Article escrit per Bruno Gutiérrez Cuevas, president de la Plataforma d'Edificació Passivhaus
Un 10% de les llars espanyoles pateix pobresa energètica i, davant d’aquesta situació, la rehabilitació energètica sembla la clau per aconseguir una major eficiència, ja que és necessari adoptar mesures de fons que no siguin només conjunturals. Que la rehabilitació es plantegi com la solució és perquè més de la meitat (60%) del parc immobiliari existent es va construir abans de l'any 1980, és a dir, abans que entrés en vigor la normativa CT-79. Es tracta d'edificis que no compten amb cap mena d'aïllament o protecció tèrmica i presenten una antiguitat superior als 35 anys.
Aquesta realitat del parc edificat espanyol i, més encara, de la importància d'alleujar la greu situació de les persones que sofreixen pobresa energètica sempre han estat presents a les reivindicacions de la Plataforma d'Edificació Passivhaus (PEP), com ja hem fet palès en moltes ocasions. Concretament, a les aportacions enviades per l'associació a l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica i a les enviades a l’Estratègia a llarg termini per a la Rehabilitació Energètica del Sector de l'Edificació a Espanya, on insistim en la capacitat de transformació d'un estàndard que permeti aconseguir consums de calefacció al voltant d'un euro (1€) per metre quadrat i any. Si s’apliqués de manera global per a obra nova i rehabilitació, contribuiria a reduir considerablement el percentatge de pobresa energètica existent.
En aquesta estratègia de rehabilitació hauran de prevaler les intervencions integrals d'edificis, en lloc d'escometre rehabilitacions energètiques parcials o reformes de cada habitatge particular. En aquest sentit, és comú veure la publicació de mesures que busquen promoure la substitució d'equips de generació tèrmica i calderes per altres de més eficients (com la prohibició de calderes de carbó a Madrid a partir de l'1 de gener del 2022). Pot ser que, dins d'un pla integrat d'actuació, la substitució d'equips de generació tèrmica o calderes s'hagi de plantejar en una fase posterior; en funció de les actuacions que vinguin abans, és possible que aquests equips s’hagin de reduir a nivell d’espai. Si l’ordre s’invertís, a l'hora de finalitzar una rehabilitació integral ens podríem trobar amb equips recentment actualitzats però massa grans, fet que resultaria una inversió desaprofitada.
Nosaltres apuntem que aquesta estratègia de rehabilitació integral no s’ha de dur a terme d'una sola vegada, sinó que s'ha de projectar una metodologia de treball de rehabilitació EnerPHit pas a pas en què s'elabori un projecte de rehabilitació integral que es pot desenvolupar per fases. D’aquesta manera s'estableixen els terminis per realitzar cada actuació estudiant-ne l’impacte en la millora de l'eficiència energètica i el cost econòmic, així com l’amortització. Així es garanteix l’execució d'allò que és tècnicament viable i econòmicament amortitzable i, el més important, estudiant els estats intermedis de rehabilitació i evitant possibles patologies provocades per rehabilitacions parcials.
En aquest context, els Fons Europeus jugaran un paper essencial. Per això, la nostra Associació ha mantingut diverses reunions amb l'Administració i ha enviat aportacions a la Comissió per a la Reconstrucció Econòmica i Social del Congrés dels Diputats amb la finalitat que es destinin a l'excel·lència de la rehabilitació energètica. A més, la nostra aposta és pels projectes integrals de rehabilitació energètica que tractin de forma ordenada i coordinada tant solucions d'aïllament, fusteria, hermetisme i ventilació amb recuperació de calor, així com de generació d'energies renovables in situ per a autoconsum i que s'evitin intervencions puntuals, per exemple, d'aïllament de façana o de substitució de fusteries o de caldera, ofertes per instal·ladores amb interessos particulars.
Per arribar a un objectiu tan ambiciós com el que ens hem marcat, és més que necessari que el compromís institucional passi de la paraula a l'acció. De poc o res servirà el camí que ens marca Europa si els nostres líders no comencen a exercir una funció d’exemple; amb lleis i polítiques clares, secundant, finançant, facilitant i eliminant traves innecessàries a aquells que busquen l'excel·lència en l'edificació i educant i inculcant com d’urgent és començar a adoptar hàbits sostenibles en tots els àmbits. A més, també cal apostar per l'excel·lència i l'especialització del sector.
En aquest sentit, les edificacions Passivhaus garanteixen aconseguir els estàndards més alts d'eficiència energètica, tant en obra nova com en rehabilitació, molt per sobre del que garanteix una qualificació energètica A. Alhora, asseguren unes condicions d'alta qualitat d'ambient interior tan necessària a la tenint en compte la situació que estem travessant.
Per això, proposem considerar: ajudes directes i subvencions específiques per a aquesta mena d'edificis; flexibilització fiscal, per exemple, reduint els tipus d'IBI, IVA, i fins i tot d'ICIO i d’altres com l’Impost de Transmissions Patrimonials per a aquesta mena d'edificis; flexibilització administrativa que suposi simplificar, agilitar i prioritzar els tràmits administratius i llicències per a aquesta mena d'edificis; promoure l'habitatge social Passivhaus en règim de lloguer per a joves, persones de baixos ingressos, persones en risc d'exclusió social, etc. com a motor social, polític i econòmic; ajudes, flexibilització tributària i fiscal i concessió de crèdits i hipoteques avantatjoses per a aquelles empreses que basin l’activitat en aquest tipus concret d'edificis.
Aquí s'han de prioritzar els autònoms i les PIME i, en segon lloc, les empreses més grans. Finalment, s’han de promoure i facilitar crèdits i hipoteques avantatjoses per als usuaris d'aquesta mena d'edificis.
Des de la Plataforma d'Edificació Passivhaus tenim clar que, si volem que les ajudes europees siguin realment efectives i que hi hagi una estratègia clara i de fons per acabar amb la dependència energètica perquè la pobresa energètica passi a ser cosa del passat, aquest és el camí que hem de seguir.