Pensar en minimalisme és evocar un espai i uns materials reduïts per centrar-se en allò essencial: l'espai, la llum i la relació amb l'entorn. En habitatges, el minimalisme busca intensificar aquesta relació entre allò essencial eliminant jerarquies i afavorint una experiència més fluida d'habitar.
Concretament en l'àmbit mediterrani, aquesta cerca sol cristal·litzar-se al voltant del pati, un element ancestral provinent de la tradició romana i andalusina que la lògica contemporània pretén reinterpretar.
A la Costa Brava, la Patio House s'alça com un habitatge minimalista d'una sola planta que s'articula completament al voltant d'un gran pati central.
Un pati com a centre absolut
La Patio House se situa en un terreny inclinat amb vista a la badia d'Aiguablava i es defineix per una geometria deliberadament clara, composta per un fi pla de formigó sostingut per columnes esveltes, sota el qual es desplega tota la vida domèstica. El projecte va ser realitzat per l'estudi Arquitectura-G i el seu disseny essencial va ser prioritzar el pati com a veritable cor de la casa.
Segons expliquen, "la idea principal era crear el pati més gran possible que permetés la parcel·la i orientar tot el programa de la casa al seu voltant". El resultat és un pati central de 15 per 15 metres que actua com a espai de referència constant, visible i accessible des de pràcticament tots els punts de la vivenda.
La casa s'adapta a la topografia de manera precisa: mentre que a l'extrem superior del solar l'edifici gairebé desapareix, amb el sostre situat a 1,1 metres del nivell del terra, a la part inferior la construcció s'alinea amb el terreny.
La planta adopta una forma d'anell, organitzada en dues ales en L. Una d'elles acull els dormitoris familiars i de convidats, concebuts com a espais més recollits i protegits. L'altra reuneix la cuina, el menjador i la sala d'estar, en planta oberta. Tots dos espais, el comú i l'íntim, es connecten mitjançant una mena de passadís que s'eixampla i es transforma progressivament en espais habitables.
Aquesta banda de circulació contínua "segons l'estudi, es converteix en un porxo d'amplada variable que connecta tots els espais i es transforma gradualment en zones d'estar com la cuina o el saló. L'interior està sempre en relació amb el pati".
Minimalisme material
La relació entre l'interior i l'exterior es reforça gràcies a l'ús de persianes plegables de fusta d'alçada completa, que permeten obrir completament les estances principals tant al pati central com a un segon pati enfonsat.
Quan aquests porticons es repleguen, la casa es percep com un espai continu sota el gran sostre de formigó, que funciona gairebé com un corredor cobert que protegeix del sol i del vent sense renunciar a l'obertura. Les persianes i les portes de fusta funcionen, a més, com una picada d'ullet a l'arquitectura vernacla de la regió, reinterpretada aquí des d'un llenguatge radicalment contemporani.
Una petita escala circular situada en una cantonada connecta la planta principal amb un soterrani reduït i amb la coberta, que es concep també com una terrassa transitable addicional. D'aquesta manera, la casa ofereix diferents graus de relació amb l'exterior, sempre intervinguda per la senzillesa formal.
A l'interior, la materialitat respon a una lògica de contenció extrema. El formigó blanc del sostre, les columnes i el paviment es deixa vist, fet que genera una atmosfera neutra i silenciosa. Sobre aquest fons apareixen elements puntuals que actuen com a focus visuals i tàctils, com els taulells de travertí a la cuina o la xemeneia exempta de metall negre a la zona d'estar.
Ja ho afirma l'estudi: "només s'han utilitzat quatre materials a tota la casa. Formigó, alumini per a les finestres, fusta per a les persianes, portes i mobles, i travertí per a les superfícies de la cuina i el lavabo". Aquesta restricció material no només reforça el caràcter minimalista del projecte, sinó que també estableix una continuïtat visual i sensorial que acompanya el recorregut quotidià per l'habitatge.
El més destacat
