cuina
Foto: Pixabay

T'encanta cuinar i adores el menjar casolà, però no sempre tens temps per a això: és més, d'un temps ençà t'adones que, entre treball i fills, els dies passen i a penes has trepitjat la cuina per elaborar un bon plat. Fins aquí hem arribat: de la mà d'una experta en gastronomia i d'un arquitecte, t'aconsellarem sobre com reprendre aquests bons costums, culinaris i socials. La clau? Fer de la cuina el cor de casa teva.

“Presumim de la dieta mediterrània però en realitat, molt poca gent la duu a terme diàriament”, explica Ana Guerrero, del Horno San Onofre. Guerrero defensa que aquesta dieta està en perill d'extinció: “Per diverses raons, l'estrès, les presses…. Mai hem tingut tantes facilitats per cuinar i mai s'ha cuinat menys. Cal recuperar aquesta dieta i el poder fer els plats pausadament. Des del moment en què tens la cuina situada al cor de casa, és més difícil no cuinar, no passar temps entre nosaltres”, comenta.

L'empresària afegeix que quan la vida de la casa gira entorn la cuina, “És més difícil que la família defugi l'hora de menjar junts. I l'hora de la preparació, perquè cuinar entre tots és una forma d'ensenyar les generacions més joves i a més, potència la relació social, el vincle”.

Organitzar tot això requereix d'una planificació, a més d'elaborar menús setmanals en els quals participin tots els membres de la família: “Però és que pot ser molt divertit, des de la preparació dels plats fins a mostrar els més petits el calendari de fruites i verdures, perquè sàpiguen que han de consumir aliments de temporada”, afegeix.

Evidentment, posar la cuina al centre de la casa requereix també d'una arquitectura determinada: moltes persones es neguen a tenir units cuina i menjador per problemes d'olors i mala extracció de fums en cuinar. Aquest és un dels temes fonamentals, però n'hi ha molts d'altres: “Quan vulguis muntar la teva cuina així, hi ha tres zones que has de tenir en compte: la de preparació dels aliments i cuinat, la de rentar i la del magatzematge. Has de muntar un triangle de treball que, si està ben dissenyat, t'ajudarà a moure't més fàcilment”, comenta Pablo García, d'Atrezo Arquitectos.

Per exemple, és recomanable que la placa vitroceràmica tingui 50 cm. a banda i banda, per poder donar suport a olles i paelles. “La campana, si està sobre una illa, cal tenir en compte que a menor distància de la vitroceràmica, menor potència de succió necessitarà i menys olor farà. Encara així, existeixen campanes de sostre. L'altura del sòl al sostre on s'instal·li no ha de superar els 2,50 metres i, perquè no es generin olors, el cabal de succió hauria de superar els 800 m3/h”, comenta.

Una altra cosa a tenir en compte, si és possible, és col·locar el forn enlaire: així evitaràs ajupir-te i serà molt més segur, de cara als petits de la casa.

“Convé també situar el rentavaixella prop de l'aigüera per descarregar i carregar-lo evitant vessaments al terra. Col·loca les galledes per a residus en un calaix a prop o sota l'aigüera i si tenen obertura per polsador millor, ja que podries obrir-ho amb el genoll o el colze i evitar les taques al front o tiradors”, explica García.

Un altre aspecte a valorar és la il·luminació: “Has d'il·luminar molt bé l'espai. Per a la cuina o el saló, si està integrada, 300 lux; i a la zona de preparat 500-600 lux. Preveu circuits de llum independents de cuina i saló perquè si volem estar relaxats a la sala després veient la tele, hem de baixar dels 300 lux a 100lux. Si la cuina està integrada al saló, l'ideal és que el sòl estigui unificat però moltes vegades això no és possible o no és recomanable. Quan tenim sòl de fusta l'ideal és fer un canvi de material a la zona de preparat”, finalitza García.