David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
David Zorrakino - Europa Press - Arxiu

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) posa en dubte el límit màxim d'habitatges turístics a alguns municipis de Catalunya.

El decret que va aprovar la Generalitat de Catalunya exigeix una llicència prèvia per a pisos turístics que serà obligatòria als 140 municipis qualificats com a tensos, amb la finalitat de protegir l'entorn urbà del territori.

Segons Competència, la Generalitat "hauria d'haver fet un esforç especial de motivació en termes de necessitat i proporcionalitat" d'algunes mesures adoptades. En concret, qüestiona el límit màxim d'habitatges turístics per habitants i al·ludeix a la jurisprudència establerta pel Tribunal Suprem en sentències de 2019 i 2020.

"Aquest tipus de mesures requereixen un esforç especial de motivació en termes de proporcionalitat i d'adequació. A més, la mesura en qüestió no té en compte les característiques que distingeixen els municipis afectats", explica el comunicat.

El document també proposa com a alternativa definir un impost o taxa sobre l'estada en allotjaments turístics i afegeix que els ingressos es podrien utilitzar, entre altres fins, per finançar mesures per facilitar l'accés a un habitatge permanent. Una proposta que ja va fer en un estudi publicat l'estiu del 2018, on també va defensar aquest model en considerar que la seva proliferació ha intensificat la competència i ha propiciat preus més baixos i més qualitat dels allotjaments turístics. En aquell moment també va subratllar que la seva expansió no està encarint el preu dels habitatges.

Les claus de la nova regulació catalana

El ple del Parlament va validar a finals de desembre el decret llei de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, que va aprovar el govern regional a principis de novembre, després de rebre més de 70 vots a favor (de PSC-Units, ERC, CUP i ECP) i 51 en contra (JxCat, Vox, Cs, PPC i un diputat no adscrit). A petició de diversos grups parlamentaris, el decret es tramitarà com a projecte de llei, per la qual cosa la normativa podrà patir modificacions via esmenes.

El text, la versió definitiva del qual s'ha de votar definitivament el primer trimestre, estableix que les noves llicències tinguin una durada de cinc anys, prorrogables sempre que el planejament urbanístic ho permeti, així com un règim transitori de cinc anys perquè els propietaris dels habitatges turístics ja existents puguin actualitzar-ne la situació i conservar la llicència actual.

Després d'unes negociacions intenses, el PSC i ERC van assolir un acord per modificar alguns punts substancials respecte a la versió inicial i que ha estat clau perquè el PSC hi hagi votat a favor al ple del Parlament, ja que considerava que la regulació era massa invasiva respecte dels ajuntaments.

Entre els canvis hi ha la reducció del nombre de municipis afectats pel règim de llicència prèvia per a pisos turístics, que serà obligatòria a 140 localitats considerades com a tenses, davant de les 262 que estipulava el text del novembre.

També s'eliminarà el límit establert pel govern català sobre un màxim de 10 habitatges turístics per cada 100.000 habitants. Així, seran els ajuntaments els que decideixin el nombre màxim d'habitatges d'ús turístic en funció del model turístic.

A més, estableix que les noves llicències tinguin una durada de cinc anys, prorrogables de manera automàtica "sempre que el planejament urbanístic ho permeti", mentre que a la versió inicial del text establia renovacions cada cinc anys.

Un altre punt que han acordat és estudiar la possibilitat de presentar una esmena per establir un recàrrec a la taxa turística en aquest tipus d'habitatges perquè el recaptin les administracions locals. La proposta de PSC-Units passa per establir unes taxes per als habitatges d'ús turístic de 2,25 euros a Barcelona ciutat i 1,20 euros a la resta de Catalunya.

Un perjudici per al turisme i Catalunya

La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) veu insuficients els canvis aplicats al nou decret llei aprovat al Parlament de Catalunya per regular el sector dels habitatges d'ús turístic (HUT) i alerta que “deixa molt tocat tot un sector econòmic". Tot i que la patronal es felicita per haver aconseguit eliminar el topall d’HUT en funció de la població que preveia la regulació, continua mostrant preocupació per la inseguretat jurídica en què deixa el sector.

Per a David Riba, president de Federatur, la clau serà veure com queda el redactat final del decret llei, que es coneixerà en un període màxim de 3 mesos. Tot i això, la patronal es queda avui amb la sensació que "el decret aprovat perjudica greument el turisme i Catalunya".

Segons Riba, "tot i les esmenes aprovades, la nova regulació manté la indefensió del sector i deixa el futur de milers d'empreses i més de 25.000 llocs de treball en suspens". La patronal es lamenta que, tal com s'ha aprovat la nova regulació, fa extensible l'extinció també a milers de negocis que depenen del turisme, com ara la restauració o el comerç, i posa en risc la posició de Catalunya al panorama internacional.

El sector, a més, recorda que s'ha demostrat que apuntar als habitatges d'ús turístic com a responsable del problema de l'accés a l'habitatge és un mantra fals que no se sustenta amb cap dada. La mateixa Generalitat, a través de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), defensava que el decret carregava contra el sector de manera indiscriminada perquè la seva aplicació no tindrà efectes positius notables al mercat de lloguer.

"El decret carrega contra un sector i una problemàtica davant la qual no tenim una incidència real", insisteix el màxim responsable de Federatur.

Segons els càlculs de la patronal, els habitatges d’ús turístic representen un percentatge tan petit respecte del total d’habitatges que el seu tancament no tindrà cap impacte positiu, sinó al contrari. "Allà on hi havia un problema d'accés a l'habitatge ara se n'afegeix un altre de caiguda de l'activitat econòmica", afirma Riba, que lamenta que estiguem "davant d'una regulació turismofòbica".

Catalunya té un total de 95.688 habitatges d'ús turístic, cosa que representa només un 2,56 % del parc total d'habitatges de la regió, "una proporció tan baixa que en cap cas pot tenir incidència en la manca d'habitatge", insisteix el president de Federatur. I posa com a exemple el cas de Barcelona, on les llicències per a nous habitatges turístics estan congelades des del 2014, mentre que el preu de l'habitatge ha continuat pujant.

Federatur deixa clara la voluntat de regular el sector i es posa a disposició del govern i de totes les administracions per aportar la visió d'un sector econòmic crucial per al país i per a la seva competitivitat, però demana "que imperin el sentit comú i la seguretat jurídica".

De manera paral·lela, Federatur assegura que la via del Tribunal Constitucional es converteix en el camí per defensar els interessos del sector. "Els serveis jurídics de Federatur treballen des d'aquest mateix moment per impulsar les accions legals que siguin necessàries per revertir experiments i ocurrències que no són en benefici de ningú", confirma el president.

Des d'APARTUR, la patronal de pisos turístics de Barcelona, el nou decret llei es rep amb inquietud, després de les declaracions de l'alcalde Jaume Collboni que aposten per reduir significativament els pisos turístics a la ciutat.

Enrique Alcántara, president d'APARTUR, creu que "caldrà esperar el redactat final del decret i veure com aquest es trasllada a un PEUAT que garanteixi la permanència del sector". "Les sensacions no són bones per al sector a Barcelona" afirma Alcántara, que assegura que ara mateix i, de complir-se els presagis, "Barcelona s'està esborrant del mapa internacional".

APARTUR insisteix en la necessitat d'asseure's amb el govern municipal, "fet que fins ara no ha estat possible", per establir les bases d'una regulació que no acabi amb un sector econòmic que allotja cada any uns 2,5 milions de turistes.

Un decret ideològic i sense cabuda jurídica

Els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya han advertit que els principis del decret anunciat per la Generalitat per regular els pisos turístics tenen "un caràcter ideològic i no tenen cabuda a la realitat econòmica i jurídica del país". També avisen que "no hi ha cap garantia que els habitatges que deixin de destinar-se a ús turístic passin al lloguer de llarga durada".

Els professionals immobiliaris, de fet, asseveren que el més probable és que la majoria dels propietaris optin per posar els seus habitatges a la venda i deixin fora del mercat aquesta part de la demanda que avui no té capital suficient per comprar i només hi pot accedir al mercat mitjançant el lloguer.

El despatx d’advocats Círculo Legal se suma a les crítiques i titlla la regulació d’intervencionista. “Aquest decret llei, com gairebé tota la normativa actual, busca regular el mercat immobiliari i evitar els efectes negatius que ha provocat la llei d’habitatge sobreregulant els altres destins que poden tenir els immobles. Per tot això, ens trobem novament que els poders públics busquen intervenir en comptes de facilitar solucions perquè hi hagi un millor accés a l'habitatge per a tothom”, conclou Arantxa Goenaga, sòcia i advocada de Círculo Legal Barcelona.