La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) defensa la força econòmica dels habitatges turístics davant l'entrada en vigor a la regió d'un decret llei que porta més restriccions i exigències al negoci.
Segons afirma l'Observatori de l'habitatge d'ús turístic a Catalunya 2022, elaborat per l'Institut Multidisciplinari de l'Empresa-Universitat de Salamanca amb el suport de les patronals Federatur i Fevitur, que s’ha presentat aquest dilluns al Cercle d'Economia, els viatgers en habitatges d'ús turístic van deixar 2.649,9 milions d'euros a l'autonomia el 2022. Un càlcul que només inclou la despesa dels hostes d'origen nacional.
Tal com detalla el document, l'ús dels habitatges d'ús turístic augmenta amb el pas dels anys: el 2022 es van utilitzar una mitjana de 3,5 vegades per persona a l'any, mentre que el 2019 la xifra era d'1,23. La intenció dels viatgers d'allotjar-s'hi també augmenta: va passar d'un 69,6 % el 2019 a un 84,1 % el 2022.
Una empenta econòmica per a la zona
D'altra banda, l'Observatori mostra que la reserva mitjana dels habitatges d'ús turístic a Catalunya el 2022 va ser de 5,2 nits per a 3,8 persones, i que, de la despesa total dels viatgers, el 25,7 % correspon al lloguer i el 74,3 % restant és de despeses en serveis com restauració, comerç o activitats turístiques. Concretament, un 56 % de la despesa correspon a la compra de productes i serveis, i un 65,6 % "es va dur a terme al barri o en comerços de proximitat". Segons els càlculs del sector, aquesta despesa equival a uns 723 milions d'euros només a Catalunya.
Després de la compra de productes i serveis, destaca la despesa "en activitats esportives, culturals i recreatives” (20,08 %) i la despesa en excursions (16,8 %); deixa en despeses residuals despeses com l'oci nocturn (6,8 %)".
Amb aquestes dades, el sector pretén fer constar l'empenta econòmica del negoci dels habitatges turístics, ja que beneficia tant els propietaris dels habitatges turístics com les empreses de la zona.
Un turisme de proximitat
Una altra de les conclusions que s'extreuen de l'informe és que el turisme d'aquests tipus d'allotjaments és familiar i practica turisme de proximitat. La meitat dels usuaris, concretament un 53,9 %, prové de la pròpia Catalunya.
Així mateix, un 75,3 % dels enquestats afirma que ha realitzat l'estada en família o parella, mentre que un 17,6 % ho ha fet amb amics, i un 7,1 % indica altres cercles de convivència. Una dada curiosa és que el tram d'edat que més utilitza aquest tipus d'allotjament és el que va de 55 a 64 anys (22,7 %), i els homes hi són més propensos que les dones.
En aquest sentit, en ser preguntats per la motivació de l'estada, les dues respostes principals són “gaudir de la natura o el camp” (23,7 %) i “anar a la platja” (22,4 %), seguit de els qui busquen “conèixer ciutats o patrimoni històric” (18,9 %). Així, un 54,7 % va escollir els habitatges d'ús turístic durant el període de l'any comprès entre els mesos de maig i agost.
Igualment, els factors que tenen més pes en la decisió de l’allotjament són el preu i la ubicació, amb una puntuació d’ambdós factors de 4,5 sobre 5.
Les claus de la nova normativa d'habitatges turístics
El govern català va aprovar el 7 de novembre passat la nova regulació dels pisos turístics, una normativa que es gestava des de l'estiu passat i que, a grans trets, porta més restriccions i exigències al mercat. El decret llei busca "regular els habitatges d'ús turístic mitjançant l'obtenció d'una llicència urbanística prèvia i d'una autorització turística en un total de 262 municipis" de Catalunya, segons el comunicat oficial.
Aquestes localitats, segons la Generalitat, presenten problemes d'accés a un habitatge permanent, ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants o bé compleixen els dos requisits". En tots ells, els ajuntaments "no podran atorgar llicències d'obertura de pisos turístics fins que adaptin el seu planejament urbanístic al nou Decret llei."
En aquests casos, afegeix l'executiu autonòmic, "els ajuntaments hauran de modificar el seu planejament urbanístic per permetre expressament la compatibilitat de l'ús turístic amb el d'habitatge. Això només serà possible si, alhora, també poden justificar que tenen sòl suficient per a habitatges destinats al domicili habitual i permanent de la població resident. En qualsevol cas, es podran atorgar com a màxim 10 llicències de pisos turístics per cada 100 habitants en aquests 262 municipis".
Noves llicències per als pisos turístics existents
Una altra de les claus de la nova normativa és que els pisos turístics existents i degudament habilitats als 262 municipis on s'aplicarà el canvi regulatori hauran de renovar les seves llicències per poder operar de forma legal. Els titulars disposaran dun marge de cinc anys per demanar la nova llicència urbanística, a partir de l’entrada en vigor del decret llei, o hauran de cessar lactivitat.
Per tant, es compleix la premissa que es podrien revocar les llicències de milers de pisos turístics, com contemplava la proposició de llei que va registrar En Comú Podem va registrar al maig, batejada com a Proposició de llei de regulació de l'ús turístic dels habitatges, que va ser admesa pel Parlament i s’havia de sotmetre a votació.
Els càlculs oficials apunten que aquesta obligació d'obtenir la nova llicència afectarà un total de 95.094 pisos existents als 262 municipis afectats.
És precipitada, irresponsable i contrària al dret, segons el sector
La Federació Catalana d’Apartaments Turístics (FEDERATUR) i l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR) qualifiquen d’irresponsable el decret llei per regular els pisos turístics. El sector alça la veu contra una modificació de la llei que consideren "precipitada, contrària al dret i de nul·la efectivitat", i per a la qual no s'ha tingut en compte l'opinió del sector.
Per això, les patronals reclamen una comissió d'experts al Parlament que permeti un diagnòstic acurat de la realitat del sector abans de tirar endavant cap llei.
La nova regulació pot suposar eliminar el 40 % de l'oferta d'allotjament reglat català en un període de 5 anys. Aquestes xifres equivalen al 2,94 % del PIB turístic del país i al 80 % dels habitatges turístics a tot Catalunya. També es perdrien 25.000 llocs de feina i uns 3.000 milions d’euros, que és l’impacte econòmic directe del sector. "Això sense tenir en compte l’impacte de l’activitat en comerços i restauració", puntualitza David Riba, president de FEDERATUR.
El sector afirma que s’està davant d’una expropiació encoberta i que "la Generalitat hauria d’afrontar les reclamacions d’indemnització que podrien exigir fins a 80.000 famílies catalanes propietàries d’habitatges turístics, les llicències de les quals ara es pretén expropiar i que els experts consultats xifren en centenars de milions d'euros”.
Les patronals catalanes de pisos turístics també critiquen la manca de fonament i anàlisi prèvia a aquesta proposta. "No s'han aportat estudis, dades ni informes sobre l'impacte de l'activitat dels habitatges turístics a Catalunya", afirmen. A més, insisteixen que únicament respon a l'objectiu de fer veure a l'opinió pública que s'estan prenent mesures per resoldre el creixent problema de l'accés a l'habitatge, "objectiu que de cap manera se solucionarà prohibint la nostra activitat a causa del reduït percentatge que suposen els habitatges d'ús turístic respecte al total del parc d'habitatges català".
A Catalunya els habitatges turístics estan ubicats principalment a les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona, cosa que representa tot just el 2,5 % del parc residencial de tota la comunitat autònoma. En el cas de Barcelona, el pes encara és més baix (un 1,14 % del parc, amb 9.470 habitatges d'ús turístic sobre els 827.000 habitatges totals). Tot i això, des d'Apartur asseguren que els apartaments turístics generen el 6 % del PIB de Catalunya. "És molta ocupació, molta activitat i molts serveis socials que es paguen amb els impostos que es recapten", segons Enrique Alcántara-García, president d'APARTUR.
Des de la Federació Catalana d'Apartaments Turístics (FEDERATUR) lamenten que, malgrat tot això, aquest sector estigui al focus de les propostes polítiques. “Ens estan fent servir per a alguna cosa que no serveix. Hi ha una crisi d'habitatge, però atribuir-nos el problema no sortirà bé. Cal tenir en compte les preferències dels usuaris. Som una opció real que ha d'existir al mercat”, conclou el president de FEDERATUR.
Un decret ideològic i sense cabuda jurídica
Els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya han advertit que els principis del decret anunciat per la Generalitat per regular els pisos turístics tenen "un caràcter ideològic i no tenen cabuda a la realitat econòmica i jurídica del país". També avisen que "no hi ha cap garantia que els habitatges que deixin de destinar-se a ús turístic passin al lloguer de llarga durada".
El text que ha anunciat la Generalitat estableix que a 262 municipis no hi podrà haver més de 10 apartaments turístics per cada 100 habitants: segons els API, això obligarà a tancar-ne 28.000 a 47 municipis en un màxim de cinc anys.
"Hi ha municipis del llistat de la Generalitat com Alp, Begur, Cadaqués, Espot, Palafrugell, Pals o Salou, entre d'altres, en què és absurd pensar que el problema es resoldrà amb aquest decret", expliquen.
"Atesa la inestabilitat jurídica en què estem immersos", el més probable és que la majoria dels propietaris optin per posar els seus habitatges a la venda i deixin fora del mercat aquesta part de la demanda que avui no té capital suficient per comprar i només pot accedir al mercat mitjançant el lloguer.
Subratllen que Catalunya i tot Espanya són llocs el principal motor econòmic dels quals és el sector de serveis i l'economia dels quals està enfocada al turisme, "raó per la qual Barcelona i Madrid estan entre les ciutats més visitades del món en la gran majoria de rànquings del sector turístic".
Segons el despatx d’advocats Círculo Legal, es tracta d’una mitjana intervencionista. “Aquest decret llei, com gairebé tota la normativa actual, busca regular el mercat immobiliari i evitar els efectes negatius que ha provocat la llei pel dret a l'habitatge sobreregulant els altres destins que poden tenir els immobles. Per tot això, ens trobem novament que els poders públics busquen intervenir en comptes de facilitar solucions perquè hi hagi un millor accés a l'habitatge per a tothom”, afirma Arantxa Goenaga, sòcia i advocada de Círculo Legal Barcelona.
Segons aquesta nova normativa, els ajuntaments podran ampliar els requisits que s'estableixen per poder tenir aquesta activitat i afegir-hi la condició que s'ha d'obtenir una llicència urbanística. En aquest sentit, la lletrada recalca que “obliguen aquests pisos a complir nous requisits en comptes de destinar fons públics a millorar el parc immobiliari, una legislació intervencionista en comptes d'afavoridora de polítiques socials”.
El més destacat
