Del 1928 al 1939, coincidint en gran part amb la Segona República espanyola, a Catalunya hi va haver un moviment que buscava revitalitzar i modernitzar el panorama arquitectònic per anar d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment amb el racionalisme de Le Corbusier i Ludwig Mies van der Rohe.
El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, més conegut per les sigles GATCPAC, fou capitost i màxim exponent del racionalisme autòcton de Catalunya, i en aquest article viatjarem per les seves obres més icòniques.
Casa Vilaró, Barcelona (1931)
Es tracta d'un exemple primerenc d'habitatge modern dissenyat per Sixte Illescas i que reflecteix els principis del grup. Aquesta obra residencial ja destil·la sobrietat i fa honor a la màxima arquitectura de “menys és més”. És la primera casa racionalista construïda a Espanya i actualment t'hi pots allotjar.
Està situada en un solar amb molt pendent, orientat al sud i amb vistes sobre Barcelona. Per aprofitar millor els avantatges del solar, Illescas va decidir col·locar l'habitatge a la part superior de la parcel·la i establir l'accés pel carrer del darrere, a través de la caixa de l'escala de vidre que treu el cap per sobre de la coberta.
Els arquitectes que han deixat empremta a l'habitatge a Espanya
Casa Rodríguez Arias, Barcelona (1931)
Aquest edifici d'habitatges, projectat per Germán Rodríguez Arias el 1931, està situat al número 61 de la Via Augusta de Barcelona. Es tracta d'una construcció entre mitgeres, en una parcel·la gairebé rectangular, amb vuit nivells: planta baixa comercial i set plantes residencials.
La planta baixa, avui buida i reformada (2012), s'obre al carrer mitjançant grans finestrals. Els cinc pisos següents presenten una façana racionalista pròpia del GATCPAC, amb dos habitatges per planta clarament diferenciats: cadascun té un balcó central de vidre i dues finestres laterals. La diferent proporció dels balcons introdueix una asimetria característica del moviment.
La façana destaca per la relació entre murs llisos i obertures sense motllures, i aquesta sobrietat es trenca al cos superior, format per dos nivells de galeries obertes amb barana metàl·lica, de murs en angle i petites finestres, un recurs habitual del GATCPAC.
Casa López, Barcelona (1931)
Aquest edifici ofereix una interpretació pròpia de les idees de Le Corbusier. Consta de sis habitatges dúplexs amb sala d'estar a doble alçada. La tipologia dúplex, aleshores innovadora, permetia reduir les superfícies destinades a circulació i fomentava l'optimització de la llum, la ventilació i l'amplitud espacial.
L'edifici integra nombrosos elements tècnics que en reforcen el caràcter maquinista: tubs d'escombraries, ascensor amb doble cabina, muntacàrregues, muntaplats, etc.
Dispensari Central Antituberculós (1934-1938)
Obra conjunta de Sert, Subirana i Torres Clavé, els membres més destacats del GATCPAC. El dispensari, ubicat al Raval, és el primer edifici públic racionalista que es va aixecar a la ciutat.
Situat entre la ronda de Sant Antoni i el carrer de Montalegre, es va convertir en un paradigma del racionalisme, amb línies rectes, formes geomètriques i espais per a l'ús. Segueix un model de construcció higiènica i assolellada, racional i funcional.
Actualment és un dels centres d'atenció primària del Raval i continua sent un centre de referència en el tractament de la tuberculosi. Es pot visitar de dilluns a divendres al matí.
Casa Bloc, Barcelona (1933-1936)
Es troba al passeig de Torras i Bages 101 del districte de Sant Andreu de Barcelona i és considerada un símbol de l'arquitectura racionalista a Barcelona. Va ser promoguda per la Generalitat de Catalunya durant la Segona República.
Inspirat en les Maisons Domino de Le Corbusier, en el seu moment va ser un projecte social innovador, integrat a l'entorn urbà i amb habitatges funcionals concebuts com a allotjaments mínims estàndard per a obrers. Va ser un projecte que va tenir en compte la relació entre el nou edifici i la morfologia urbana resultant, plantejant així un nou model per a la Barcelona del segle XX contraposada, però no contradictòria, a l'Eixample del XIX. Des de 1992 és Bé d'Interès Cultural en la categoria de Monument.
