Acceptar una herència se sol associar a rebre patrimoni, immobles o diners en comptes bancaris. Tot i això, l'article 659 del Codi civil espanyol ens recorda que l'herència també inclou els deutes que el mort va deixar pendents.
El que per a molts comença com un tràmit familiar es pot convertir en un maldecap. Així ho ha recordat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en una sentència que obliga una hereva a respondre amb 67.064,34 euros davant de l'Agència Tributària.
Acceptació pura i simple de l'herència: abast i responsabilitat dels hereus
Acceptar una herència de manera pura i simple suposa que l'hereu passa a ocupar la mateixa posició jurídica que tenia el mort davant de creditors i administracions públiques, cosa que implica assumir tant els actius com els passius, fins i tot amb el patrimoni personal propi si els béns heretats no són suficients.
L'alternativa per limitar aquesta responsabilitat és l'acceptació a benefici d'inventari, que permet respondre als deutes únicament fins al valor dels béns heretats per protegir el patrimoni personal de l'hereu.
En el cas resolt a Catalunya, la família va optar per l'acceptació pura i simple, cosa que va suposar que els hereus assumissin tant l'habitatge com els abundosos deutes fiscals del causant.
Herències amb deutes: el cas resolt pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
La víctima havia estat declarada responsable subsidiària dels deutes fiscals d'una societat. Inicialment, Hisenda li reclamava més d'1,2 milions d'euros, encara que després de diversos recursos i resolucions la xifra es va reduir a uns 770.000 euros, encara molt superior al que podia fer front.
Quan va morir el 2016, l'herència es va repartir entre la vídua i els tres fills. Ella en va assumir el 52,5 % i ells, el 47,5% restant. A cada fill li corresponia un 15,83 %, cosa que en el cas d'una de les hereves es va traduir en el requeriment de 67.064,34 euros.
La reclamació de l'hereva
L'afectada no es va quedar de braços plegats i va al·legar que el deute estava prescrit i la derivació de responsabilitat infringia la normativa tributària del 1963. En primer lloc, va acudir al Tribunal Economicoadministratiu Regional de Catalunya (TEARC), que va desestimar el seu recurs, i després al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El TSJ, però, va ser contundent: els articles 39.1 de la Llei general tributària i 127 del Reglament general de recaptació estableixen que, en morir un obligat tributari, el deute passa directament als hereus i ho fa en el mateix estat en què es trobava en el moment de la mort, sense que sigui possible reobrir plets ja tancats en vida del causant.
Sentència del TSJ de Catalunya: obligació de pagar els deutes heretats
La decisió no va deixar marge de dubte. La Sala va considerar ajustada a dret el requeriment de pagament i va obligar l'hereva a abonar el deute corresponent. A més, li va imposar les costes processals.
El missatge és clar: qui accepta una herència pura i simple assumeix també els deutes i no pot qüestionar resolucions que ja van ser discutides i resoltes pel mateix causant en vida.
Quant de temps hi ha per decidir si acceptar o renunciar a l'herència?
El Codi civil espanyol no fixa un termini general per acceptar o renunciar a una herència, però l'article 1005 permet que els creditors o els cohereus sol·licitin a un notari que requereixi l'hereu per pronunciar-se. En aquest cas, l'hereu disposa de 30 dies naturals per acceptar o renunciar. Si no contesta en aquest termini, s'entén que ha acceptat l'herència de manera pura i simple.
A més, encara que no hi hagi requeriment, l'acceptació es pot produir de forma tàcita. Això passa quan l'hereu realitza actes que només podria fer en qualitat de tal, com vendre béns hereditaris, cobrar rendes sense justificació o disposar lliurement dels diners del causant.
En canvi, els actes de mera conservació o administració provisional (pagar el sepeli, reparar un habitatge per evitar danys greus, etc.) no impliquen l'acceptació de l'herència.
Quins costos addicionals suposarà acceptar una herència amb benefici d'inventari?
L'acceptació a benefici d'inventari implica despeses notarials i registrals, a més de les derivades de l'elaboració de l'inventari. En alguns casos pot ser necessari tenir pèrits per valorar béns concrets. Tot i que suposa més costos, aquest mecanisme ofereix seguretat i evita que l'hereu comprometi el seu patrimoni personal davant de deutes ocults.
Què pot passar en acceptar una herència amb deutes?
El risc més gran serà haver de respondre no només amb el que s'ha heretat, sinó també amb el propi patrimoni. Si el mort va deixar deutes superiors als béns, és responsabilitat de l'hereu cobrir la diferència, cosa que pot portar a embargaments de comptes bancaris o fins i tot de l'habitatge si no hi ha prou béns a l'herència.
Què passa si un hereu rebutja l'herència i els altres l'accepten?
Qui renuncia queda fora de la successió. La seva part passa a la resta d'hereus o als substituts designats al testament, si n'hi hagués. Els que accepten, en conseqüència, assumeixen també una proporció més gran dels deutes.
Com es reparteixen els deutes entre els hereus?
Un dels dubtes més freqüents quan es parla d'herències és com es distribuiran els deutes. La resposta té dos plans diferents: el que passa entre hereus i el que passa davant dels creditors.
En les relacions entre cohereus, cadascú ha d'assumir els deutes en proporció a la part d'herència. És a dir, si algú hereta un 25 % del patrimoni, en principi, li correspon assumir un 25 % de les càrregues. Aquesta regla ve recollida a l'article 1084 del Codi civil espanyol.
La situació és diferent davant dels creditors externs (com ara bancs, proveïdors o, en aquest cas, l'Agència Tributària), que podran reclamar el pagament total del deute a qualsevol d'ells. Per descomptat, si algú paga més del que correspon, pot reclamar als altres la part proporcional, dret que li confereix l'article 1085.
La importància del benefici d'inventari
Com hem esmentat, l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari és un mecanisme que permet que els deutes només es paguin fins on arribin els béns heretats per protegir el patrimoni de l'hereu.
El cas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya mostra la cara menys amable de les herències: acceptar un patrimoni pot comportar una factura inesperada. La lliçó és senzilla: abans d'acceptar una herència, convé revisar si la víctima va deixar deutes i plantejar-se l'acceptació a benefici d'inventari, que funcionarà com un escut legal davant de sorpreses desagradables.