El Govern tira endavant a última hora una pròrroga de dues de les mesures estrella en matèria de lloguer que va anunciar durant les primeres setmanes d'estat d'alarma per pal·liar els efectes de la COVID-19: els microcrèdits per pagar l'arrendament i que es canalitzen a través de la banca i l'ICO, i les ajudes que gestionen les comunitats autònomes. El termini de les sol·licituds en tots dos terminis expirava aquest mateix 30 de setembre.
La llum verda in extremis de totes dues mesures es durà a terme a través de dues Ordres Ministerials que seran aprovades avui pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) i que es publicaran al BOE de manera imminent, segons expliquen a idealista/news fonts de l'Executiu.
En el cas dels microcrèdits de l'ICO, la nova data límit per realitzar-ne les sol·licituds és el pròxim 31 de desembre, mentre que en el cas de les ajudes que gestionen les CCAA, l'ampliació és sine die, encara que dins del marc de l'actual Pla d'Habitatge 2018-2021. És a dir, que totes les ajudes lligades al lloguer d'habitatge que formin part del programa específic de la COVID-19 es podran sol·licitar fins a finals de l'any que ve (sempre que hi hagi fons destinats).
En aquest sentit, fonts de l'Executiu recorden que l'Estat va transferir a l'abril gairebé 450 milions d'euros a les CCAA, dels quals 100 milions es van correspondre amb un fons extraordinari per a les ajudes al lloguer per la COVID-19 i la resta, amb la dotació anual del Pla d'Habitatge. No obstant això, moltes autonomies asseguren que els recursos són insuficients per atendre l'allau de peticions rebudes, fins i tot després d'incrementar el pressupost previst inicialment. Un exemple d'això el protagonitzen Catalunya i Canàries, que es van veure obligades a paralitzar la recepció de noves sol·licituds el juny, poques setmanes després d'obrir la convocatòria.
I en què consisteixen aquestes mesures?
- Ajudes al lloguer a través de l'ICO: Són préstecs amb un import màxim de sis mensualitats de fins a 900 euros al mes, la qual cosa suposa un import total de 5.400 euros. Aquests minicrèdits estan avalats al 100% per l'Estat i no tindran cap cost per al beneficiari, ni despeses ni interessos a famílies que, com a conseqüència de la pandèmia, es trobin en dificultats per pagar la renda dels lloguers d'habitatge habitual.
El termini per retornar els diners és de sis anys, prorrogables durant quatre exercicis més (10 anys en total), encara que es poden realitzar amortitzacions parcials o totals sobre l'import sol·licitat sense que el banc pugui aplicar comissions per aquest motiu.
>> Consulta aquí més informació sobre requisits i la documentació que cal presentar
- Ajudes al lloguer a través de les CCAA. Es tracta d'una línia d'ajudes d'un màxim de 900 euros al mes durant sis mesos i del 100% de la renda (si no supera aquest límit), i de 200 euros addicionals per a subministraments bàsics, comunitat i manteniment. Uns diners que es poden destinar al pagament de la renda o del préstec subscrit amb l'ICO que esmentàvem en el punt anterior.
El llogater és l'encarregat de demanar l'ajuda del lloguer per la COVID-19 a l’autonomia de residència, encara que és el propietari de l'habitatge el que rep directament l'import. Cada regió estableix els seus propis requisits; per exemple, l'import màxim que es pot rebre o les condicions concretes per a col·lectius com les víctimes de la violència de gènere o persones especialment vulnerables. De moment, queda pendent de veure si les regions en què ja havia expirat el termini de presentació o les que mantenen congelades les ajudes reactivaran la convocatòria.
>> Consulta més informació sobre les ajudes de cada CCAA
Sense desnonaments, pròrroga de contractes i moratòries fins el gener
El contingut de totes dues Ordres Ministerials impulsades per la cartera que dirigeix José Luis Ábalos se suma a les mesures que va aprovar ahir el Consell de Ministres: la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer que vencin durant els pròxims mesos, la paralització dels desnonaments per impagament de la renda i un ajornament de les mensualitats quan el propietari de l'habitatge sigui una gran propietari o una entitat pública.
En concret, el Ministeri explica que "s'amplien fins el 31 de gener de 2021 els contractes d'arrendament d'habitatge que poden acollir-se a la pròrroga extraordinària de sis mesos, en els mateixos termes i condicions del contracte en vigor, sempre que no s'hagués arribat a un acord diferent entre les parts i que el propietari (persona física) no hagués comunicat la necessitat de l'habitatge per a ús propi, en compliment dels terminis i condicions establerts a l'article 9.3 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans".
També s'ha ampliat fins a finals de gener la suspensió dels procediments de desnonament i dels llançaments per a llogaters en situació de vulnerabilitat que es quedin sense alternativa residencial. Finalment, "s'estén també fins al 31 de gener de 2021 la possibilitat de sol·licitar la moratòria o condonació parcial de la renda quan l'arrendador sigui un gran propietari o entitat pública, en els termes establerts en el citat Reial decret llei 11/2020". La mesura, per tant, no afecta els petits propietaris d'habitatge, sinó només aquells que tinguin un mínim de 10 immobles.
Segons la normativa, el gran propietari pot decidir entre realitzar una quitació del 50% del deute que s'ha generat o una reestructuració del deute en un termini de fins a tres anys.
>> Consulta aquí més informació sobre els requisits d'aquesta moratòria
Finalment, el Govern també ha donat llum verda a una ampliació dels terminis per accedir al bo social elèctric. Les unitats familiars en què algun dels membres estigui a l’atur, afectat per un ERTO o amb la jornada reduïda per motiu de cura podran tenir una reducció directa en la factura de la llum fins el juny del 2021.
L'extensió també es fa per als empresaris que afronten situacions similars i que, per tant, estiguin sofrint una pèrdua substancial dels ingressos. El bo social elèctric ja beneficia 1,3 milions de consumidors.
S’acaben les moratòries hipotecàries
A pesar que es prolonguen les moratòries vinculades al lloguer, el govern central no ha anunciat pròrrogues per al termini de sol·licitud de les moratòries en matèria hipotecària, que també expiren aquesta setmana.
No obstant això, fonts financeres asseguren a idealista/news que el sector està obert a negociar de manera individual amb els clients que tinguin problemes per pagar la quota del préstec, malgrat que vencin els terminis.
Viure a Palma: millors zones, cost de vida i avantatges
Residir a Palma és molt més que residir a una ciutat mediterrània. La capital balear ofereix un entorn dinàmic, cosmopolita i ple d´història, on la qualitat de vida es converteix en una experiència diària. Per això, atrau els qui busquen tranquil·litat al costat del mar però també qui busca una vida urbana amb totes les comoditats.
Per què Barcelona es diu així? Origen i significat del seu nom
Barcelona és una ciutat que desperta l'interès de molts per la seva arquitectura, cultura i gastronomia, però més enllà dels seus atractius turístics, el seu nom amaga una història fascinant que pocs coneixen. Per què Barcelona es diu així? L'origen i el significat d'aquest nom han estat objecte de llegendes, estudis històrics i diverses teories al llarg dels segles.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
