Quant és el salari mínim interprofessional del 2025 a Espanya?

El nou salari mínim interprofessional per al 2025

El Govern va aconseguir un acord amb els sindicats per elevar l'SMI un 4,41 % el 2025. Això suposa un increment de 50 euros mensuals, i queda fixat en 1.184 euros bruts al mes en 14 pagues, cosa que equival a 16.576 euros bruts anuals. Si el salari es percep en 12 pagues amb extres prorratejades, la quantitat mensual és de 1.381 euros bruts. Per als que treballen per jornada, el salari mínim diari és de 39,47 euros.

Aquest ajust busca aportar estabilitat després de la incertesa generada per la derogació del Reial decret llei 9/2024, que havia deixat moltes empreses sense una referència salarial clara. Finalment, la publicació del nou decret al BOE va confirmar les previsions de l'III Informe del Comitè d'Experts sobre l'SMI, que ja anticipava la pujada de 50 euros mensuals.

Quan entra en vigor el nou SMI?

L'ajustament del salari mínim va entrar en vigor amb efectes retroactius a l'1 de gener del 2025. És a dir, les empreses han de regularitzar les nòmines i abonar els endarreriments corresponents als pagaments als seus treballadors des de la data esmentada.

El SMI 2025 per a temporers i empleats de la llar

La pujada del salari mínim també afecta treballadors amb contractes específics, com temporers i empleats de la llar, i s'adapten les quanties segons la seva jornada i modalitat contractual. Per a aquests col·lectius, l'SMI queda fixat en:

• Persones treballadores eventuals i temporeres/es (amb contractes de fins a 120 dies en una mateixa empresa): 56,08 euros bruts al dia
• Empleades i empleats de la llar (amb pagament per hores): 9,26 euros bruts per hora treballada

El SMI per a treballadors a temps parcial

Si un treballador té una jornada inferior a 40 hores setmanals, el salari es calcularà de manera proporcional a l'SMI:

• Contracte de 20 hores setmanals (mitja jornada): 592 euros bruts al mes en 14 pagues; 690,50 euros bruts mensuals si les pagues estan prorratejades en 12 mesos
• Contracte de 30 hores setmanals (75 % de la jornada completa): 888 euros bruts al mes en 14 pagues; 1.035,75 euros bruts mensuals si les pagues estan prorratejades en 12 mesos

D'aquesta manera, qualsevol reducció d'hores al contracte afecta proporcionalment el salari mínim que ha de percebre el treballador.

Les novetats del nou SMI

La pujada de l'SMI del 2025 ha comportat una gran novetat. Per primera vegada, els treballadors que perceben aquesta renda mínima pagaran IRPF, cosa que en realitat limita la pujada anunciada pel Govern.

Tot i les discrepàncies entre els Ministeris de Treball i Hisenda sobre aquest tema, s'ha imposat la negativa de María Jesús Montero, vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Hisenda, a seguir elevant el mínim exempt. L'augment del salari mínim reportarà a Hisenda 300 dels 700 euros de pujada anual. Des d'Hisenda defensen que, amb aquest increment, "la majoria de treballadors que guanyen l'SMI seguiran sense patir retencions per l'IRPF".

Però les xifres miren en una altra direcció. Després de l'increment del 2025, l'SMI passa de 15.876 euros a 16.576 euros cada any, amb un increment de 700 euros bruts anuals, però aquí hi ha el truc: el mínim exempt de tributació es manté en els 15.876 euros anuals de l'any passat.

Així doncs, d'aquests 700 euros de pujada el 2025, 346 euros van directes a pagar IRPF i cotitzacions socials, ja que tributaran al tram del 24 % d'IRPF, en lloc de quedar exempts, com havia passat en anteriors ocasions quan s'ajustava l'IRPF al nou SMI.

Per tant, l'empleat rebrà realment 354 euros nets cada any, lluny dels 700 euros calculats en termes bruts. A més, cal tenir en compte el cop de la inflació.

El 2024, l'IPC es va situar en el 2,8 %, cosa que significa que la pujada hauria d'haver estat de 445 euros nets perquè els treballadors mantinguessin el poder adquisitiu. Per si no n'hi hagués prou, l'IPC ha començat el 2025 amb pujades, després de situar-se en el 2,9 % de taxa interanual i marcar màxims de set mesos.

Freepik

Les propostes de l'exempció a l'IRPF arriben al Congrés

Actualment, el debat sobre si els treballadors que perceben l'SMI han de tributar o no segueix obert i s'ha traslladat més enllà del Govern de coalició, ja que s'ha estès per totes les formacions polítiques, des del mateix Sumar fins al PP, passant per ERC i el BNG.

Tant és així que PP, Sumar i Podem han proposat exempcions de l'IRPF a les persones que perceben el salari mínim interprofessional (SMI) i les seves peticions han passat el primer filtre al Congrés dels Diputats. Ara els textos s'enviaran al Govern, que disposarà d'un mes per decidir si les veta o en permet el debat.

Brussel·les exigeix un criteri uniforme

Tot i la pujada del salari mínim interprofessional el 2025, la Comissió Europea ha insistit en la necessitat establir un mètode d'actualització estandarditzat, basat en indicadors econòmics, en lloc de dependre únicament de les negociacions entre el Govern, els agents socials i els actors involucrats.

Per això, la Unió Europea planteja la possibilitat de fixar revisions de l'SMI basades en paràmetres econòmics objectius, com:

• El cost de vida i la inflació
• El creixement del PIB
• La productivitat del país
• L'evolució salarial general

A qui afecta la pujada de l'SMI 2025?

L'augment del salari mínim té un impacte directe en diversos col·lectius, especialment en aquells amb ingressos més baixos. Entre els principals beneficiats hi ha:

• Treballadors sense conveni col·lectiu, ja que l'SMI funciona com a base en absència d'acords específics.
• Persones amb salaris baixos, ja que garanteix que cap treballador percebi un sou inferior al mínim establert.
• Cotitzacions socials i prestacions públiques, atès que moltes ajudes i subsidis es calculen prenent el SMI com a referència.

Aquest augment busca protegir el poder adquisitiu dels treballadors amb ingressos reduïts i influeix en sectors estratègics de l'economia, ja que afecta tant empleats com autònoms i empreses.

Ajustament del SMI per a autònoms amb empleats

Per als autònoms amb treballadors, l'actualització de l'SMI pot suposar un desafiament, especialment en sectors amb marges reduïts. Per poder ajustar els sous sense incomplir la normativa es pot:

• Incloure complements salarials (antiguitat, productivitat) si el conveni ho permet
• Verificar que la retribució anual compleixi el mínim legal

L'evolució de l'SMI durant els darrers anys

En els darrers anys, l'SMI ha experimentat un creixement significatiu. En només set anys ha pujat més d'un 50 %. Així mateix, aquesta n'ha estat l'evolució des de l'any 1980:

Quin és l'SMI d'Espanya en comparació amb altres països?

Segons Eurostat, aquestes són les últimes dades del salari mínim mensual al febrer del 2025 a Europa:

D'altra banda, si es fes servir el PPS (Purchasing Power Standard), una unitat de referència artificial dissenyada per eliminar les diferències de preus entre països i permetre comparacions, el resultat seria el següent:

Es pot absorbir la pujada de l'SMI amb els complements d'antiguitat?

Freepik

Des del 2022, una sentència del Tribunal Suprem va confirmar que les empreses poden absorbir la pujada de l'SMI utilitzant els complements d'antiguitat sempre que la retribució total del treballador assoleixi el mínim legal establert.

Aquest criteri es va consolidar arran del cas de l'Associació Empresarial d'Economia Social, en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va determinar que els increments de l'SMI es poden aplicar incloent-hi els triennis acumulats pels treballadors.

El TSJC va ratificar aquest principi establint que si un empleat té un salari base inferior a l'SMI però la seva retribució total (sumant complements) supera el mínim legal, l'empresa no està obligada a augmentar el salari base.

Això significa que la pujada de l'SMI no sempre comporta un augment directe de la nòmina, ja que els complements es poden considerar part del salari mínim, sempre que no hi hagi una clàusula específica al conveni col·lectiu que ho prohibeixi.

Es pot compensar l'SMI amb percepcions extrasalarials?

A diferència dels complements salarials, les percepcions extrasalarials no es poden utilitzar per compensar la pujada de l'SMI. Així ho estableix la sentència Rec. 60/2020, que determina que conceptes com les dietes per desplaçament, les compensacions per transport o les indemnitzacions per despeses laborals no formen part del salari base.

Així mateix, l'SMI només cobreix la jornada ordinària de treball, per la qual cosa els conceptes següents s'han de pagar a part:

• Hores extra: el salari mínim no influeix en el càlcul, sinó que s'han d'abonar de manera addicional.
• Nocturnitat: la compensació per horari nocturn ha de respectar el que estableixi el conveni col·lectiu, ja sigui en forma de pagament extra o descans compensatori.

Multes per incomplir l'SMI

Segons estableix la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social (LISOS), Inspecció de Treball pot sancionar l'empresa que no pagui l'SMI amb multes que van des de 751 fins a 7.500 euros, depenent de la gravetat de la infracció.

A més, l'empresa haurà de regularitzar les cotitzacions degudes a la Seguretat Social i abonar les quantitats corresponents.