El futur d'un dels actius immobiliaris més singulars i deteriorats de Barcelona torna a dependre de l'Ajuntament. La subhasta del Centre de la Vila, el centre comercial de la Vila Olímpica propietat de l'empresa pública Mercasa, ha quedat deserta després de no rebre cap oferta, un desenllaç que reobre el debat sobre què cal fer amb un complex que fa anys que està en declivi i que molts veïns consideren clau per reactivar el barri.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
L'operació sortia al mercat amb un preu inicial de 25,7 milions d'euros, tot i que es podia rebaixar en rondes successives fins a 18,5 milions, i ni tan sols amb aquest descompte potencial ha aparegut comprador. El missatge del mercat sembla clar: l'actiu, en el seu estat actual, és massa complex per al capital privat.
Fins ara, el consistori liderat per Collboni havia descartat adquirir el complex pel seu cost elevat i per les inversions addicionals necessàries per rehabilitar-lo, però el fracàs de la subhasta deixa l'Ajuntament en una posició incòmoda: mantenir la negativa o assumir un paper més actiu en el rescat d'un espai que molts consideren estratègic.
El Centre de la Vila va néixer en l'onada dels Jocs Olímpics del 1992 com una peça central del nou barri de la Vila Olímpica. Durant anys va ser un pol d'activitat comercial i de lleure, amb cinemes, restauració i desenes de botigues. Avui, en canvi, la imatge és un centre semibuit, amb locals tancats, problemes estructurals i una pèrdua progressiva d'atractiu comercial.
El deteriorament no és només estètic, ja que la documentació de la subhasta detallava filtracions, esquerdes, deficiències en instal·lacions elèctriques i problemes en els sistemes de climatització, factors que eleven notablement el cost real de qualsevol adquisició. Comprar l'immoble només és el primer pas: reactivar-lo exigeix una inversió milionària addicional.
En aquest context, creix la pressió política i veïnal perquè l'Ajuntament hi intervingui. Partits com Junts, ERC i Barcelona a Comú han demanat suspendre o replantejar l'operació, mentre que associacions veïnals defensen que l'espai passi a mans públiques per destinar-lo a comerç de proximitat, equipaments o fins i tot nous usos híbrids.
El cas també il·lustra una tendència més àmplia de l'immobiliari comercial: no tots els metres quadrats valen el mateix, ni tots els actius es poden reciclar amb facilitat. Mentre els eixos prime de Barcelona (com el passeig de Gràcia o el Portal de l'Àngel) viuen una forta pressió de demanda i escassetat d'oferta, actius secundaris o desactualitzats pateixen cada vegada més per atraure inversió.
