El control del lloguer a Catalunya gairebé fa dos anys que està en vigor i ha tingut uns resultats molt més negatius del que esperaven i prometien la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Govern central: les rendes continuen creixent a les grans ciutats, mentre que cada cop se signen menys contractes. Algunes de les localitats més poblades de l'autonomia fins i tot registren un lloguer rècord.
Això és el que deixen entreveure les darreres dades publicades pel Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, basades en les fiances dels lloguers dipositades a l'Institut Català del Sòl (INCASÒL), referents al tercer trimestre de 2025, per la qual cosa permeten fer una lectura dels primers 18 mesos del topall. El proper 16 de març, de fet, es compleix el segon aniversari de la declaració de les primeres 140 zones tensionades a la regió i al conjunt d'Espanya.
I les xifres continuen apuntant en la mateixa direcció que vaticinaven els experts immobiliaris i economistes abans que s'activessin: l'excessiva regulació no només redueix el volum de nous contractes, sinó que les rendes no registren una tendència a la baixa generalitzada a les grans ciutats.
Les dades de l'NCASÒL situen el preu mitjà dels nous contractes d'habitatges de lloguer a Barcelona en 1.153,11 euros al mes el tercer trimestre de l'any passat, fet que suposa el nivell més alt des del primer trimestre del 2024, just quan va entrar en vigor els límits de preus. La tendència els primers trimestres va anar a la baixa, però el 2025 han registrat repunt rere repunt, fins a tornar al punt de partida i superar en 20 euros al mes la mitjana d'estiu del 2024 (1.133,3 euros), cosa que dóna un increment de l'1,7 %.
La capital catalana no ha estat l'única gran ciutat que experimenta un increment de les rendes. Dels 15 municipis més poblats, només Reus registra una renda mitjana mensual inferior a la d'un any abans, després de situar-se per sota de 583 euros al mes. En el seu cas, també hi ha hagut un descens trimestral.
A Sabadell, en canvi, la renda mitjana dels nous contractes torna a col·locar-se per sobre dels 800 euros mensuals, mentre que a Tarragona arriben de nou als 680 euros que havia deixat enrere els trimestres previs. Sant Cugat del Vallès i Cornellà de Llobregat, per la seva banda, marquen els preus més elevats des de l'estiu del 2023.
Rendes mensuals rècord a diverses ciutats
A Lleida, Mataró, Sant Boi de Llobregat i Rubí, els lloguers han marcat màxims de la sèrie històrica oficial, que va arrencar el 2005, mentre que a Girona van batre rècord el primer trimestre i al tercer s'han quedat molt a prop d'aquest nivell.
Al conjunt de Catalunya (incloent-hi zones tensionades i no tensionades), la renda mitjana es va quedar el tercer trimestre del passat exercici en 876,83 euros al mes, fet que es tradueix també en un nou rècord des que hi ha registres.
Tot i que la lectura és evident, des de la Generalitat de Catalunya celebren que les estadístiques "mostren un creixement contingut dels preus del lloguer, per sota de la inflació".
L'euro/m2 bat rècord a Barcelona
Tornant al cas concret de Barcelona, una altra de les lectures que deixen les xifres oficials de l'INCASÒL és que si mirem la renda mitjana per m2 dels habitatges que es van llogar l'estiu passat vam descobrir que l'import està en màxims de la sèrie històrica. Per primera vegada des que hi ha registres, la mitjana supera els 16,8 euros/m2.
D'altra banda, la superfície mitjana dels habitatges que es van arrendar entre juliol i setembre es va situar en 72 m2, lleugerament per sobre dels trimestres anteriors, però per sota dels nivells d'abans que entressin en vigor els límits dels lloguers. Segons el sector, aquesta dada és una mostra que estan sortint del mercat els immobles més grans i que cada vegada es lloguen habitatges més petits.
Menys contractes que un any abans, però més trimestrals
Pel que fa a la signatura de nous contractes de lloguer, les dades mostren una evolució interanual negativa en la immensa majoria de les 15 ciutats més grans de Catalunya, encara que moltes sí registren increments en termes trimestrals.
Si comparem els contractes signats entre el gener i el setembre del 2025 amb el mateix període de l'any anterior, descobrim que només Mataró aconsegueix sumar contractes, encara que la millora és testimonial: amb prou feines dues unitats.
La caiguda més gran en termes absoluts es produeix a Barcelona, mercat en què més arrendaments se signen, amb una pèrdua de 2.366 contractes interanual.
Els pitjors resultats següents són els de l'Hospitalet de Llobregat (-762), Terrassa (-324), Santa Coloma de Gramenet (-249), Sant Cugat del Vallès (-222) i Sabadell (-204). En termes percentuals, els descensos més importants es van produir a l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, amb baixades del 20 % interanuals. També amb baixades de dos dígits hi ha Terrassa, Reus, Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Rubí. A Barcelona, la reculada es va quedar en un 9,4 %.
Ara bé, les xifres de l'INCASÒL també mostren que només un de cada tres grans municipis manté la tendència a la baixa dels contractes signats en termes trimestrals. En números vermells hi ha Terrassa, Badalona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà de Llobregat.
A la resta de grans localitats, el volum de contractes registra un increment respecte als nivells de primavera, cosa que deixa un balanç positiu en el conjunt de les 15 ciutats catalanes més grans (14.807 contractes, davant els 14.096 previs).
En el cas de Barcelona, el nombre ha passat de 7.411 a 7.855 (+444), amb alces també respecte del tercer trimestre del 2024 (7.484). Tot i això, es manté per sota dels més de 8.000 contractes que se signaven trimestralment a la ciutat abans que entrés en vigor el control de les rendes.
La tendència també es dona al conjunt del mercat català, incloent-hi també les zones no tensionades. A tota la comunitat autònoma es van signar 26.962 contractes de lloguer entre juliol i setembre, més que a la primavera (26.416), però menys que en els tres primers mesos del 2025 (27.748) i de les xifres que eren habituals a la regió abans que arribessin les zones tensionades.
