El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya (CGE) ha dictaminat que el decret llei 3/2023 de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic no vulnera l’autonomia municipal. Aquest text impulsa més restriccions i exigències per a aquest mercat.
El dictamen, sol·licitat per diputats del PSC i Junts, així com pels grups parlamentaris de Vox, Cs i el Grup Mixt, apunta també que la norma no vulnera els articles de pressupost habilitant i de límits materials del decret llei que preveuen la Constitució i l'Estatut d'autonomia, ni tampoc l'article 149 de la Constitució sobre el fet que l'Estat té la competència exclusiva sobre les bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica, ja que troba empara en les competències de la Generalitat en urbanisme i habitatge.
Per acabar, el Consell de Garanties Estatutàries català ha dictaminat que la disposició transitòria segona i la final primera del decret llei "no vulneren el principi de seguretat jurídica" de la Constitució.
El sector, en contra
El dictamen ha aixecat una onada de crítiques entre les principals patronals, que afirmen que el text "va en contra del sector" i que afecta una activitat que només el 2022 va tenir un impacte econòmic de 21.000 milions d'euros a l'autonomia, del qual només un 26 % va anar a parar al pagament dels allotjaments (la resta de la despesa va ser destinada a comerç, restauració, visites culturals, atraccions turístiques...) A més, han deixat clar que prendran més mesures per defensar el mercat de pisos turístics.
La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) insisteix que el principal problema de la regulació no és jurídic sinó de contingut, ja que suposarà la pràctica extinció de la seva activitat i, per tant, del 46,43 % de l'allotjament reglat a Catalunya. Segons la patronal, el decret “se segueix centrant en el fons i no en la forma”.
Més enllà que molts experts jurídics continuen posant en dubte l'ús indegut i injustificat de la figura del decret llei, la invasió de l'autonomia municipal i de competències estatals i europees i el fet que suposi una expropiació forçosa encoberta i sense obligació de indemnitzar, per a David Riba, president de Federatur, “la nostra preocupació principal no és jurídica, són els milers de petites i mitjanes empreses catalanes que en un període de 5 anys es veuran obligades a tancar per culpa de la nova regulació”.
Catalunya acull un total de 95.688 habitatges d'ús turístic, cosa que representa tot just un 2,56 % del parc total d'habitatges de la regió, "una proporció tan baixa que en cap cas pot tenir incidència en la manca d'habitatge", insisteix el president de Federatur, i posa com a exemple el cas de Barcelona, on les llicències per a nous habitatges turístics estan congelades des del 2014, mentre que el preu de l'habitatge ha continuat pujant.
Per això, la Federació Catalana d´Apartaments Turístics (Federatur) ha tornat a insistir en la necessitat de no convalidar el decret llei i poder iniciar un procés parlamentari transparent amb la participació d´experts independents dels diferents sectors afectats. A més, està valorant possibles accions legals per emprendre en cas que el decret llei s'acabi aprovant durant les properes setmanes al Parlament. "Hi ha molts aspectes que el Consell de Garanties Estatutàries no ha analitzat o ho ha fet de manera poc rigorosa. Si aquesta norma s'acaba convalidant així, l'aparició de nous litigis als municipis afectats està garantida", alerta Federatur.
De moment, la patronal ja ha impulsat un manifest en defensa del sector turístic català i del model d'habitatges d'ús turístic i contra una "regulació irresponsable i de nul·la efectivitat", que ha tingut el suport de més de 50 entitats i associacions que reuneixen més de 8.000 empreses, entre les quals hi ha la Taula del Turisme d’Espanya, Barcelona Oberta, l’Associació Catalana d’Agències de Viatges, l’Associació d’Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona o la Federació d’Associacions Empresaris d’Hostaleria Província de Tarragona.
Les claus de la nova normativa d'habitatges turístics
El govern català va aprovar el 7 de novembre passat la nova regulació dels pisos turístics. Una normativa que es gestava des de l'estiu passat i que, a grans trets, afegeix restriccions i exigències al mercat. El decret llei busca "regular els habitatges d'ús turístic mitjançant l'obtenció d'una llicència urbanística prèvia i d'una autorització turística en un total de 262 municipis" de Catalunya, segons el comunicat oficial.
Aquestes localitats, segons la Generalitat, són les que presenten problemes d'accés a un habitatge permanent que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants o que compleixen els dos requisits". En tots ells, els ajuntaments “no podran atorgar llicències d'obertura pisos turístics fins que adaptin el seu planejament urbanístic al nou decret llei”.
En aquests casos, afegeix l'Executiu autonòmic, “els ajuntaments hauran de modificar el seu planejament urbanístic per permetre expressament la compatibilitat de l'ús turístic amb el d'habitatge. Això només serà possible si, alhora, també poden justificar que tenen sòl suficient per a habitatges destinats al domicili habitual i permanent de la població resident. I, en qualsevol cas, es podran atorgar com a màxim 10 llicències de pisos turístics per cada 100 habitants en aquests 262 municipis”.
Noves llicències per als pisos turístics existents
Una altra de les claus de la nova normativa és que els pisos turístics existents i degudament habilitats als 262 municipis on s'aplicarà el canvi regulatori hauran de renovar les seves llicències per poder operar de forma legal. Els titulars disposaran d’un marge de cinc anys per demanar la nova llicència urbanística des de l’entrada en vigor del decret llei o hauran de cessar l’activitat.
Per tant, es compleix la premissa que es podrien revocar les llicències de milers de pisos turístics, com contemplava la proposició de llei que va registrar En Comú Podem al maig, batejada com a Proposició de llei de regulació de l'ús turístic de les habitatges que va ser admesa pel Parlament i s’havia de sotmetre a votació.
Els càlculs oficials apunten que aquesta obligació d'obtenir la nova llicència afectarà un total de 95.094 pisos existents als 262 municipis afectats.
És precipitada, irresponsable i contrària al dret, segons el sector
La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (FEDERATUR) i l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR) qualifiquen d'irresponsable la normativa per regular els pisos turístics, que consideren "precipitada, contrària a dret i de nul·la efectivitat" i per a la qual no s'ha tingut en compte l'opinió del sector.
La nova regulació pot suposar eliminar el 40 % de l'oferta d'allotjament reglat català en un període de 5 anys. Segons el sector, és una expropiació encoberta i "la Generalitat hauria d'afrontar les reclamacions d'indemnització que podrien exigir fins a 80.000 famílies catalanes propietàries d'habitatges turístics, les llicències de les quals ara es pretén expropiar i que els experts consultats xifren en centenars de milions d'euros".
Les patronals catalanes de pisos turístics també critiquen la manca de fonament i anàlisi prèvia a aquesta proposta. "No s'han aportat estudis, ni dades ni informes sobre l'impacte de l'activitat dels habitatges turístics a Catalunya", afirmen, i insisteixen que únicament respon a l'objectiu de fer veure a l'opinió pública que s'estan prenent mesures per resoldre el creixent problema de l'accés a l'habitatge, “objectiu que de cap manera se solucionarà prohibint la nostra activitat pel reduït percentatge que suposen els habitatges d’ús turístic respecte del total del parc d'habitatges català".
A Catalunya, els habitatges turístics estan ubicats principalment a les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona, cosa que representa tot just el 2,5 % del parc residencial de tota la comunitat autònoma. En el cas de Barcelona, el pes encara és més baix (un 1,14 % del parc, amb 9.470 habitatges d'ús turístic sobre els 827.000 habitatges totals). Tot i això, des d'Apartur asseguren que els apartaments turístics generen el 6 % del PIB de Catalunya. "És molta ocupació, molta activitat i molts serveis socials que es paguen amb els impostos que es recapten", segons Enrique Alcántara-García, president d'APARTUR.
Des de la Federació Catalana d'Apartaments Turístics (FEDERATUR) lamenten que, malgrat tot això, aquest sector estigui en el focus de les propostes polítiques. “Ens estan fent servir per a una cosa que no serveix. Hi ha una crisi d'habitatge, però atribuir-nos el problema no sortirà bé. Cal tenir en compte les preferències dels usuaris. Som una opció real que ha d'existir al mercat”, conclou el president de FEDERATUR.
Un decret ideològic i sense cabuda jurídica
Els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya han advertit que els principis del decret anunciat per la Generalitat per regular els pisos turístics tenen "un caràcter ideològic i no tenen cabuda a la realitat econòmica i jurídica del país". També avisen que "no hi ha cap garantia que els habitatges que deixin de destinar-se a ús turístic passin al lloguer de llarga durada".
El text que ha anunciat la Generalitat estableix que a 262 municipis no hi podrà haver més de 10 apartaments turístics per cada 100 habitants: segons els API, això obligarà a tancar 28.000 a 47 municipis en un màxim de cinc anys.
"Hi ha municipis del llistat de la Generalitat com Alp, Begur, Cadaqués, Espot, Palafrugell, Pals o Salou, entre d'altres, en què és absurd pensar que el problema es resoldrà amb aquest decret", expliquen.
"Atesa la inestabilitat jurídica en què estem immersos", el més probable és que la majoria dels propietaris optin per posar els seus habitatges a la venda i deixin fora del mercat aquesta part de la demanda que avui no té capital suficient per comprar i només pot accedir al mercat mitjançant el lloguer.
Subratllen que Catalunya i tot Espanya són llocs el principal motor econòmic dels quals és el sector de serveis i l'economia dels quals està enfocada al turisme, "raó per la qual Barcelona i Madrid estan entre les ciutats més visitades del món en la gran majoria de rànquings del sector turístic".
Segons el despatx d’advocats Círculo Legal, es tracta d’una mesura intervencionista. “Aquest decret llei, com gairebé tota la normativa actual, busca regular el mercat immobiliari i evitar els efectes negatius que ha provocat la llei pel dret a l'habitatge sobreregulant els altres destins que poden tenir els immobles. Per tot això, ens trobem novament que els poders públics busquen intervenir en comptes de facilitar solucions perquè hi hagi un millor accés a l'habitatge per a tothom”, afirma Arantxa Goenaga, sòcia i advocada de Círculo Legal Barcelona.
Segons aquesta nova normativa, els ajuntaments podran ampliar els requisits que s'estableixen per poder dur a terme aquesta activitat, i s’hi afegirà la condició que s'ha d'obtenir una llicència urbanística. En aquest sentit, la lletrada recalca que “obliguen aquests pisos a complir nous requisits en comptes de destinar fons públics a millorar el parc immobiliari, una legislació intervencionista en comptes d'afavoridora de polítiques socials”.
El més destacat
