputats de Demòcrates i quatre del PDeCAT), el parlament català va donar llum verda a aquesta polèmica llei per al sector.
La nova norma permetrà que no congelin les rendes els propietaris que tinguin uns ingressos iguals o inferiors a 2,5 vegades l'IRSC (al voltant de 2.000 euros mensuals, en funció de la població) o quan els ingressos familiars de l'arrendatari superin 3,5 vegades aquest indicador (uns 3.000 euros mensuals).
El nou acord pactat entre tots els grups també permet al propietari augmentar la renda per sobre del preu de lloguer de referència si durant l'últim any s'han realitzat obres que millorin l'habitabilitat, la seguretat, la confortabilitat i l'eficiència energètica de l'habitatge.
La norma va comptar amb el rebuig total del PSC, el PP i Ciutadans. Aquests dos grups la van portar al Consell de Garanties Estatutàries del Parlament, que a l'agost va decidir per unanimitat que superava les competències de la Generalitat.
El PP ja va anunciar que, si finalment s'aprovava la llei, presentaria un recurs davant el Tribunal Constitucional. El recurs d'un grup polític, no obstant això, no en frenaria l’aplicació fins que hi hagués sentència, la qual cosa sí que succeiria si el recurs el presentés el Govern, ja que la norma no s’arribaria a aplicar.
No obstant això, fins el novembre d'enguany la Generalitat no havia posat cap multa per infringir aquesta norma. Les dues conselleries que tenen competències per fer-ho són Territori (encarregada dels contractes signats amb preus abusius) i Empresa (que ha de vigilar que els anuncis tinguin l'índex de preus de referència) asseguraven fa un mes que encara estaven en “una fase d'informació i divulgació de la norma”.
