La inflació fa desaparèixer les hipoteques ‘megabarates’: el complicat panorama que dibuixen els experts

Estem en un moment de màxima incertesa. Una inflació desbocada, un conflicte bèl·lic a Europa, un creixement més feble del que s'esperava, unes factures que no paren de pujar… i sense que l'economia s'hagi recuperat completament del cop de la pandèmia que ja va esclatar fa dos anys.

L'escenari actual omple de dubtes i preocupacions els ciutadans, sobretot els que tenen contractada una hipoteca o busquen finançament per comprar una casa. I no n'hi ha per menys: a poc a poc augmenten les probabilitats que tornin les pujades dels tipus d'interès i, per tant, un encariment de les quotes dels préstecs. Un desemborsament extra a l'actual sobrecost de la cistella de la compra, els serveis bàsics de la llar o el transport.

Però hi ha motius per a la preocupació? Veurem pujades de tipus aquest any? Quines mesures es podrien prendre per contenir la inflació? Què poden fer les famílies per protegir-se de la pujada generalitzada dels preus? Economistes i experts del mercat hipotecari expliquen què podem esperar de cara als propers mesos i per què és tan complicat trobar una solució immediata.

Pujaran els tipus d'interès el 2022?

Encara no és clar, encara que el mercat dona per fet que almenys hi haurà una pujada dels tipus d'interès després de l'estiu. El preu dels diners porta des de la primavera del 2016 establert en el mínim històric del 0,0 %, encara que l'escalada de la inflació, que a la zona de l'euro ha batut rècord al gener i al febrer i en països com Espanya està en màxims des de fa més de tres dècades, podria propiciar la primera pujada de tipus des del 2011.

Santiago Carbó, director d'estudis financers de la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas), afirma que la pujada del preu dels diners “és una de les grans incògnites de l'any”. “En un escenari central, el BCE s’esperaria fins al proper any perquè els seus supòsits per fer-ho (inflació impulsada per xocs més o menys acotats temporalment i recuperació encara no prou robusta) hi segueixen sent. El problema és que si la inflació es prolonga, l'escenari es complicarà força. La realitat és que ja és molt probable que es prolongui més enllà de la primavera, cosa que trenca les previsions d'inflació per al 2022 i canvia l'escenari per al BCE. Com que el seu mandat és controlar la inflació -i la zona euro voreja el 6 %-, la decisió se li complica i les pressions augmentaran”.

Miguel Córdoba, professor d'Economia Financera de la Universitat CEU-San Pablo, també creu que “la pressió sobre el BCE perquè apugi els tipus serà incontenible, així com que deixi de comprar deute públic sobirà o que deixi de donar als bancs tots els diners que vulguin”, i explica que les tres figures (tipus, deute i liquiditat) “són facilitadores de la inflació i, si els diners flueixen sense control, els preus poden continuar pujant. Però si es restringeix perquè no hi ha prou diners o són molt cars, la demanda disminueix i l'oferta s'ha d'adaptar al nou escenari. Per tant, crec que pujaran els tipus d'interès aquest any, encara que seran pujades petites i espaiades”.

Gonzalo Bernardos, professor d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB), afirma que “els tipus actuals del 0,0 % s'han acabat”. Segons la seva opinió, "gairebé tenim garantit que el segon semestre hi haurà una pujada dels tipus d'interès, encara que el dubte és si el BCE els apujarà un 0,25 % o fins a un 0,75 %". Tanmateix, Bernardos recorda que abans d'encarir el preu dels diners, l'autoritat monetària i financera ha de retirar una altra mesura extraordinària: la compra de deute, cosa que espera que faci al juny com a molt tard.

Per a Manuel Romera, director del sector financer d’IE Business School, tot dependrà del nivell al qual arribi la inflació. "Si la guerra entre Rússia i Ucraïna dura massa temps i no es resol en dies, es produirà prou inflació perquè el BCE no tingui més remei que apujar els tipus d'interès aquest mateix any", sosté.

El conflicte de Rússia i Ucraïna ha estat el detonant de la situació?

Els economistes recorden que ja hi havia una inflació elevada abans que esclatés el conflicte bèl·lic a l'est d'Europa. En aquest sentit, Córdoba recorda que “les pujades de matèries primeres, del transport marítim, de l'energia, dels semiconductors, etc., es produeixen des de fa força mesos. El conflicte ucraïnès simplement empitjora el que ja estava prou malament”.

Bernardos afegeix que la guerra ha fet que la inflació passi de ser un problema puntual a durador, cosa que obligarà els bancs centrals a actuar: en concret, a apujar els tipus d'interès i regular l'activitat econòmica per controlar l'escalada de els preus.

Romera recorda que la inflació ja estava a prop del 6 % a la zona euro abans de la invasió d'Ucraïna per part de les tropes russes, però el conflicte i l'actual crisi energètica podria portar la xifra a doble dígit. Funcas, de moment, anticipa un IPC a Espanya del 8,6 % al març, fet que suposaria màxims des de l'estiu del 1986, segons la sèrie històrica de l'INE.

S’ha acabat l'era de les hipoteques més barates de la història?

El tipus mínim de les hipoteques va tocar mínims històrics el 2021, però els experts donen per fet que els interessos estan abocats a pujar d'ara endavant.

Gonzalo Bernardos insisteix que “el que ha passat els darrers anys no és el normal, sinó una cosa completament inusual. Per tant, ara ens toquen pujades de tipus, un augment de l'euríbor i en un termini de 5-10 anys probablement veurem l'euríbor per sobre de la mitjana històrica (que actualment se situa per sobre de l'1,8 %) perquè les condicions econòmiques han canviat”.

Juan Villén, director d'idealista/hipoteques, també creu que els tipus podrien haver tocat fons. “L'euríbor ja ha pujat i no sembla que hagi de tornar a mínims”, mentre que “els tipus de noves operacions estan pujant, sobretot els fixos, que són els que més s'han vist afectats per la pujada de la corba de tipus d'interès a llarg termini. De fet, alguns bancs, descomptant una futura pujada de l'euríbor, han abaixat lleugerament el diferencial de les noves hipoteques variables”.

En aquesta mateixa línia, Miguel Córdoba opina que el tipus d'interès de les hipoteques no pot baixar més i insisteix que en el moment que el BCE comenci a apujar els tipus, també creixeran l'euríbor i els tipus de les hipoteques. “Això ho començarem a veure en els propers mesos, encara que el cicle de pujades trigarà 12 mesos a completar-se, ja que les hipoteques solen renovar-se anualment”.

S'encariran molt les hipoteques a curt termini?

Els experts coincideixen que no hi haurà un encariment gaire agressiu, sinó que les pujades seran petites i escalonades en el temps.

Leyre López, analista de l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE), creu que “independentment de les decisions que prengui el BCE, continuarem tenint un entorn molt favorable de tipus d'interès. El fet que es puguin encarir en alguna mesura les hipoteques no significa que els tipus d'interès se situïn en nivells comparativament alts, ja que parteixen de registres mínims”.

Bernardos vaticina que les hipoteques seguiran barates el 2022 i el 2023, encara que menys fins ara.

S'han de preocupar les famílies?

Tot i que a curt termini no s'espera un fort encariment de les hipoteques, la possible pujada dels tipus d'interès suposarà un augment de les quotes mensuals, fet que es convertirà en una despesa extra per a les llars que se sumarà al de la cistella de la compra, les factures domèstiques o el transport. En conjunt, sí que es tracta d'un escenari preocupant per a les llars, segons els economistes consultats.

Miguel Córdoba, per exemple, recorda que “els salaris a Espanya no són com els europeus” i que “molts ciutadans i famílies arriben amb dificultat a final de mes”. Segons un informe d'UGT basat en dades de l'OCDE, el salari mitjà real dels treballadors a Espanya ha retrocedit des de començament de segle. En concret, ha caigut un 1,1 % en dues dècades, mentre que a la zona de la moneda comuna s'ha incrementat més d'un 12 %.

Per això, “les pujades energètiques i els augments de preus previsibles dels aliments afectaran necessàriament el cost de la cistella de la compra, i no es pot comparar un europeu que cobra 3.000 euros al mes i hagi de restringir una mica les despeses d'oci o anar menys a restaurants amb un mileurista espanyol, que si ha de pagar 50 euros al mes ha d’apagar la calefacció o deixar de menjar carn o peix setmanalment perquè va just. El problema ens agafa en una situació de debilitat que deixa pocs graus de llibertat al govern, al marge de la seva orientació política”, insisteix Córdoba.

Com ens podem protegir de la situació actual?

Els experts recomanen als hipotecats que sospesin passar a una hipoteca fixa per eliminar el risc de tipus d'interès i que, si estan decidits a fer el canvi, que sigui d’immediat.

“Els hipotecats que tinguin un préstec referenciat a l'euríbor ja van tard. Havien d'haver-se espavilat abans i haver optat pel tipus fix. Molts consumidors s'han fixat que pagaven menys per un tipus variable que per un de fix i no han tingut en compte que la hipoteca se signa de vegades per a terminis de fins a 25 o 30 anys. Tot i això, la meva recomanació és que s'afanyin i aprofitin les ofertes que encara hi ha al mercat. Un tipus fix de l'1,5 % és per agafar-lo sense pensar-s’ho, i encara que és més car del que podien haver tingut fa tres mesos, és molt més barat que el que pagaran els que s'endeutin els propers anys”, explica Gonzalo Bernardos.

El responsable d'idealista/hipoteques coincideix amb l'economista i afirma que “els qui tenen hipoteques fixes poden dormir tranquils. En canvi, els que tenen hipoteques variables haurien de pensar si passen a fixes, encara que a curt termini els suposi pagar una quota superior, sobretot si no van gaire folgats d'ingressos, ja que es veurien en dificultats si l'euríbor repunta amb força”.

Villén recorda que, amb les condicions actuals, si l’euríbor se situa per sobre de l’1 %, una hipoteca fixa avui serà més barata que una variable; encara que segurament no vegem l'euríbor en aquests nivells el 2022, cal recordar que la hipoteca és un préstec a llarg termini.

“Els que es trobin en aquesta situació han de canviar a tipus fix com més aviat millor, perquè segurament les hipoteques fixes s’aniran encarin quan hi hagi pujades de tipus d'interès, i aleshores s'haurà perdut l'oportunitat. Per tant, si es vol seguretat, millor avui que demà”, recalca Villén.

La banca estén la mà als clients davant d'una nova situació d'incertesa. José Luis Martínez Campuzano, portaveu de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), insisteix que el sector “confia plenament que el Banc Central Europeu prendrà les mesures adequades per mantenir la inflació controlada, fet que també limitarà el risc que augmentin les expectatives de inflació”. Alhora, afegeix, “els bancs faran tot el possible per continuar protegint i ajudant els consumidors en un escenari tan difícil com l'actual, com ho van fer durant la pandèmia. És important que els clients parlin amb la seva entitat davant de qualsevol dubte o inquietud que tinguin”, sosté la patronal financera.

Quines mesures es poden prendre per frenar la inflació més enllà de pujar tipus?

Els experts creuen que les solucions estan a les mans de l'organisme liderat per Christine Lagarde. Segons explica el director d'Estudis Financers de Funcas, “en aquests moments, l'energia té un pes fonamental en la inflació de la zona euro i el BCE hi pot fer poc. El que sí que és possible és que, per evitar situacions preocupants en deute i primes de risc, l'autoritat monetària hagi de dissenyar algun programa de liquiditat i compra d'actius que substitueixi els que ara van acabant, sobretot si es veu obligada a pujar tipus finalment i, per tant, a tensar el cost del deute”.

Miguel Córdoba també destaca que només l'autoritat monetària pot decidir sobre els tipus, per la qual cosa “depenem completament de les actuacions del BCE”. Tot i això, el professor d'Economia Financera de la Universitat CEU-San Pablo sí que veu marge d'actuació al mercat energètic.

Només la UE pot decidir canviar el mercat marginalista que fa que els preus internacionals del MwH cotitzin al màxim preu de totes les fonts d'energia. L'únic que pot fer el govern espanyol és arribar a un acord amb les companyies energètiques espanyoles, que produeixen el 95 % de les necessitats d'electricitat i gas, per tal que no cobrin l'energia a preus internacionals, ja que tenen contractes a llarg termini més barats, a més que l'energia nuclear i les renovables no estan afectades per la pujada del gas”. Una altra alternativa possible és arribar a acords amb Sonatrach, la gasística algeriana, “perquè ens proveeixi gas permanentment a un preu mitjà raonable per als propers anys”. A més, veieu necessari arribar a un acord de preus a nivell mundial per evitar acabar en un escenari d'“estanflació, del qual és molt complicat sortir”, ja que suposaria la coexistència de variables com una elevada inflació, un creixement econòmic inferior i una taxa d’atur alta.

També hi ha un debat obert sobre la idoneïtat d’abaixar impostos per intentar compensar el sobrecost energètic. Per al director del Sector Financer d'IE Business School, “els governs podrien prendre mesures de política fiscal. És a dir, abaixar impostos per compensar la inflació, generar confiança econòmica i permetre respirar el sector privat”. Unes mesures que ja està sospesant l’executiu espanyol i també Brussel·les.

Tot i això, Gonzalo Bernardos alerta que una rebaixa impositiva també podria derivar en un augment de l'activitat econòmica i un increment de la demanda de béns, cosa que podria ser un revulsiu per a la inflació. A més, creu que el dèficit públic augmentaria, cosa que impulsaria la prima de risc i podria “desembocar en conseqüències més indesitjables que les actuals”. "No ens queda cap més remei que patir econòmicament", conclou el professor d'Economia de la Universitat de Barcelona.