Pixabay
Pixabay

Catalunya se situa com la regió amb més deute per càpita fins al tancament del 2022, uns 10.981 euros per habitant, mentre que en relació amb el PIB, el País Valencià (44,5 %) és la regió més endeutada, seguida de Castella- La Manxa (33,7 %) i Catalunya (33,5 %), segons l'informe Endeutament de les comunitats autònomes, publicat per BBVA Research.

L'estudi de BBVA Research es publica en ple debat sobre el deute autonòmic, després que partits independentistes catalans plantegessin una condonació com a condició per investir el candidat socialista, Pedro Sánchez.

En aquest context, BBVA Research ha donat a conèixer que Catalunya és la comunitat amb més deute per càpita al tancament de l'any passat i la tercera regió amb més deute respecte del PIB.

Pel que fa al deute per càpita, després de Catalunya hi ha el País Valencià (10.810 euros); Balears (7.529,5); Castella-la Manxa (7.528,3); Múrcia (7.450,6); Aragó (6.890,3); Cantàbria (5.745,5); Castella i Lleó (5.605,7); Madrid (5.170); La Rioja (5.107,1); País Basc (4.987,6); Extremadura (4.876,6); Navarra (4.796,2); Galícia (4.446,5); Andalusia (4.432,6); Astúries (4.199,4); i Canàries (2.874).

En canvi, en termes del PIB regional, la Comunitat Valenciana (44 %), Castella-la Manxa, Catalunya (33 % totes dues) i Múrcia (32 %) són les quatre comunitats més endeutades. Al contrari, les comunitats amb una ràtio menor són Navarra, les Canàries, el País Basc i Madrid, aquestes tres últimes amb un deute per sota del 14 % del seu PIB regional.

El FLA representa gairebé el 59 % del deute autonòmic

Segons apunta el servei d’estudis de BBVA, els instruments utilitzats per les comunitats autònomes per finançar-se han evolucionat en funció de les condicions dels mercats. Entre el 1995 i el 2011, l'emissió de valors va anar guanyant pes.

En aquest període, de mitjana, l'emissió de valors representava un 47 % del total del finançament, davant del 53 % dels préstecs. Tot i això, el tancament dels mercats el 2012, provocat per la crisi financera, i l'entrada en vigor de mecanismes de liquiditat, com el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), va restar pes a aquests instruments de finançament.

El FLA forma part dels mecanismes que el govern central va crear el 2012 per facilitar liquiditat a les comunitats autònomes en un moment de tancament dels mercats financers. Actualment, el FLA representa gairebé el 59 % del deute autonòmic, davant del 14 % dels valors emesos al mercat.

A partir del 2020, algunes de les comunitats van tornar a recórrer a les institucions financeres per captar finançament i els préstecs van guanyar pes fins a representar el 27 % de l'endeutament autonòmic.