El parc d'habitatges a Espanya i, en concret, a Catalunya, és un dels més envellits d'Europa i el 80% dels edificis es consideren ineficients energèticament perquè van ser construïts abans que existissin requisits d'eficiència energètica al Codi Tècnic d'Edificació (abans de 1980). Això suposa fer un gran esforç en rehabilitació i canvis a la construcció per adaptar-se a les normes establertes per al 2033 i el 2050, per tal d'obtenir una qualificació energètica més alta.
De fet, “en el cas concret de Barcelona, ja supera els 70 anys, i en alguns barris històrics com el Gòtic o el Raval, molts immobles tenen més d'un segle”, especifica Laura Visier, directora de rehabilitació a UCI sobre rehabilitació d'habitatges.
Les causes de l'envelliment dels edificis d'habitatges a Catalunya
Moltes d'aquestes construccions no tenen aïllament tèrmic, utilitzen materials poc eficients, i encara moltes depenen de sistemes de calefacció obsolets. "Això ens deixa amb edificis que perden calor a l'hivern, es reescalfen a l'estiu i consumeixen molta més energia de la necessària", segons UCI.
A més, hi ha la manca de rehabilitació energètica sistemàtica. Segons Laura Visier, durant molts anys, no hi havia una política clara i continuada de rehabilitació ni tampoc incentius econòmics ni pressió normativa per intervenir al parc edificat. A més, la inversió en eficiència ha estat una barrera per a moltes famílies.
Sergi Sans, fundador de Solfy, respon que el 60% del parc es va construir sense requisits d'aïllament tèrmic. I atribueix a gran part del problema a la manca de rehabilitació: “només el 0,8% dels edificis es rehabilita energèticament cada any, molt lluny del 3% que recomana la Comissió Europea. Les etiquetes energètiques són molt baixes: Segons l'IDAE, el 84% dels edificis a Espanya té qualificació E, F o G. A Catalunya, el 79% té una qualificació E o pitjor (ICAEN, 2023)”.
A Catalunya, a més, el clima mediterrani també ha influït. Així ho veuen a Savills: “Històricament, la despesa energètica als habitatges no era tan elevada a causa de temperatures relativament suaus, fet que reduïa la motivació per fer inversions significatives en aïllament o sistemes de climatització eficients”.
Com ser més eficients energèticament?
Els experts creuen que tot això ha de canviar ben aviat. Pels volts del 2033 per poder vendre o llogar habitatge caldrà tenir el certificat d'etiqueta D i això suposa tot un desafiament.
El Pacte Verd Europeu estableix les bases per assolir la neutralitat climàtica el 2050 i ve acompanyat d'un paquet legislatiu clau per complir l'objectiu de reduir les emissions netes de gasos d'efecte hivernacle. A UCI comenten que avui ja no parlem només de sostenibilitat com a concepte ambiental, sinó també econòmic i social. "I aquí és on entra en joc el finançament verd, que permet de fer front a aquestes reformes sense que suposin una càrrega inassumible per als propietaris".
Greta Tresserra, vocal de sostenibilitat, innovació i internacional del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, assenyala que els edificis existents hauran de ser neutres en carboni i energèticament eficients el 2050, “això significa millorar la seva eficiència mitjançant actuacions a la seva envolupant: les façanes, les cobertes, les finestres… i també a les seves instal·lacions. La nova directiva d'eficiència energètica permet que aquesta millora es realitzi per fases”.
Tressera esmenta el passaport de renovació d'edificis, un instrument que acompanyarà el Certificat d'Eficiència Energètica, introduït per la Directiva (UE) 2024/1275 i que haurà d'estar implementat a Espanya com a molt tard el 29 de maig de 2026, “i ha de permetre que cada edifici tingui un pla de millores, començant ara fins al 2050, i assolir la neutralitat en carboni amb la màxima eficiència”.
La Directiva Europea d'Eficiència Energètica als Edificis (EPBD) obliga que tots els edificis residencials tinguin almenys una qualificació energètica D el 2033, i zero emissions el 2050. Per a UCI això estableix un ambiciós calendari. "Per aconseguir aquest objectiu, caldrà dur a terme una rehabilitació massiva tant del parc públic com del privat. Aquest procés implicarà la millora de l'aïllament tèrmic, la modernització dels sistemes de climatització i la substitució progressiva de les calderes que utilitzen combustibles fòssils, l'eliminació total de les quals està prevista per al 2040".
A Solfy tenen en compte que això es pot aconseguir a través de:
- Plans de rehabilitació massiva: Espanya rebrà més de 6.800 milions d'euros dels fons NextGenerationEU per a rehabilitació energètica.
- Plans autonòmics: Catalunya gestiona aquests fons a través del Programa d'ajuts a la rehabilitació energètica a edificis existents (PREE) i els Fons MRR.
- Requisits en compravenda i lloguer: es preveu que no es puguin vendre o llogar habitatges sense mínim D en un futur proper.
- Ajuts i deduccions fiscals: fins a un 60% de deducció IRPF per reformes energètiques, vigent en principi també durant aquest any.
Per assolir aquesta fita, a Savills afegeixen portar a terme rehabilitacions energètiques integrals que millorin diversos aspectes de l'edifici. En primer lloc, una de les intervencions més efectives serà millorar l'aïllament tèrmic. “Això significa afegir o reforçar materials aïllants a façanes, teulades i terres, i renovar les finestres per altres que tinguin doble o fins i tot triple vidre, amb marcs dissenyats per evitar pèrdues de calor”.
A més, la modernització dels sistemes de calefacció i refrigeració serà fonamental. La substitució per tecnologies més avançades juntament amb la incorporació de fonts d'energia renovable permetrà reduir l'empremta ambiental i optimitzar el consum. "La gestió intel·ligent de l'energia jugarà un paper important. La instal·lació de sistemes de control automatitzats, que regulin la temperatura segons les condicions reals i els hàbits dels habitants, ajudarà a evitar el malbaratament energètic. També es potenciaran sistemes de ventilació mecànica amb recuperació de calor, que garanteixen la qualitat de l'aire interior sense que es perdi la calor acumulada".
Què han de fer els propietaris d'habitatges per augmentar-ne l'eficiència energètica
En primer lloc, cal fer una anàlisi de la situació de cada habitatge o edifici. Laura Visier exposa que a Espanya -el segon país de la zona euro amb més proporció de població vivint en edificis plurifamiliars, segons Eurostat-, les intervencions a nivell d'edifici complet són especialment rellevants.
"Aquestes actuacions col·lectives, realitzades a través d´acords en juntes de les comunitats de propietaris, permeten abordar de forma més eficaç aspectes clau com l'aïllament de façanes i cobertes, la renovació d'instal·lacions comunes (calefacció central, aigua calenta, electricitat) i la incorporació d'energies renovables compartides, com ara panells solars a coberta".
Una eina clau en aquest procés és la Inspecció Tècnica de l'Edifici (ITE). Entre les mesures més rellevants hi ha millorar l'aïllament tèrmic de tot l'edifici, incloent-hi façanes, cobertes i finestres, com hem vist anteriorment. Substituir sistemes de climatització obsolets per tecnologies més eficients i sostenibles, com ara aerotèrmia i bombes de calor. Instal·lar energies renovables, com ara panells solars fotovoltaics o tèrmics, que poden beneficiar tots els habitatges de l'edifici, i optimitzar les instal·lacions comunes, com ara ascensors, il·luminació i sistemes de ventilació.
A Solfy tenen clares les diverses intervencions i l'estalvi estimat de cadascuna:
- Aïllament tèrmic en façana, coberta i terres: estalvi del 25–40%, un fet fonamental en edificis antics. Millor utilitzar SATE o aïllament per càmera.
- Substitució de finestres per doble/triple vidre, amb un estalvi estimat del 5–15%, clau per al confort i l'estalvi, especialment a climes extrems.
- Canvi de caldera per bomba de calor aerotèrmica: 25-40% d'estalvi. Pot qualificar per a B fins i tot sense canviar façanes si es combina amb fotovoltaica.
- Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques o tèrmiques: 15–30%. És obligatòria en alguns municipis; bonificable fins al 50% de l'IBI a Catalunya.
- Sistema de monitorització energètica i domòtica bàsica, amb un estalvi del 5–10%. Ajuda el comportament eficient i el control del consum.
Com a exemple, un edifici a Barcelona del 1980 amb E pot assolir C o B amb un pla d'actuació en 2 fases, invertint entre 12.000 i 20.000 euros per habitatge, amb subvencions de fins al 60–80% si hi ha comunitat activa.
A través del desenvolupament d'estratègies de descarbonització i l'anàlisi de solucions d'eficiència energètica, a Savills ajuden els propietaris a reduir la seva empremta de carboni i optimitzar el consum dels seus immobles. També realitzen auditories a l'avaluació energètica dels immobles, mitjançant les quals s'identifiquen oportunitats de millora.
En definitiva, el repte més gran és organitzar el finançament, superar barreres socials i accelerar els tràmits administratius.