Què és la inversió immobiliària fraccionada i com s'aplica a Catalunya?

Una inversió fraccionada dins del sector immobiliari permet a diversos inversors compartir la propietat d'un projecte. Darrerament és un concepte cada cop més citat i que podria fer front als problemes d'accés a l'habitatge actuals ja que permet adquirir una casa entre diversos propietaris.

Especialment a ciutats com Barcelona, on és complicat tant llogar com comprar habitatge, sorgeixen noves vies, entre elles la inversió fraccionada, que permet determinats perfils d'accedir, almenys parcialment, al mercat immobiliari.

Què és la inversió immobiliària fraccionada?

Com es tracta d'una propietat compartida, no hi ha un sol propietari sinó diverses persones que tenen la titularitat d'un immoble. Cada propietari sol tenir una part o fracció de la propietat, i en determinats tipus aquesta part representa una quantitat de temps específica per poder gaudir de l'habitatge (setmanes, ponts, caps de setmana, estiu…).

En d'altres, un és propietari d'un percentatge de participació sobre l'immoble i rep per això part de l'operació del projecte en si. Tot i que solia ser una via alternativa emprada en residències de vacances, actualment s'ha estès a primers habitatges.

La clau és que cadascú adquireix una part proporcional del seu valor. "Aquesta participació dóna dret tant a una part dels ingressos generats (per exemple, lloguers) com a una part de la revaloració de l'actiu si es ven. Aquest model ja s'aplica a ciutats com Barcelona, on l'accés a l'habitatge és cada cop més limitat", exposa Robin Decaux, CEO i fundador d'Equito.

La lògica és similar a comprar accions d'una empresa: no s'adquireix el tot, però sí una part real amb drets econòmics. Gràcies a la tecnologia, podem automatitzar el procés d'inversió, registrar cada participació de manera segura i simplificar la gestió posterior.

Pexels

Qui usa la inversió immobiliària fraccionada a Catalunya?

En el context català, la inversió fraccionada s'adreça principalment als que han quedat fora del model tradicional, especialment a ciutats com Barcelona, on el preu mitjà de l'habitatge és cada vegada més gran i ja supera els 4.000 €/m² i l'accés al crèdit és cada cop més limitat.

Segons l'expert d'Equito, parlem de joves sense estalvis suficients, professionals que lloguen però volen començar a invertir, o treballadors autònoms que busquen generar ingressos sense hipotecar-se. “També atrau perfils patrimonials més experimentats que busquen exposició al mercat immobiliari català sense assumir la complexitat operativa”.

No és estrany que aquest model alternatiu sigui destacat a Catalunya, on la pressió sobre el mercat residencial és alta, per la qual cosa “aquesta fórmula permet moltes persones de començar a participar al sector sense necessitat de comprar un immoble complet”.

Una "possible" solució al problema d'accés a l'habitatge actual

El que abans era una fórmula per comprar segones residències, avui pot ser una solució al problema d'accés a l'habitatge de molts ciutadans. Robin Decaux ho destaca: a Catalunya, l'accés a l'habitatge és un dels principals reptes socials i econòmics, i per això la inversió fraccionada no substitueix ni el lloguer ni la propietat directa, "però sí que ofereix una via intermèdia: permet formar part del sistema des de l'angle de la inversió, amb entrades accessibles i una gestió simplificada".

A més, "aquest model pot tenir un impacte indirecte sobre l'accés a l'habitatge. En canalitzar capital cap a projectes de coliving, habitatge assequible o promocions d'obra nova, pot facilitar la creació de més oferta", remarca. En un entorn on construir és difícil i lent, atraure inversió flexible pot ajudar a desbloquejar part del sistema.

En definitiva, l'expert creu que no resol el problema habitacional en si mateix, però amplia les formes de participació en un mercat que històricament ha estat excloent. Per Decaux, si la regulació es continua adaptant i les plataformes demostren solidesa operativa, és raonable pensar que aquest model pot guanyar presència, sense substituir les formes tradicionals.