Barcelona vol gastar 36 milions en solars de propietat privada i construir habitatges

L'Eixample és el districte de Barcelona amb menys equipament públic per m2 de la ciutat: en els seus 7,48 km2 disposa d’una mitjana de 2,09 m2 d’edificis destinats als veïns, en comparació als 6,75 m2 de la resta de districtes. En aquest context, l’Ajuntament va paralitzar fa una mica més d’un any les llicències d’obres a 10 terrenys privats del districte, i ara anuncia que passaran a titularitat pública, bé per compra o per expropiació, per dotar així de més equipaments educatius i culturals al barri, a més de construir habitatge de lloguer social.

Es tracta de 10 forats lliures amb valor d’or en una ciutat d’escassos kilòmetres quadrats, limitada per mar, muntanya i municipis adjacents. L’Ajuntament va veure en aquests espais en desús la via per dotar d’equipaments públics a la ciutat i engreixar la llista d’habitatges públics. “L’Eixample està històricament desproveït d’equipaments públics, li falta una tercera part del que li correspon”, ha lamentat el primer tinent d’alcalde, Gerard Pisarello. A l’anunci també hi era present Janet Sanz, la tinent d’alcalde d’Urbanisme i Mobilitat, que ha celebrat que “es comenci a materialitzar una demanda històrica”. Si bé és cert, només s’ha comunicat la intenció de comprar-los, sense dates a la vista.

L’Ajuntament espera destinar 36 milions d’euros per aconseguir la propietat d’aquests terrenys. Alguns d’ells es trobaven en procés de construcció de nous equipaments privats. Els propietaris d’aquests terrenys protesten perquè hi ha altres solars amb més anys en desús i, en canvi, es volen “expropiar” solars amb projectes ja existents.

Sanz ha avançat que els adquiriran o bé per compra o per expropiació. La segona opció és una mica més lenta, ja que requereix un procés judicial. Molts dels propietaris, que ha preferit mantenir-se en l’anonimat en estar en negociacions amb l’Ajuntament, consideren que es tractarà sempre d’una expropiació, ja que “no hem posat res a la venda, sinó que ens obliguen a vendre-ho”.

Si no arriben a un acord amb el preu de compra, els tràmits per adquirir els solars passarien per l’expropiació. Si l’Ajuntament demostra que són espais necessaris per al bé comú i d’interès públic, començarà el procés d’expropiació, proposant un preu de compra als propietaris que, en el cas de no acceptar-lo, anirien al jurat d’expropiació de Catalunya perquè aquest en determini el preu. En cas de no ser acceptat per una de les parts, es podria presentar un recurs. Mentre negocien el preu, el solar ja seria de titularitat pública.

El procés de compra (o expropiació) dels solars haurà de passar primer per assegurar el planejament, ha explicat Sanz. Posteriorment, anirà la comissió d’Urbanisme per negociar amb la resta de grups municipals i, finalment, portar-ho al Plenari per l’aprovació de compra dels terrenys. Alguns com l’espai dedicat a l’antic teatre Talia, al número 102 de l’avinguda Paral·lel, ja té una qualificació especial: anaven a construir-hi una residència d’estudiants, després de gairebé 30 anys en desús (des de 1988). Tot i que, fins i tot els actuals propietaris van treballar amb l’Ajuntament sobre el planejament, des de fa un any s’ha donat la volta al futur del solar.

Els solars que no es compren

Quan l’Ajuntament va suspendre la llicència d’aquests solars buits de l’Eixample, la llista en sumava 10 i Sanz i Pisarello han anunciat la intenció de comprar-ne 7. Els que s’han descartat es troben a l’Antiga Esquerra de l’Eixample i al barri de la Sagrada Família.

Al primer barri, el solar comprés entre els carrers Aribau, Còrsega, Enric Granados i Rosselló, no serà objecte de compra per l’Ajuntament perquè al·leguen que ja “se’n preveu l’expropiació i la construcció d’una guarderia”. Al número 138 de carrer Balmes passa quelcom similar: ja compta amb un equipament religiós i un casal en ús, ocupacions de les quals ja eren coneixedors fa un any quan es van suspendre les llicències.

En el cas del carrer Mallorca 424, en canvi, des del Consistori al·leguen que es tracta “d’una peça de grans dimensions que pot acollir més d’un equipament i que necessita un estudi més detallat”. Aquest espai, tanmateix, és un dels principals afectats per les obres del temple expiatori. La Sagrada Família es troba sense un acord per la regulació urbanística de les illes properes, els carres Mallorca amb Marina, i la volumetria final del temple. Aquesta illa buida, que han refusat comprar, forma part dels plans per continuar la façana de la Glòria.

Altres emplaçaments complexos

La cantonada entre els carrers Provença i Nàpols, en concret Provença 408 i Nàpols 238, és un dels solars que l’Ajuntament pretén adquirir. Al seu dia hi trobàvem la històrica fàbrica de perfums Myrurgia, un edifici catalogat i protegit. Tanmateix, el 2000, part de l’edifici va ser descatalogat per poder construir en ell un gimnàs privat, avui el Metropolitan de Sagrada Família. També s’hi anava a construir un hotel de quatre estrelles, però els socialistes el 2009 en van paralitzar les obres.