Hisenda ha donat una alegria als venedors d’un habitatge. A la resolució V1601-22, de l'1 de juliol, la Direcció General de Tributs va establir que el preu de venda o transmissió d'un habitatge serà el valor que cal utilitzar per calcular el guany patrimonial a l'IRPF. D'aquesta manera, rebutja que el valor de referència del Cadastre, que és la base imposable de l'ITP (impost que paga el comprador d'una casa de segona mà), es faci servir per calcular el guany a l'IRPF.
Així, la Direcció General de Tributs no veu cap problema en el fet que el comprador i el venedor d'una casa tributin per valors diferents. És a dir, el comprador d'un habitatge de segona mà paga l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP), la base imposable del qual és el famós valor de referència del Cadastre, mentre que a l'IRPF no s'aplica aquest valor i el venedor haurà de calcular el guany patrimonial obtingut segons el preu de venda de la casa, llevat que aquest preu sigui inferior al valor de mercat. Si és així, es tributarà sobre la base del valor de referència del Cadastre, i no sobre la base del preu real de venda.
Estem davant d'una gran notícia, i és que cal tenir en compte que la tributació a l'IRPF dels guanys patrimonials (al 19, 21, 23 i 26 %), ja de per si elevada, seria molt més costosa si calgués tributar pel valor de referència.
José María Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico, posa sobre la taula la qüestió de valorar un immoble de manera diferent en dos impostos diferents. A parer seu, hi ha defensors que cada tribut és autònom i independent dels altres; cadascun funciona com a compartiment estanc, que és el que es coneix com a principi d'estanquitat tributària. D'altra banda, hi ha els defensors del principi d'unitat, que suposen que la valoració administrativa realitzada per a un impost en vincula qualsevol altre.
Aquesta qüestió ha estat objecte de diverses resolucions judicials. Com a exemple, tenim la sentència de 25-5-2017 (recurs 341/2015) de l'Audiència Nacional, que va declarar que “constitueix un axioma que si el concepte tècnic fiscal del valor és igual o molt proper i el mètode de valoració admissible és aquest, com per exemple el dictamen pericial aplicat a efectes d'un tribut, no té sentit mantenir un valor diferent a l'altre tribut."
El Tribunal Suprem, en sentència de 21-12-2015 (recurs 2068/2014) dictada en unificació de doctrina, referint-se a les estretes relacions entre l'IRPF i l'ITPAJD, va declarar que "sembla, doncs, raonable i coherent que la valoració prèvia d'un bé realitzada per una administració tributària vinculi amb caràcter general respecte a aquests dos tributs a les altres administracions competents, i més si es tracta d'impostos estatals, si bé el segon està cedit a les comunitats autònomes".
Salcedo recorda que els tribunals es decanten més pel principi d'unicitat a les valoracions. És a dir, el criteri de la Direcció General Tributs de valorar un mateix habitatge de manera diferent a l'ITP i a l'IRPF no casa bé amb el criteri dels tribunals. "No té sentit, per tant, que la valoració sigui diferent per a comprador i venedor en relació amb una mateixa operació d'adquisició i transmissió", assenyala.
En definitiva, el soci d'Ático Jurídico aposta per declarar a l'IRPF el valor real de la transmissió o venda, i que aquest mateix valor (el preu real de venda) sigui també el que s’empri per calcular l'ITP, i no el valor de referència del Cadastre. Per això, a l'hora de recórrer el valor de referència del Cadastre es pot al·legar l’absurd que suposa que un mateix immoble es valori de manera diferent en dos impostos que són similars, conclou Salcedo.