Unespa: la COVID-19 provoca un augment dels robatoris a cases de la costa espanyola

La pandèmia del coronavirus ha canviat moltes coses, entre les quals hi ha els patrons de delinqüència. Així ho demostra l'informe 'Los robos en hogares asegurados. Datos 2019-2020', acabat d'elaborar per Estamos Seguros, la iniciativa de divulgació de la cultura asseguradora posada en marxa per Unespa. Aquest estudi analitza els robatoris perpetrats en habitatges assegurats entre l'1 agost de 2019 i el 31 juliol de 2020. La seva conclusió és clara: els lladres han anat a la platja per les mesures desplegades per les autoritats arran de la crisi sanitària.

Segons aquest informe d'Estamos Seguros, el confinament de la primavera i les limitacions per desplaçar-se establertes per contenir la pandèmia han obligat els delinqüents a centrar l’atenció en els segons habitatges, habitualment situats al litoral. Els lladres s'han desentès dels immobles situats en nuclis urbans perquè eren conscients que, en tractar-se de residències habituals, els habitants hi serien.

El treball analitza les dades aportades per 27 asseguradores que protegeixen 11,8 milions d'habitatges situats a Espanya. La informació que ofereix és el resultat d'analitzar 78.000 robatoris ocorreguts en immobles durant els 12 mesos transcorreguts entre l'estiu del 2019 i el del 2020.

Un cop d'ull al repartiment dels contratemps al llarg d'aquest període evidencia com els robatoris, que el 2019 seguien la tendència habitual de repunt durant les vacances estivals i de Nadal, van caure en picat durant la passada primavera. La raó: el confinament decretat el 14 de març de l'any passat.

La prova del canvi en el comportament dels lladres és el repartiment territorial dels robatoris. Pràcticament totes les províncies on la probabilitat de sofrir un robatori és major que la del conjunt d'Espanya són de costa. O, més concretament, al litoral mediterrani. És el cas de Girona, Tarragona, Barcelona, Múrcia… Si hi ha algun territori d'interior entre els primers llocs de la classificació és perquè es tracta de províncies pròximes a Madrid, on també abunden les segones residències (Toledo, Guadalajara…).

Crida l'atenció, especialment, el descens d'incidents a la Comunitat de Madrid. La presència de la capital provocava que, en anteriors edicions d'aquest informe, aquesta província presentés una elevada probabilitat de robatoris en habitatges. Això ha canviat radicalment. La regió s'ha situat significativament per sota de la mitjana nacional durant els 12 mesos analitzats. Al País Basc ha ocorregut una cosa semblant, encara que de manera menys acusada per l'evolució de Guipúscoa i Àlaba.

A la llista dels municipis on és més fàcil patir un robatori a casa abunden les localitats litorals. De fet, pràcticament totes es troben a Catalunya. Són Girona, Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Mataró, Reus, Badalona, Santa Coloma de Gramenet , Múrcia, Rubí, Torrevella... La platja ha exercit d'imant per als lladres en uns mesos en què els propietaris de les segones residències han tingut impediments legals per gaudir de les seves cases d'estiueig. No cal perdre de vista que aquestes traves (tancaments perimetrals, quarantenes, etc.) han afectat tant propietaris nacionals com estrangers.

L'estudi d'Estamos Seguros revela com el 2020 s'ha agreujat el cost dels robatoris. Segons l'informe, la indemnització mitjana pagada per una asseguradora a Espanya arran d’un robatori era de en 1.333 euros durant els 12 mesos analitzats. Els contratemps més greus apareixen a les províncies de Barcelona, Girona, Pontevedra, Lleida i Navarra. En tots aquests casos, oscil·len entre els 1.600 i els 1.700 euros.

Mentre un lladre que entra en un pis en una ciutat intenta actuar amb rapidesa per evitar ser descobert pels veïns i s'emporta objectes de valor però poc voluminosos, els assalts a immobles d'estiueig i residències aïllades solen comportar indemnitzacions més elevades. En aquests casos, els delinqüents disposen de més temps i calma per operar sense por de ser detectats. Aquest patró queda palès quan es mira el cost dels robatoris per municipis.

La classificació del cost dels robatoris per localitats es troba liderada per Pozuelo de Alarcón (2.602 euros), un municipi madrileny conegut per la seva elevada renda mitjana per càpita i l'abundància de xalets. Altres llocs destacats els ocupen Marbella (2.504 euros), destinació turística malaguenya de referència per al turisme d'alt poder adquisitiu; així com Alcobendas (2.333 euros), a Madrid, i Sant Cugat del Vallès (2.258 euros), a Barcelona. Aquestes dues últimes són localitats on, com a Pozuelo, hi ha destacades urbanitzacions de renda alta.

A l'extrem oposat hi ha localitats de perfil socioeconòmic modest i on, en marcat contrast urbanístic, abunden els habitatges en altura. És a dir, els blocs plens de veïns. Son Cadis, Parla, Leganés, Alcorcón i Melilla. En totes aquestes localitats, el robatori mitjà se situa per sota dels 600 euros.

Altres incidents

El coronavirus ha afectat de diferents maneres l'assegurança de la llar. Encara que els robatoris en llars han disminuït fruit de les limitacions per desplaçar-se, la presència continuada de les persones als seus habitatges ha motivat un increment de les peticions d'ajuda a les asseguradores, ja es tracti de goteres, problemes elèctrics o altres qüestions. El primer semestre del 2020, les asseguradores van resoldre 3,6 milions de contratemps en habitatges, un 5,59% més que els primers sis mesos de l'any anterior.

Cal destacar que aquesta tendència de robatoris a la costa també es produeix en un altre fenomen: l'okupació. En aquest cas, el confinament de la població provocat per la COVID-19 va suposar un augment d'aquesta activitat il·legal en segones residències durant el període esmentat (la gran majoria situades a la costa espanyola). Aquesta pràctica es va detectar l'any passat durant els dos mesos previs al començament d'estiu i la situació generada pel coronavirus l’ha agreujat el 2020, segons van assenyalar fonts policials a idealista/news.