Tot aquell que visiti Barcelona, vingui d’on vingui, sap qui es l’autor de la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Pedrera o el Park Güell. Parlem d’Antoni Gaudí (1852-1926), que va ser contemporani de Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), ambdós arquitectes i autors del patrimoni que hem heretat del modernisme català. Tanmateix, sembla que les següents generacions només van atribuir a l’obra d’un dels dos tota la fama mundial.
Tot i que les obres de Gaudí acaparin l’atenció dels visitants de la Ciutat Comtal, és impossible sortejar i no admirar altres obres arquitectòniques com l’Hospital de Sant Pau o el Palau de la Música (ambdós declarats Patrimoni de la Humanitat), la Casa Lleó Morera o la Casa Fuster, actualment convertida en hotel. Tot obres de Domènech i Montaner. El 2023 es compliran 100 anys de la seva mort i, ara, l’Ajuntament de Barcelona uneix sinergies amb Canet de Mar i Reus per aconseguir que la Generalitat declari 2023 com l’”Any Domènech i Montaner”. Mentrestant, aquests municipis treballen per difondre el patrimoni de l’arquitecte i fer valdre el seu llegat.
Abans que es confirmi l’efemèride, recordem quines són algunes de les obres més destacades de Domènech i Montaner.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Quan es camina fins a l’arxiconeguda Sagrada Família, obra d’Antoni Gaudí, i es puja pel passeig que s’inicia a la seva esquena, entre els carrers de Provença i Marina, es troba l’avinguda que fa homenatge al seu autor i que porta fins a una altra majestuosa obra arquitectònica, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Es tracta d’una de les institucions sanitàries més antigues d’Europa i una altra peça clau en la ruta modernista, l’autoria del qual s’atribueix a Domènech i Montaner i al seu fill, tot i que el pare no la va arribar a veure acabada. Es va inaugurar el 1930.
Avui en dia, alguns pavellons del recinte històric, més la seva església, han quedat per preservar aquesta joia declarada Patrimoni de la Humanitat. L’equip sanitari segueix funcionant en un edifici més nou, adjacent al modernista, on des de l’any 2000 han anat traslladant progressivament les unitats mèdiques.
El Palau de la Música
Tot i que ara, desgraciadament, el seu nom surt a les notícies per un dels casos de corrupció més escandalosos de Catalunya, aquest edifici constitueix un símbol de tota una època. El 1904 van encarregar a Domènech i Montaner dissenyar el que seria la seu social de l’Orfeó Català, l’associació de coristes referent a Catalunya, creada precisament pel besavi del jutjat Fèlix Millet, el corista Lluís Millet. Entre 1905 i 1908, es va construir i va donar llos a la principal sala de concerts de Catalunya, fins que a finals del segle XX van el seu principal competidor, l’Auditori de Barcelona.
La sala principal es caracteritza per l’òrgan que presideix l’escenari però, sobretot, per la claraboia decorada amb tons daurats que degraden en blaus, omplint de llum tota la platea. Des de 1997 s’inclou en el catàleg de Patrimoni de la Humanitat.
Casa Fuster
El pintor mallorquí Marià Fuster va fer aquest encàrrec a Domènech i Montaner de regal per la seva dona: una exclusiva casa als peus de la vila de Gràcia, aleshores recentment adherida al municipi de Barcelona a través del camí de Jesús (l’actual i sempre prestigiós Passeig de Gràcia).
Es diu d’aquesta casa que va ser la més cara de la seva època: va costar 13 milions de pessetes a causa del marbre blanc i als capricis del propietari. S’emportaria les mans al cap el senyor Fuster si sabés que quan la seva apreciada joia caigués en mans d’Enher, empresa elèctrica absorbida avui en dia per Endesa, va estar a punt de ser enderrocada. Un grup d’arquitectes, entre ells el jove Oriol Bohigas, es van encarregar de posar fre a aquesta catàstrofe de la història recent de la ciutat.
Entremig, l’Alemanya de Hitler la va utilitzar de consolat. Però d’això fa molts anys. Des de l’any 2000, està inclosa al recorregut modernista de Barcelona, patrimoni de la ciutat i el 2004, els més de 1900 m2 es van reconvertir en un hotel cinc estrelles.
Casa Lleó Morera
Al número 35 del Passeig de Gràcia existia la casa Rocamora fins que la va comprar la Francesca Morera i Ortiz. Li va demanar a l’arquitecte Domènech i Montaner que transformés l’edifici existent i el va acabar tornant una obra modernista. La senyora Morera va morir abans de veure finalitzades les obres i el seu fill, Albert Lleó i Morera, que va heretar la finca, va ser qui va donar nom al monument.
L’elecció de la casa no va ser casual i va crear una disputa que arriba fins als nostres dies: el que es coneix com l’illa de la discòrdia. Juntament amb la Casa Batlló, de Gaudí, la Casa Mulleras, d’Enric Sagnier, la Casa Amatller, de Josep Puig i Cadafalch, i la Casa Josefina Bonet, de Marceliano Coquillat, va donar lloc a una rivalitat arquitectònica a tota l’illa. La premsa satírica d’aleshores va considerar que l’arribada de Gaudí a aquesta illa rivalitzava amb les obres d’altres arquitectes creant una disputa encara no resolta: quina de totes les cases és la més bonica?
Castell dels Tres Dragons
El que avui és el museu de Zoologia, donant la benvinguda al parc de la Ciutadella, va ser un cafè restaurant per l’Exposició Universal de 1888, un dels primers actes que va donar a conèixer a Barcelona al món i va obligar a restaurar tota la zona de la ciutat. Entre els encàrrecs de la modernització de Barcelona, aquest va ser per a Domènech i Montaner. No és, potser, l’obra més imponent de l’arquitecte però va ser a partir d’aquí, amb l’Exposició Mundial del 88, com es va forjar un estil arquitectònic i artístic: el modernisme català.
El 1920 va passar a ser el museu de Zoologia, un dels quatre edificis de Ciències Naturals de la ciutat, però durant els anys que va durar la Guerra Civil va quedar inhabilitat i va patir les conseqüències dels bombardejos. Després, es va recuperar com a menjador auxiliar i, finalment, va tornar a la seva activitat museística fins a l’actualitat.
Ateneu canetenc
És un dels primers encàrrecs que va rebre l’arquitecte, i no va ser a la capital catalana, sinó a Canet de Mar. Es tractava d’aixecar la seu de la Lliga Regionalista, tal com li van ordenar les germanes Bosch. Res casual, era el partit al qual va pertànyer Domènech i Montaner i al que va representar en les Corts espanyoles amb les eleccions del 1901.
Va canviar diverses vegades el seu propòsit, com a ateneu obrer, durant el franquisme va ser seu sindical d’obra i descans i, finalment, com a biblioteca municipal des de 1999, la Pere Gual i Pujades.
Casa Navàs
És a Reus, ciutat natal d’Antoni Gaudí, on Domènech i Montaner va deixar també la seva empremta amb aquesta solemne casa. Va rebre l’encàrrec per part de Joaquim Navàs Padró i en ella van col·laborar alguns artesans que ja ho van fer amb Domènech per la construcció de la casa Lleó i Morera, com el decorador Gaspar Homar o l’escultor Alfons Puyol.
A diferència de la casa Lleó i Morera, la Navàs amb prou feines va patir transformacions durant la seva vida i segueix gairebé intacta. L’edifici albergaria una casa i un establiment comercial de l’amo. Les vidrieres acolorides de l’immoble pinten els patis interiors de la casa i garanteixen la lluminositat a la zona residencial. Els seus propietaris s’han encarregat de conservar tot el mobiliari original, igual que la ceràmica, els mosaics i els vidres decoratius. Avui en dia, es pot visitar la que va ser la tenda Navàs, a la planta baixa.