De solar a comuna: així és el primer edifici de cohabitatge de Barcelona

L'edifici amb 24 habitatges es troba al barri de Sants
L'edifici amb 24 habitatges es troba al barri de Sants
22 d’octubre 2018, Redacció

En mig d’un dels barris més tradicionals de Barcelona, Sants, s’aixeca el primer edifici de cohabitatge de Barcelona. Crida l’atenció la seva estructura, tota de fusta i oberta al carrer. Amb la paraula “comunitat” per bandera, les setmanes vinents començaran a viure en aquest edifici unes seixanta persones, que conviuran en els 24 habitatges que s’han aixecat en el ja desaparegut complex industrial de Can Batlló, en un solar cedit pel seu propietari, l’Ajuntament de Barcelona, pels propers 75 anys.

El que més crida l’atenció un cop arribes a l’edifici és el seu pati interior, el cor de l’immoble i que evoca a comunitat, a compartir-ho tot entre els que habitaran en aquests pisos. “La idea no és només viure, sinó conviure: tots tenim una cultura social, d’economia compartida, i hem participat en diversos projectes similars a La Borda”, explica Joan Guall, un dels responsables del projecte i futur habitant.

Cada planta de l’edifici, amb quatre habitatges per nivell, està comunicada per un balcó a manera de passadís que mostra el gran pati interior. Els pisos tenen entre 40 m2 i 75 m2, i estan equipats amb una cuina, un bany i diferents habitacions, segons el tipus de pis. Les portes d’entrada són transparents, quelcom que fa encara més latent i evident el “leitmotiv” de la Borda.

L’olor de fusta acompanya al visitant fins a la setena planta, on hi ha un hivernacle i una gran terrassa, també d’ús comú. “El que diferencia aquest projecte d’altres ja construïts sota el model de cooperativa és que el grup de persones que viuran a l’edifici, són les que l’han dissenyat i l’autogestionaran”, sosté Guall.

Un dels aspectes més importats de La Borda serà la convivència. Cada mes hi haurà assemblees, tant generals com de líders de cada comissió (economia, jurídica o comunicació, per exemple).

L'estructura és tota de fusta
L'estructura és tota de fusta

Les persones que ompliran el pis d’aquest projecte seran jubilats (hi haurà cinc pisos ocupats per persones de més de seixanta anys), però el perfil més comú serà de joves d’entre 30 i 45 anys. “Un dels objectius és fer d’això una gran família, per això mateix s’ha proposat que la vida sigui totalment en comú i que la cura dels nens i persones grans recaigui en la comunitat, no només en el nucli familiar”, sosté Guall, que afegeix que això “ajudarà a la conciliació familiar”

Quant costa viure en un edifici de cohabitatge?

Tindre un apartament en un edifici de cohabitatge no és quelcom a l’abast de tothom, tan culturalment com econòmicament. “El primer pas era fer un pagament de 18.500 euros per pis, i després un lloguer mensual, que va des de 450 euros pels pisos més petits fins als 650 per als de major mida”.

Els 18.500 euros es retornaran als socis habitats després de la seva marxa del pis. Un 15% del total, al voltant de 350.000 euros s’ha finançat amb donacions de persones properes a la cooperativa La Borda.

Això sí, els inquilins ni compren ni lloguen, sinó que viuran sota el dret d’ús. Es tracta d’un model d’habitatge més assequible que està àmpliament desenvolupat en els països nòrdics i que a Espanya comença tímidament a desenvolupar-se. La cooperativa Sostre Cívic va ser una de les pioneres a Espanya en aixecar habitatges on el cooperativista no compra l’habitatge ni tampoc el lloga, sinó que el que fa és pagar una quota mensual més econòmica per ser usuari de la casa de manera indefinida. La llei que ho empara és el Codi Civil.

La resta del pagament, 1,8 milions d’euros, es divideix en dos trams: per una part, un crèdit a càrrec de Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris, i una altra part a través de 800 emissions de tipus participatiu de 1.000 euros que es recuperarà a tres anys vista amb una remuneració anual del 2,5%.

Cohabitatge a Barcelona

Els darrers anys, Barcelona ha apostat per impulsar el model de cohabitatge com una alternativa viable per incrementar el parc d’habitatge assequible. L’Ajuntament de Barcelona ja ha invertit 10,6 milions d’euros en els primers projectes de cohabitatge que es duen a terme en sòl públic i vol seguir apostant per aquest model.

Actualment, a Barcelona hi ha sis projectes de cohabitatge en marxa: al número 49 del carrer Princesa, impulsat per la cooperativa Sostre Cívic; al número 83 del carrer Constitució, impulsat per La Borda; al 131 del carrer Espronceda, també liderat per Sostre Cívic, al número 26 del carrer Ulldecona, impulsat per la cooperativa Llar Jove Prat Roig; al número 2 del carrer Pla dels Cirerers, impulsat per Sostre Cívic i al número 11 de Joan de Borbó, a Ciutat Vella, impulsat per la cooperativa La Xarxaire.

Els habitatges estan connectats mitjançant un passadís que dona a la zona central
Els habitatges estan connectats mitjançant un passadís que dona a la zona central
Les portes són transparents
Les portes són transparents
Interior dels habitatges
Interior dels habitatges
Els habitatges tindran una cuina equipada
Els habitatges tindran una cuina equipada
Cooperativa la Borda
Cooperativa la Borda