L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Una herència jacent amb un important deute
L'origen del conflicte es remunta al maig del 2008, quan el prestatari (ja mort) va signar un préstec amb garantia hipotecària per 128.787,36 euros. Després de la seva mort, l'entitat va reclamar judicialment l'import pendent per un suposat incompliment greu, i va assenyalar com a demandats l'herència jacent i diversos possibles hereus, entre ells l'apel·lant.
El banc defensava que s'havia produït el venciment anticipat del contracte i que totes les clàusules eren vàlides, incloses les d'interessos de demora, comissió d'obertura i despeses notarials i registrals.
Herència jacent: significat i conseqüències legals
És una situació temporal en què l'herència encara no ha estat acceptada ni rebutjada pels hereus. Durant aquest temps, el patrimoni del mort queda "en espera" fins que els cridats a heretar prenguin una decisió. Encara que els béns i els deutes continuen existint, encara no formen part del patrimoni personal de cap hereu.
Cal destacar que mentre l'hereu guardi silenci, qualsevol interessat, com el banc o qualsevol altre hereu, pot instar un procediment judicial perquè l'hereu declari si accepta o repudia.
Acceptar o rebutjar una herència: diferències clau
Mentre que en rebutjar una herència es renuncia a la totalitat de béns, drets i deutes, de manera se n'evita l'adquisició, acceptant-la s'assumeixen íntegrament tots aquests elements.
L'acceptació es pot fer de manera pura i simple, responent amb el propi patrimoni pels deutes, o bé a benefici d'inventari, modalitat que limita el pagament de les obligacions al valor dels béns heretats per protegir el patrimoni personal de l'hereu.
Quant de temps hi ha per acceptar o rebutjar una herència a Espanya?
La llei no estableix un termini general per acceptar o repudiar una herència. Això no obstant, l'article 1005 del Codi civil espanyol permet que qualsevol creditor o interessat amb interès legítim sol·liciti que es faci un requeriment a l'hereu perquè aquest es pronunciï en un termini de 30 dies naturals. Si l'hereu no respon dins aquest termini, l'herència s'entendrà acceptada de manera pura i simple, amb la responsabilitat consegüent pels deutes hereditaris.
Implicacions de l'acceptació tàcita d'una herència amb deutes
L'acceptació tàcita, regulada a l'article 999 del Codi civil espanyol, es produeix quan un hereu realitza actes que necessàriament impliquen la voluntat d'acceptar o que no podria dur a terme sense la condició d'hereu. No inclou els actes de mera conservació o administració provisional. En cas de deutes, hi respondrà igual que si s'hagués acceptat expressament.
Oposició de la demandada i al·legació de manca de legitimació passiva
La dona va negar haver de respondre per aquest deute, ja que no havia acceptat ni rebutjat l'herència, per la qual cosa, segons la defensa, no podia ser demandada a títol personal. També va qüestionar diverses condicions del contracte perquè les considerava abusives. Altres hereus ignorats van donar suport a aquests arguments i fins i tot van posar en dubte la legitimació de l'entitat per reclamar el pagament.
L'abril de 2022, el Jutjat de Primera Instància núm. 2 d'Igualada va donar la raó parcialment a la demandada declarant nul·les diverses clàusules per abusives, entre elles les de venciment anticipat, interessos de demora, comissions per impagaments, comissió d'obertura i despeses notarials i registrals.
Tot i això, el contracte es va resoldre per incompliment essencial i es va condemnar solidàriament tots els demandats, inclosa l'apel·lant, a pagar el deute després de deduir els imports de les clàusules anul·lades.
L'article 10 de la Llei d'enjudiciament civil com a peça clau
No obstant això, l'Audiència Provincial de Barcelona, aplicant l'article 10 de la Llei d'enjudiciament civil, va revocar la condemna contra l'apel·lant en considerar que ser cridada a una herència no acceptada —ni expressa ni tàcitament— no atorga legitimació passiva, entesa com la capacitat processal per ser demandat com a part responsable en un judici pel fet que existeixi un vincle.
L'únic paper possible en aquest context seria el d'administradora de l'herència, limitat a facilitar la cita a termini, però no el de deutora, per la qual cosa aquesta resolució posa en relleu que, sense acceptació de l'herència, no hi ha responsabilitat personal pels deutes del causant, i això blinda els cridats a heretar davant de reclamacions que no els corresponen.
El banc pot citar un hereu a termini, però no exigir-li el pagament del deute
Recorda que el banc pot incloure un possible hereu en una demanda per posar-lo en coneixement d'un procediment que afecta l'herència per molt que encara no hagi acceptat. El que no pot fer és condemnar-lo a pagar amb el seu patrimoni personal, tret que efectivament s'hagi produït una acceptació, expressa o tàcita.
La Llei d'enjudiciament civil permet al creditor citar a termini els cridats a succeir, però per exigir-los responsabilitat directa ha d'acreditar que ja són hereus. L'Audiència Provincial de Barcelona va subratllar aquest matís: una mera crida no converteix en deutor.