A Barcelona, les grues semblen moure's més a poc a poc o directament quedar-se quietes, just quan la ciutat necessita el contrari. En plena crisi d'habitatge, la capital catalana va tancar el 2025 amb només 1.195 habitatges visats, un 39 % menys que l'any anterior i la pitjor dada en una dècada. I al sector hi ha un culpable recurrent al punt de mira: el 30 % de reserva per a habitatge protegit que es va impulsar durant el mandat d'Ada Colau, una norma que, segons denuncien, ha refredat la promoció i ha empès inversió cap a fora de la ciutat.
"Necessitem inundar el mercat" per donar resposta a l'emergència d'habitatge i al creixement demogràfic amb "tot tipus de promocions: obra nova, rehabilitació i també habitatge de protecció oficial (HPO)", va defensar el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia. Tot i això, el balanç anual apunta a un refredament acusat a Barcelona, molt per sobre del descens general a Catalunya, on la caiguda ha estat del 7,46 %.
En termes absoluts, la dada de Barcelona és la més baixa en una dècada i ni tan sols se salva davant del 2020, l'any de l'esclat del Covid-19, quan l'activitat immobiliària va quedar pràcticament paralitzada durant mesos.
Un dels elements que va esmorteir parcialment el cop va ser l'habitatge protegit: dels 1.195 habitatges visats a la ciutat, 597 (gairebé la meitat, el 49,95 %) corresponen a HPO. Entre els promotors, destaca especialment l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació, l'actuació del qual evita que la caiguda sigui encara més gran.
Al sector, el diagnòstic és clar i apunta a una falta de fam inversora a la capital. "No hi ha ganes de promoure" a Barcelona i el mercat "va traslladar les seves inversions a fora" després de l'entrada en vigor de l'obligació de reservar un 30 % dels nous habitatges a HPO. Aquest mecanisme va afectar el 2025 16 promocions i permetrà sumar 52 habitatges al parc públic.
Tot esperant a veure si es reobren les negociacions per flexibilitzar la norma, el comportament de la resta de l'entorn no ha aconseguit compensar l'aturada de la capital. A la regió metropolitana, el descens va ser del 16,35 % a la primera i segona corona, una caiguda notable però encara lluny de la reculada viscuda dins de Barcelona.
El contrast es fa més evident en mirar la resta del territori català, on el 2025 es va tancar amb xifres a l'alça a diverses zones: Catalunya Central (10,64 %), Terres de l'Ebre (9,44 %), Girona (9,42 %), Lleida (4,95 %) i Camp de Tarragona (1,05 %).
El refredament no es limita només a l'habitatge. Si se sumen altres projectes visats, com ara equipaments privats, centres comercials o allotjaments turístics, la tendència també és negativa. En total, a Catalunya es van visar 4,51 milions de metres quadrats, un 4,3 % menys. En aquest apartat, Barcelona va registrar una caiguda del 14,17 % i la regió metropolitana, de l'1,54 %.
La contracció es deixa notar amb força a diversos grans municipis de l'àrea metropolitana, amb descensos generalitzats a ciutats com Sabadell (-50,2 %), Terrassa (-37,3 %), L'Hospitalet de Llobregat (-35 %) o Viladecans (-20,7 %). Entre les excepcions apareixen Esplugues (41,3 %) i Sitges (27,2 %), on l'activitat visada sí que va créixer.
Al costat oposat, Lleida destaca amb la xifra més gran de metres quadrats visats des del 2006 (més de 400.000), impulsada per un nou centre comercial al Segrià. També sobresurten els increments de Girona (14,89 %), el Camp de Tarragona (11,7 %) i les comarques centrals (9,75 %).
Les dades del COAC no inclouen els equipaments públics, però el degà confia que la tendència es pugui corregir a curt termini, en un context marcat per possibles canvis normatius a Barcelona i pel pla de la Generalitat de construir 50.000 pisos públics fins al 2030, a més d'impulsar 210.000 habitatges juntament amb el sector privat.
El més destacat
