Què és una casa passiva i quin impacte té en el benestar i la butxaca

Article escrit per Carlos Hernández Puente, enginyer industrial i vicepresident de l'Associació d'Executiu i Consellers EIX&AMB.

Els habitatges passius, també coneguts amb el nom de Passivhaus, són un model de construcció que combina eficiència energètica, confort i sostenibilitat. Tot i que pot sonar a una cosa del futur, aquest tipus de construcció ja és una realitat creixent a Espanya. Però què vol dir realment viure en una casa passiva i quins avantatges ofereix?

Estalvi energètic d'una casa passiva

Una casa passiva es caracteritza per reduir el consum d'energia de forma dràstica. Per posar-ho en context, els habitatges tradicionals amb qualificacions energètiques E o F, comuns en edificacions anteriors al 2007, tenen consums superiors a 200 kWh/m² l'any. Això equival a factures energètiques d'uns 2.000 € anuals en un habitatge mitjà de 100 m2.

D'altra banda, un habitatge passiu redueix aquest consum a xifres d'entre 15 i 30 kWh/m2 l'any. És a dir, la despesa anual en energia es redueix a tot just 150-300 €, fet que suposa un estalvi de fins a un 90 %.

En què consisteix la construcció Passivhaus

El consum d'energia baix d'una casa passiva s'aconsegueix aplicant cinc principis fonamentals:

1. Aïllament tèrmic de qualitat: materials eficients que mantenen la temperatura interior estable.
2. Hermeticitat a l'aire: evita fuites de calor o fred.
3. Finestres d'alt rendiment: triple vidre i materials aïllants.
4. Ventilació mecànica amb recuperació de calor: garanteix un aire net sense perdre escalfor.
5. Absència de ponts tèrmics: el disseny elimina zones on es perd energia.

Aquest disseny eficient no només redueix la despesa energètica sinó que també millora notablement la qualitat de l'aire interior.

Salut, confort i benestar

Un dels beneficis més grans de les cases passives és la millora en la salut dels seus ocupants. El sistema de ventilació amb recuperació de calor garanteix un flux constant d'aire renovat que elimina contaminants, humitats i àcars. Això és especialment important per a persones amb problemes respiratoris.

L'hermeticitat i l'aïllament també redueixen sorolls externs i creen un ambient més silenciós i tranquil. A més, mantenen una temperatura estable i confortable durant tot l'any, sense corrents d'aire ni canvis bruscs de temperatura.

Habitatges passius i energia solar: un binomi perfecte

Si a l'eficiència d'una casa passiva s'hi afegeix la instal·lació de plaques solars, l'impacte ambiental passa a ser positiu. Un habitatge Passivhaus ja té un consum molt baix, per la qual cosa una petita instal·lació solar pot cobrir la totalitat de les necessitats energètiques. De fet, en molts casos, la generació d'energia fotovoltaica converteix l'habitatge en una llar amb balanç positiu, és a dir, produeix més energia de la que consumeix.

I què passa amb els habitatges antics? La rehabilitació passiva

L'estàndard Passivhaus no és exclusiu de l'obra nova. Ja hi ha nombrosos exemples d'habitatges de més de 20 anys d'antiguitat amb actuacions de rehabilitació energètica que han seguit els mateixos principis:

• Millora de l'aïllament en façanes, cobertes i terres
• Substitució de finestres per models de gran eficiència
• Implementació de sistemes de ventilació amb recuperació de calor

Estudis com el del parc d'habitatges a Navarra mostren que aquestes intervencions poden reduir el consum energètic fins a un 80 %, amb beneficis evidents tant econòmics com de confort.

Una inversió a llarg termini

Tot i que construir o rehabilitar un habitatge sota l'estàndard Passivhaus pot suposar un cost addicional del 5-10 %, hi ha subvencions que poden cobrir fins a un 80 % del cost total de l'actuació i la resta de la inversió es recupera ràpidament gràcies a l'estalvi energètic obtingut.

Així mateix, hem de tenir molt present que el valor de mercat d'un habitatge augmenta al voltant d'un 20 % després de sotmetre's a una actuació de rehabilitació integral i pot arribar a ser fins i tot més gran depenent de diversos factors.

Conclusió: eficiència, salut i futur

Les cases passives són un exemple de com l'arquitectura pot combinar eficiència energètica, estalvi econòmic i benestar. No només es tracta de reduir factures, sinó de viure en un entorn més saludable i confortable.

Si, a més, s'integren energies renovables com la solar, l'impacte no és només positiu per a la butxaca, sinó també per al nostre planeta. L'habitatge passiu no és una moda, sinó un pas cap a un futur més sostenible per a tothom.