Opertura al públic de la modernista Casa Navàs de Reus / Flickr/Creative commons
Opertura al públic de la modernista Casa Navàs de Reus / Flickr/Creative commons

Algunes joies del modernisme, el corrent arquitectònic més identitari de Catalunya, han estat amagades pel gran públic. Però sembla que la nova vida de la Casa Vicens, la primera casa que va dissenyar Antoni Gaudí, ha suposat un precedent i ara és el torn de la Casa Navàs, un tresor modernista a Reus (Tarragona) a punt de complir 110 anys que ara ha adquirit l’empresari Xavier Martínez amb la intenció de remodelar la casa i obrir-la al públic.

Joaquim Navàs i Padró va encarregar aquest edifici a Lluís Domènech i Montaner i la família el va mantenir de generació en generació. Fins ara. El reusenc Xavier Martínez és un empresari que va començar venent material per a la construcció el 1997 i el 2008 es va fer amb la fàbrica de sucs Pago per convertir-la en Fruselvase. La seva última adquisició ha estat l’atractiu edifici de la plaça Mercadal de Reus, la Casa Navàs, trencant amb la tradició familiar dels Navàs.

L’empresari Martínez portava mesos negociant amb els hereus de la casa, en aquesta última línia generacional els Blasco Font de Rubinat. La casa està catalogada com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) i això va allargar una mica més el procés de compravenda. Un cop completada la compra, el nou propietari ha anunciat el seu interès en realitzar les obres necessàries de conservació i manteniments i així poder obrir al públic la casa.

Actualment, la casa només pot visitar-se els dissabtes al matí en tres torns reduïts, sempre amb prèvia reserva a l’Oficina de Turisme. El nou propietari vol que les visites siguin constants i de forma regular en el temps, doncs “això seria una molt bona notícia, la casa té un valor excepcional”, explica Tate Cabré, periodista especialitzada en patrimoni arquitectònic i estudiosa del modernisme.

Entrada principal de la casa, de marbre i mosaics

La casa és un exemple únic del modernisme català pel que fa al grau de conservació. Avui en dia, manté al seu interior tota la decoració original intacta, obra de Gaspar Homar, un dels ebenistes més importats de principis del segle passat. També cal destacar els 200 m2 de vidrieres també originals de 1900.

Tots els teixits de seda dels seus tapissos, la roba de casa o, fins i tot, les cortines s’han mantingut amb el pas del temps. Cal destacar que en els baixos de la casa hi ha hagut una botiga de teixits coneguda com a Casa Navàs. Tot i això, per obrir al públic necessitarà una rehabilitació tal com es van dur a terme en el seu dia a la Casa Batlló, a la de les Punxes o, la més recent, a la Casa Vicens.

La família Blasco Font de Rubinat va haver de rehabilitar la coberta de la casa després d’un bombardeig durant la Guerra Civil però que va deixar per impossible la reconstrucció de la torre de la cantonada, de pedra esculpida i de cristall. Fins ara, no havien acceptat cap oferta per vendre l’edifici. Fins i tot un banc es va interessar en fer-la una sucursal i també hi va haver la intenció de convertir-la en un conservatori de música, però cap de les propostes va acabar de forjar-se.