Helena Beunza, secretaria general d’habitatge: “El Govern no es qüestiona limitar els preus del lloguer”

Helena Beunza acaba d’arribar del govern valencià al seu nou càrrec com a secretaria general d’Habitatge al Ministeri de Foment. Com a moltes altres persones que arriben a Madrid, li toca buscar pis on viure. El nou càrrec del PSOE responsable de la política d’habitatge de l’Estat s’ha decidit pel lloguer.

Idealista/news entrevista en exclusiva a la nova secretaria general d’habitatge del Ministeri de Foment. Profunditzem en les mesures ja anunciades pel ministre José Luis Ábalos en matèria de lloguer, un mercat cada cop més important en el sector i pel Govern; la situació del parc d’habitatges a Espanya, sobretot les cases buides; l’articulació dels plans urbanístics o com es vol promoure el futur HPO.

L’actual govern es vol posar les piles per actualitzar el mercat de l’habitatge de lloguer a la realitat actual. Una forma de viure que cada cop escullen més ciutadans sigui per obligació o per convicció però que fa falta regular de la millor manera.

El ministre José Luís Ábalos ja va avançar al Congrés dels Diputats que aquest Govern es bolcarà amb el mercat de lloguer d’habitatges, amb tres grans paquets de mesures:

Per una banda, una reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) que es va realitzar el 2013 sota el Govern del PP. “En aquesta modificació tornaríem un altre cop als contractes de cinc anys i les pròrrogues de tres anys. I, per una altra banda, es modularia també el règim de fiances”, resumeix Helena Beunza. “També s’establiran conceptes de manera genèrica sobre els habitatges vacacionals i de lloguer turístic per determinar quins són aquests àmbits perquè altres entitats competents en la matèria puguin entrar a definir el seu règim jurídic a cada Comunitat Autònoma”, concreta.

Pla de xoc de 20.000 habitatges pel lloguer social

El ministre de Foment va avançar també la iniciativa del Govern de destinar 20.000 habitatges al mercat del lloguer amb preus assequibles per joves i famílies de rendes baixes en aquelles zones on el preu dels lloguers s’ha disparat.

“És un projecte molt ambiciós que no només abasta la part normativa, sinó fonamentalment de gestió per part de l’Estat, en coordinació amb les Comunitats Autònomes i els ajuntaments”, aclareix la secretaria general. “Òbviament aquesta mesura per si sola no solucionarà aquest problema. Aquests 20.000 habitatges, que procediran tant d’obra nova com de rehabilitacions, no són suficients, però és una manera de començar a treballar amb ajuntaments i amb Comunitats Autònomes per la verdadera creació d’un parc públic d’habitatges de lloguer que pugui ser gestionat tant de manera pública, com per gestió pública-privada”, aclareix.

El tercer grup de mesures que és molt important destacar són les mesures encaminades a millorar la transparència del mercat immobiliari espanyol. Sabem que és necessari tenir un major accés, per part de tots, a les dades i més informació no només respecte a l’habitatge sinó també al sòl.

Per coordinar totes aquestes mesures, el Ministeri de Foment va a un grup de treball interministerial per definir les polítiques tant legislatives com fiscals que s’aplicaran en matèria d’habitatge. “És aviat per parlar de mesures concretes. Es vol que les mesures sorgeixin també del debat del grup de treball interministerial. En matèria d’impostos, fonamentalment treballarem amb l’IRPF i amb l’IBI, però el ministeri d’Hisenda tindrà un paper protagonista respecte al paquet de mesures fiscals que adoptem”.

El ministre Ábalos va avançar la millora del règim fiscal associat a l’habitatge, que per una banda reprendrà la desgravació a l’IRPF per l’inquilí i els incentius perquè els propietaris treguin els seus habitatges al mercat del lloguer. Tot i que serà la seva companya María Jesús Montero, a Hisenda, la que implementi i decideixi quines mesures es prendran finalment.

Per altra banda, les mesures que s’aplicaran en matèria de l’Impost de Béns Immobles s’han que incloure en el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i seran els ajuntaments els que decidiran aplicar-les.

El que sí ha descartat el Govern és aplicar un límit als preus del mercat del lloguer. “S’ha de diferenciar la limitació dels preus de lloguer de la limitació dels preus que s’estableixen com una mera indicació. Amb aquesta diferenciació, aquest Govern a nivell estatal no té pensat entrar en aquestes qüestions”, afirma la secretaria general d’habitatge del Ministeri de Foment.

Un altre dels descarts, i que afirma que no s’havia ni plantejat, és la imputació de la renda de lloguer a efectes de l’IRPF.

Ampliar la seguretat jurídica del lloguer

El Govern no només vol actuar en matèria fiscal, sinó també en millorar la seguretat jurídica del sistema de l’arrendament perquè els petits propietaris tinguin garanties i els compensi posar el seu habitatge de lloguer.

“S’ha de treballar en la seguretat jurídica per l’arrendador i per l’arrendatari, per ambdues parts”, afirma Helena Beunza. “Necessitem polítiques on l’habitatge sigui com el que és, un dret fonamental. Ens hauria agradat que l‘actual Llei de desnonament exprés contemplés majors mesures per atendre aquelles famílies que han ocupat perquè tenien una necessitat d’habitatge, perquè s’ha de diferenciar aquesta ocupació d’altres tipus d’ocupacions”.

Beunza veu un llarg treball entre totes les administracions per trobar una solució d’habitatge per les famílies en risc d’exclusió social. “S’ha de fer un anàlisi de la família i que hi hagi una coordinació amb els serveis socials per atendre aquelles famílies que volen entrar dins d’un sistema i que reuneixen les condicions per ser titulars d’un contracte d’arrendament d’un habitatge públic”.

Del lloguer turístic als habitatges buits

Experts immobiliaris i qualsevol ciutadà ofereixen dia a dia la seva opinió sobre les causes de l’increment dels preus del lloguer. Es fica la culpa a l’augment de pisos turístics, a l’alt nombre d’habitatges buits o a l’arribada de socimis al mercat residencial. La secretaria general analitza cada punt.

“Hi ha una multiplicitat de causes que s’han ajuntat en un moment determinat i que han donat lloc a la situació en la qual ens trobem ara. És molt simplista considerar que només el lloguer turístic ha estat el culpable de l’augment dels lloguers. Sí que ha pogut ser la causa principal en alguns llocs. Però és un impacte molt determinat en unes zones molt localitzades. Igual que els increments del preu del lloguer. No podem parlar d’un augment homogeni a Espanya, sinó que hi ha grandíssimes desigualtats en l’increment del preu del lloguer, segons les zones i les ciutats”, aclareix la política.

Ja hi ha autonomies que han creat registres tant de demandants com d’habitatges buits. “Sí que és cert que existeix molt d’habitatge buit a Espanya. Tot habitatge buit és massa habitatge buit. Tanmateix, el primer és saber exactament quant habitatge buit hi ha a Espanya i treballar conjuntament amb les CA. És necessari millorar les dades i la transparència”, concreta Beunza.

Com encaixar l’HPO en el parc d’habitatges

El Govern de Pedro Sánchez ha tingut poc marge de maniobra per actuar des que va prendre el seu càrrec, però a més s’ha trobat amb què moltes polítiques i partides estaven ja aprovades, començant pels Pressupostos Generals de 2018.

En matèria d’habitatge, l’anterior ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va presentar el passat març les línies generals del Pla Estatal d’Habitatge pel període 2018-2021. “No és el nostre pla, però entenem després d’escoltar a les CA que la prioritat estava a firmar els convenis perquè les CA poguessin començar a funcionar i tramitar els seus expedients, fonamentalment per les convocatòries d’ajudes de lloguer, que és allò que necessitaven amb més urgència”, assevera Beunza.

Però una cosa que sí critica la secretaria general sobre el pla actual i sobre el qual va avançar que l’Executiu del PSO començarà a treballar és l’Habitatge de Protecció Oficial (HPO). “Una de les qüestions que ha detectat aquest Govern és la necessitat de tornar a repensar el concepte d’Habitatge de Protecció Oficial. I tots aquells sols que ja estan classificats en el nostre país per HPO. A l’actual pla estatal d’habitatge, la paraula HPO no apareix”.

També va posar èmfasis en les polítiques sobre el sòl finalista. “Hem de coordinar els conceptes de la política del sòl amb la política d’habitatge, perquè no només pel lloguer sinó fonamentalment per la compravenda és necessari que tots ells estiguin alineats. A Espanya hi ha sòl finalista per construir. Una altra cosa és que el sòl no estigui on els que volen promoure desitgin que estigui. Però sí que hi ha sòl a Madrid i n’hi ha també a Barcelona. Una qüestió diferent és el preu d’aquest sòl. I, aquí és on hem de reflexionar, perquè no podem permetre que torni a ocórrer el que va ocórrer al nostre país. El sòl no pot convertir-se de nou en un element especulatiu d’aquest país”, destaca.

I parlant del sòl, va sortir a relluir un dels majors dilemes del sector de la construcció i immobiliari. La situació dels planejaments urbanístics a Espanya. “S’ha de tractar de flexibilitzar i simplificar el sistema urbanístic espanyol. L’Estat, encara que no tingui competència directa, té una voluntat clara de marcar un camí per acompanyar a les CA en aquest procés. No pot ser que tardem buit o deu anys en aprovar un pla general. Simplement perquè la realitat econòmica i social d’una ciutat no és la mateixa quan s’aprova un pla que va començar a redactar-se”.

El sector porta denunciant la situació de la judicialització de la construcció des de fa temps. “El problema no és només la judicialització sinó també la nul·litat en cascada dels instruments del planejament. Ha generat un problema molt important en el nostre país, ja que, si es declara nul un pla general per un defecte formal o per un defecte material, esdevenen nul·les en cascada la resta d’instruments de planejament”, aclareix la secretaria general.

Aquest ministeri pren el treball de l’Executiu anterior per articular un instrument normatiu per guanyar en seguretat jurídica i els instruments de planejament.

La secretaria general d’habitatge encara veu molta feina al davant per arribar a una verdadera política d’Estat en habitatge. “Hi ha tant per fer en l’àmbit estatal de l’habitatge que s’ha de començar la casa pels fonaments, i els fonaments a Espanya en matèria de política d’habitatge encara no estan construïts a nivell d’Estat”, conclou.