L'euríbor a 12 mesos s'ha enlairat amb força el març. A falta del tancament oficial, la mitjana mensual de l'indicador per a la majoria de les hipoteques a Espanya s'ha situat al -0,245 % el tercer mes de l'any, el nivell més alt des del juny del 2020, després de tancar el febrer al -0,335 %.
L'índex de referència per a la majoria de les hipoteques a Espanya signa el tercer repunt consecutiu, després de fregar mínims històrics al desembre davant del possible canvi de la política monetària a la zona euro.
Són molts els economistes, organismes i experts del mercat hipotecari que donen per fet que el BCE haurà de pujar els tipus d'interès els propers mesos, sobretot a la recta final de l'exercici, davant l'escalada de la inflació. Entitats com Funcas, Caixabank Research o el departament d'anàlisi de Bankinter creuen que l'euríbor entrarà en terreny positiu els propers mesos, fet que suposarà un encariment generalitzat de les quotes de les hipoteques variables, que representen tres quartes parts del total a Espanya.
De fet, els préstecs a què els toqui revisar condicions basant-se en la dada de març ja notaran una pujada de la quota. Per a una hipoteca mitjana, la pujada serà d'uns 16 euros al mes, fet que es tradueix en uns 200 euros l'any, aproximadament. L'any passat, per aquestes dates, l'indicador se situava al -0,487 %. Per a les hipoteques de més import, l’encariment anual podria rondar els 350 euros.
A més, tot apunta que el mes d'abril les fortes pujades continuaran, si tenim en compte que a les últimes sessions l'euríbor a 12 mesos ja es troba al voltant del -0,1 % en taxa diària.
A mesura que l'indicador hipotecari s’enfila, els bancs apliquen millores en l’oferta de préstecs variables, i en molts casos encareixen els fixos, la contractació dels quals va batre rècord el 2021 i ha tornat a tocar màxims a l'arrencada de l'any, després de representar per primer cop més del 70 % de les noves hipoteques registrades en un mes, segons l'INE.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.